"Jimi va tocar una nota amb la seva guitarra, i la manera com el feia sentir es veu a la seva cara. Jo estava a només tres peus (un metre) d'ell i li vaig fer aquesta fotografia amb una Leica M2, amb una lent d'angle mig d'ample. No sé quantes persones coneixien realment en Jimi; tenia arrogància, sex appeal i més talent i excitació que qualsevol home té dret a tenir".
"Era l'únic fotògraf amb permís al backstage. Quan vam arribar a l'estadi, el grup ho va fer amb un automòbil blindat i jo en un altre, i el vell jardiner de la porta del jardí central no es deixava passar, no sabia què estava passant! Així que vam haver de conduir al voltant d'aquest bonic hardcore ghetto, Hunter's Point, mentre les coses s'arreglaven... vam arribar 20 minuts tard".
"Crec que vaig passar la meitat d'un dia amb ell, a casa seva, tocant el seu piano o qualsevol cosa. No recordo haver fet aquesta sessió, tot i el Corvette"
“Vaig fotografiar-los per Atlantic Records a The Hyatt House el 1970. La foto de grup va ser presa a l'últim pis de l'Hotel, va costar reunir-los als quatre, tenia poca llum disponible i alguns retrats de cadascun d'ells per la finestra".
"Big Brother apareixia a The Fillmore i vam fer aquesta fotografia de Janis amb el cotxe pintat per al cartell. La pintura encara no estava barnissada pel que es va pelar una mica. Aquí es la cosa sobre Janis, estava molt còmoda quan els fotògrafs al vam fotografiar molt: Baron Wolman, David Gahr, Barry Feinstein, Herbie Greene, Bob Seiderman i jo. Va ser meravellós, no era precisament la dona més guapa del món però no tenia por a la càmera, podia disparar a tots els "venga, rei, prén una fotografia". Janis va ser molt important per a mi, vertadera i honesta."
"Quan li vaig mostrar a Janis la foto recolzada am l'ampolla a la mà em va dir: 'Jim, això és com és de vegades. Pèssim.' Algunes persones em van dir que no hauria d'haver publicat la fotografia, però la defensaré fins a la mort. És una imatge honesta i a ella li agradava. Janis va ser un gran objectiu per als fotògrafs, no tenia por a la càmera i cobrava vida a l'escenari (que era el seu món). Va ser molt autèntica...i encara era una nena quan va morir, una nena molt famosa".
"Vaig fer lleva d'hora en Mick per fotografiar-lo, vaig tardar tres hores per arribar a ell, per la qual cosa no sembla gaire feliç".
"La fotografia va ser presa un diumenge al matí quan Bobby, la seva nòvia Suze Rotolo, Dave Van Ronk i Terri Van Ronk anaven a esmorzar per Nova York. Només dues fotografies, però crec que es mostra com Bob encara era un nen el 1963. Contràriament al què la gent pensava, aquesta foto no va inspirar 'Like a Rolling Stone'. Ningú sabia d'on venia, però Bob Dylan és un dels compositors més brillants dels nostres temps."
tras de mí una escena y diez mil frases que repetir, ya ves, lo que es no es. yo no voy a contar lo mejor, a ocultar lo peor, me pongo el mejor chaqué
podeu recomanar cançons als vostres amics o, simplement, gaudir-ne mentre esteu a l'ordinador en temps d'oci o, malauradament, laboral.
ambientada als anys 60, en els EUA de la Guerra de Vietnam, un grup de joves han d'aprendre a sobreviure a tot allò que els rodeja i ho aconsegueixen d'una manera molt especial.
avui us presentaré una banda de rock/punk/garage de Lleida que donarà molt què parlar.
Això significa que per triomfar en el món de la música s'ha de ser rebel?
Entrades
Comentaris
Twitter
Facebook
RSS Feed
