Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges

Barack Obama: el somni de Martin Luther King (?)

així és com anomenen al candidat demòcrata per a la Casa Blanca però, què hi ha de cert i què hi ha de manipulat en aquesta frase. la única similitud que em ve a la ment és el color de la pell, color el qual va defensar King en nombrosos debats o, almenys, que quedava obvietat.

He tingut un somni, deia King, on els meus fills podien viure tranquilament envoltat d'altres fills. King defensava els drets humans, no només del poble negre nord-americà, tal i com es vol demostrar amb Obama. definitivament, no és el somni de Marthin Luther King. per molt liberal que sigui, no hem d'oblidar que Barack Obama està lluitant pel poder, per assolir la presidència de la Casa Blanca, ser el president del país més influent del món. en canvi, el reverend Martin Luther King lluitava per la llibertat del poble.

si observem al candidat demòcrata podem veure que és el candidat perfecte: jove, amant de la música, sincer, que té el don de la paraula, humil, amb un llibre autobiogràfic en què demostra que no és diferent de la resta dels nordamericans, que forma part d'una generació que està demanant el canvi. i de bon grat l'ha aconseguit.

'Yes We Can' és el vídeo propagandístic més vist per youtube fins avui. què bé que queda fer com si Will.i.am s'inspirés ell solet per fer aquest vídeo gràcies a un discurs d'Obama; avia'm no em malinterpreteu, m'agrada Obama com a president dels Estats Units però tinc la curiositat d'esbrinar fins a quin punt arriben els seus ideals liberals i del canvi.

més serietat en el procés de selecció!

Aquest any estic vivint a la facultat una situació privilegiada com a estudiant de periodisme. El fet és que tenim l'oportunitat de fer rodes de premsa a personalitats de la política catalana que són rellevants en l'actualitat. El programa va començar amb Montserrat Nebrera (PPC) que està sent aquests darrers dies anomenada pels mitjans de comunicació per la crisi de lideratge del PPC; però també han vingut altres personatges com Jordi Pujol que és entranyable en la seva vellesa però que continua sent El President. La última que va venir a la facultat va ser Dolors Camats (ICV) aquest dimecres 14.


No és l'encarregada del Departament d'Interior però vaig aprofitar per explicar-li i demanar-li la seva opinió d'un fet d'allò més curiós. Allà va. Aquest cap de setmana anterior vaig quedar amb els meus amics (vitalicis) del poble i em van explicar que un altre amic que no era present en la quedada s'està preparant amb un professor per fer les proves de psicotècnic per a ser Mosso d'Esquadra.

Ostres, però el psicotècnic és un examen que es pot aprendre i estudiar? El més sorprenent de tot, i el que ens va indignar més, va ser que a les proves per a M.E. em van contar que s'havien colat dues persones esquizofrèniques.

Camats em va dir que li sorprenia molt aquest cas i que, en aquestes circunstàncies, sí que s'hauria de canviar el procés de selecció. Però no va dir res més. No sé, la veritat és que jo no li puc deixar de donar importància a aquest fet ja que són les úniques persones que estan autoritzades al nostre país per dur armes.

No estic menyspreant a les persones que sufreixen aquests transtorns però, quan parlem de seguretat, l'excés de places que es concedeixen cada anys no és cap excusa per deixar passar a persones que no haurien d'exercir el càrrec.

Yes we can, amb Obama

crec que el candidat demòcrata està més que confirmat amb Obama però, la lluita continua. us deixo amb el vídeo de la campanya, hi trobareu a més d'una cara coneguda de la televisió actual i a una persona que us recordarà a una sèrie que segur que molts de vosaltres vau veure, El príncipe de Bel-air.

Busqueu al/la Wally (una mica de publicitat, gratuïta)



mor Paul Tibbets, comandant del B-29 que va llençar la bomba atòmica d'Hiroshima

A la pàgina de VILAWEB, hi apareix la notícia sobre la mort del pilot i comandant de l'avió B-29 (que ell va batejar ENOLA GAY en honor a la seva mare) que va llançar la bomba atòmica sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima el 1945.

