1

petit homenatge a Indiespot

Etiquetes: ,
indiespot ha complert un any de vida, convertint-se en una pàgina de referència musical. des d'aquí, unes cançons que vaig descobrir, redescobrir i que associo amb el blog.

0

història del fuckin' periodisme

Etiquetes:
què bé això de fer un examen d'un llibre que encara no he acabat per demà. Servitud? resum: el puig i ferreter narra la seva vida periodística quan treballava al diari La Vanguardia (tapat com La Llanterna al llibre) sota el sobrenom d'Andreu Rojals. I ja està. Que sí, que també es tracta el tema de la censura d'una manera molt per sobre però que es deixa pal·lent durant tota la ejem...novel·la.

però encara no entenc quin propòsit hi ha en fer un examen d'un llibre. què vols que et conti d'un llibre? et faig un anàlisi, un treball, una crítica...però què collons es pot preguntar en un examen d'un llibre? en fi...

i les lectures que, pel que sembla el Figueres té algo de rollo amb el Darwin i les gacetes que no sabia ni que es deien així en català (i que no em colin que és català antic...que no).

però encara no s'ha acbat perquè de tot aquest poti-poti sortirà una pregunta d'examen i la segona part es quedarà pels supergransapunts d'un professor que no té definició. oh, què bé que s'explica eh? un exemple: "el periodisme evolucionava favorablement. el periodisme estava estancat" us ha quedat clar?

com mola història del periodisme de 4t.
2

de veus molestes i altres

Etiquetes:
com m'agrada estar a la vila un dijous a la nit quan no puc sortir i sentir de tot. Com si de l'arribada de la fi del món es tractés, sents sorolls estranys per tot arreu; avui li toca al torn al singstar o derivats. quin gran invent el SingStar. què bé.

com m'agrada sentir a les veïnes de dalt que es pensen que viuen en una jungla (pel crit de guerra) cantant cançons tant diverses(?) com Paulina Rubio i Ska-P. què bé. però qui diu cantar diu...berrejar, literalment. per què la gent crida tant quan canta? no sé, si es tractés de la revel·lació de l'any o d'en Cobain o en Vedder...mira, encara passa.

però, desgraciadament, aquest no és el cas.
1

algú vol un gat?

Etiquetes:
la mare la van abandonar i una setmana després es va saber que estava embarassada, ella es diu Min i és d'Angora, ara és la gata dels meus cosins. però ha criat 5 gatets (sí, aquestes ratetes blanques que esteu veient) i només 1 té casa. si algú en vol un, per favor, que es posi en contacte amb mi a través del blog.


^^moltes gràcies
3

el se7è art

Etiquetes: ,
La pel·lícula Se7en és, com es diu sempre, una obra mestra. Val a dir que Fincher se la va currar.

No, no pretenc anar de sàvia i parlar de cinema. Simplement que estem fent una assignatura (la primera i, desgraciadament, la última) de cinema que es tracta de fer una crítica/valoració per ràdio, un monogràfic (repassar la vida artística d'un dels implicats) i de fer un reportatge/entrevista per televisió. I la cosa és que això va per grup i sobre una única pel·lícula i, sí, com molt bé heu endevinat, aquesta és Se7en.

Com a reportatge nosaltres hem pensat de fer un reportatge sobre els clixés del thriller, és a dir, què hi ha d'haver a una pel·lícula per poder ser classificada de thriller. Ara pensant-ho una mica per sobre, se m'acudeix una mica els carrers foscos de Brooklyn en una nit plujosa, el personatge de l'home del barret (detectiu),...

I la monografia, no podria ser de ningú més que de Morgan Freeman, un dels actors que més ha fet i que ho ha fet amb la boca tancada. Polivalent com ell sol, és un dels pocs artistes que ha personificat al propi Déu i a més a més de color! Còmic, cantant,... en definitiva, un artistàs.

us mantindré informats i, si puc, intentaré explicar-vos amb el més mínim detall i com a una mena d'assaig un altre possible reportage extret de Se7en: els psychokillers. Personatges, els quals, sabeu perfectament que m'encanten.
Subscriure's a: Comentaris (Atom)