Ja hem traspassat la barrera de la primera dècada del s.XXI i després que les televisions ens turmentessin amb ‘El millor de 2010’, ‘El millor de la dècada’... us presentem: ‘LES MILLORS SÈRIES DE LA DÈCADA QUE NO T’HAURIES D’HAVER PERDUT’!
Començarem el post amb la sèrie que ha creat monstres sèrieaddictes:
LOST (
Perduts). La sorpresa de
J.J.Abrams va començar el 2004 i el seu final el 23 (aquí ja 24) de maig de 2010 va tenir en vetlla a milions de persones. Podríem catalogar-la de ciència-ficció però la veritat és que la sèrie de l’ABC ha creat una nova categoria: sèrie rara que s’embolica a cada capítol i que fa que milions de seguidors especulin sobre múltiples solucions a diferents conceptes (diguem-li ‘conceptes’, diguem-li ‘fum negre’).
El fenomen
Lost va provocar que es creés la mal anomenada ‘successora’
Flashforward. La seva cancel·lació després de dues temporades era un secret a crits que no va sorprendre a ningú.
Però ara canviem una mica de registre. Si començàvem la dècada gaudint dels cafès al Central Perk amb els nostres
Friends, aquests últims anys hem tornat a beure cervesa com a cossacos elegantment vestits descobrint
How I met Your Mother.
I és que per poder parlar de moltes sèries que ens han acompanyat durant aquesta dècada, necessitem remuntar-nos en uns anys previs.
Un dels casos més clars és l’onada d’emergències que va crear la sèrie
URGENCIAS presentant-nos en societat a en George Clooney que, durant la seva llarga durada, ha inspirat altres consultes:
Hospital Central,
Médico de Familia (sí,va de metges també) i, com no,
House MD,
Grey’s Anatomy,
MIR,
Mercy.
House MD, a la seva vegada, ha creat un alter ego femení d’en Gregory House amb
Nurse Jackie i un alter ego més centrat en la llei amb
Boston Legal.
House MD, per exemple, també formaria part de la categoria de sèries d’únic personatge, com
Dexter, el serial-killer preferit creat per
Showtime (*) que ens ensenya que no tot és el que sembla.
Com tampoc ho és tota la felicitat que es desprèn en les societats adinerades en què sembla que no falti res:
Desperate Housewifes,
Gossip Girl, ... Les quals a la vegada ens han ensenyat com n’és de complicada la vida dels adolescents, a ambdues bandes de l’atlàntic. Culebrots com
Dawson’s Creek,
Merlose Place,
Beverly Hills i –a Espanya–
Al Salir de Clase,
Compañeros o
Nada es para siempre, van començar a obrir les comportes als protagonistes adolescents:
Freaks and Geeks,
Greek,
Física o Química o
Glee. Aquesta última també ens ha demostrat que els musicals també són vàlids en petites dosis.
Dosis com les que trafiquen els camells al marge de la llei a
The Wire, o que es fabriquen com el pare del
Malcolm a
Breaking Bad o, si ets la Nancy de
Weeds, les véns amb estil.
Però si, per altra banda, això de traficar no et va, espera’t a llegir la segona part d’aquest post.
--------------------------------
Post publicat a
LaCulturaNoValRes
(*) errada corregida gràcies a
Sunxez
Entrades