Tibbets ha mort als 92 anys en una residència a Columbus (Ohio).

La bomba nuclear d'Hiroshima va ser la primera llançada contra població civil, el 6 d'agost de 1945. L'esclat de la bomba de cinc tones (Little Boy) va causar la mort d'entre 70.000 i 100.000 persones i va marcar -irònicament- el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Paul Tibbets en el seixanta aniversari del llançament de la bomba, van sortir declaracions en una emol on deia que "en les mateixes circumstàncies, no dubtaria en tornar-ho a fer" perquè el llançament de la bomba "va posar fi a la guerra i al vessament de vides, d'una part i de l'altra".

Durant el seixanta aniversari Tibbets continuava dient amb orgull que "va ser una ordre que vaig obeir, com havia estat entrenat". El pilot, fins fa poc, era un dels tres supervivents dels 11 membres de la tripulació de l'Enola Gay, els altres dos són Theodore Van Kirki i Morris Jepson. Aquest últim va armar ell mateix Little Boy de més de tres metres d'alçada i quatre tones de pes.
En una declaració conjunta, van defensar la desició de l'ataca atòmic: "el President Harry Truman no tenia més sortida que utilitzar la bomba".

Tibbets va declarar no tenir cap mena de remordiment tant que el 1976 va participar en un vol commemoratiu que va provocar molt escàndol. Pilotant un vell B-29 completament restaurat, va simular el llançament d'una bomba nuclear durant una manifestació aèria a Texas. Davant de 40.000 persones, quan la falsa bomba va tocar el terra, un grup d'experts en explosius va crear un esclat en forma de bolet semblant al que va ensorrar Hiroshima. L'administració nord-americana es va excusar al govern japonès, mentre que Tibbets no entenia "el motiu de tot aquest escàndol".

Bob Caron, ja mort, va ser l'únic membre de la tripulació del Enola Gay que va dir, davant les fotografies de la ciutat japonesa arrasada, que va sentir "una mica de sentiment de culpa".





Abans de morir, Tibbets va demanar que no es faci cap funeral ni es col·loqui cap làpida per por que que els seus detractors puguin tenir un lloc per protestar.

L'Estaca

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
Però Siset, fa molt temps ja
les mans se'm van escorxant
i quan la força se me'n va
ella es més forta i més gran.

Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m'oblida,
torna'm a dir el teu cant.
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se'l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I, mentre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.





Un gran himne de la Catalunya republicana i independentista, però no m'agrada el Lluís Llach. Estic tipa que els meus pares no parin d'escoltar els nous cds que regala la Vanguardia i que m'empipa tant escoltar els diumenges al matí.






La versió que fan El Último Ke Zierre és divertida per l'esforç que fan en cantar-la en català. Però m'agrada.

El Jueves i la llibertat d'expressió

El dret d'expressió hauria de ser respectat per tothom i s'hauria d'aplicar a tothom. Han hagut infinitat de programes de televisió, de ràdio, revistes, diaris, pàgines web,... que han estat censurades/tancades per la seva temàtica, per haver ofès a la figura de la corona...


senyors, per favor. quina corona? què fan els monarques per nosaltres? són, de veritat, figures no criticables?


la meva opinió és que si la llibertat d'expressió és un dret, els propis polítics i monarques estan atacant-lo. i què passa si El Jueves satiritza als prínceps pel fet de la notícia dels 2.500 euros per fill? no tenen dret a fer-ho?


Doncs es veu que no, perquè el jutge ha censurat, prohibit, segrestat, l'últim número de la revista perquè argumenta que la postura en què surten els dos prínceps és ofensiva. és humor, senyors meus, és humor. fet que falta en aquest país, i així va. però ja va bé, perquè així a l'humor sense censura se l'anomena "humor català", tot i que el Buenafuente no l'hagi extés del tot fora de Catalunya...