Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barça. Mostrar tots els missatges
oriundos com bolets
Etiquetes:
Altres,
barça,
curiositat,
futbol
avui he començat al curro i al treballar amb gent d'una mitjana de 50 anys, doncs sents tota mena de batalletes. avui us contaré la dels oriundos i el futbol.
Resulta que el títol d'oriundo se l'atribueix a tota persona filla d'espanyols però que viu/ha nascut a l'estranger. Als voltants dels anys setanta, era molt comú entre els equips de futbol de fitxar a aquests jugadors i al tenir dret a anomenar-se com oriundos no hi havia límit de fitxatge, ja que no es podien fitxar a jugadors estrangers (estem parlant d'estrangers d'aleshores: francesos, alemanys, portuguesos, italians, brasilers... què seria el Barça ara?).
Juan Carlos "Milonguita" Heredia tenia la condició d'oriundo, però a diferència d'altres clubs que rebien el permís federatius ràpidament, la Federació Espanyola de Futbol va retenir la documentació del futbolista. El president blaugrana, Agustí Montal, va explotar de ràbia quan va rebrere el rebuig de la Federació Espanyola pel qual Heredia no podia jugar al Barcelona. Després d'una roda de premsa del president i una posterior i sèria investigació sobre els oriundos que actuaven a la Lliga Espanyola es va arribar a unes conclusions que van provocar el terror a la FEF davant la possibilitat que surtís a la llum pública aquest estudi: 46 dels 60 oriundos que jugaven a Espanya havien falsificat la seva documentació.
Resulta que el títol d'oriundo se l'atribueix a tota persona filla d'espanyols però que viu/ha nascut a l'estranger. Als voltants dels anys setanta, era molt comú entre els equips de futbol de fitxar a aquests jugadors i al tenir dret a anomenar-se com oriundos no hi havia límit de fitxatge, ja que no es podien fitxar a jugadors estrangers (estem parlant d'estrangers d'aleshores: francesos, alemanys, portuguesos, italians, brasilers... què seria el Barça ara?).
Juan Carlos "Milonguita" Heredia tenia la condició d'oriundo, però a diferència d'altres clubs que rebien el permís federatius ràpidament, la Federació Espanyola de Futbol va retenir la documentació del futbolista. El president blaugrana, Agustí Montal, va explotar de ràbia quan va rebrere el rebuig de la Federació Espanyola pel qual Heredia no podia jugar al Barcelona. Després d'una roda de premsa del president i una posterior i sèria investigació sobre els oriundos que actuaven a la Lliga Espanyola es va arribar a unes conclusions que van provocar el terror a la FEF davant la possibilitat que surtís a la llum pública aquest estudi: 46 dels 60 oriundos que jugaven a Espanya havien falsificat la seva documentació.
Finalment, el 26 de maig de 1973 es va autoritzar el fitxatge de dos estrangers per equip. Amb això es va comportar el fitxatge de l'holandès Johan Cruyff i el peruà Hugo Sotil.
La batalleta no ha estat tan explicativa, però el cas és que -i el que més emprenyava al personal- tant, el Madrid com el Barcelona van fitxar a dos jugadors indis (de cap i peus), entre ells, el ja anomenat Heredia, que no colaven ni a la de tres com a fills d'espanyols.
I com que el Règim Franquista encara era vigent, i tots som conscients de l'amor que tenia Espanya cap als catalans i als culès (quin canvi des d'aleshores, d'això se'n diu evolució i lo de l'home va ser un estornut diví!), es va acceptar al jugador indi del R. Madrid com oriundo i al del Barcelona se li va negar.
La batalleta no ha estat tan explicativa, però el cas és que -i el que més emprenyava al personal- tant, el Madrid com el Barcelona van fitxar a dos jugadors indis (de cap i peus), entre ells, el ja anomenat Heredia, que no colaven ni a la de tres com a fills d'espanyols.
I com que el Règim Franquista encara era vigent, i tots som conscients de l'amor que tenia Espanya cap als catalans i als culès (quin canvi des d'aleshores, d'això se'n diu evolució i lo de l'home va ser un estornut diví!), es va acceptar al jugador indi del R. Madrid com oriundo i al del Barcelona se li va negar.
Liverpool - Barça
L'àrbitre pita l'inici del partit, seran 90 minuts difícils. Els nervis acumulats des del Barça - Liverpool s'exterioritzen en crits o en un silenci sepulcral. Hem de marcar 2 gols per continuar a la Lliga de Campions.No podem pujar del migcamp, tots els jugadors del Liverpool estan congregats fent barrera a la seva porteria, només tenim una ocasió però no massa clara. Gens clara si la comparem amb les que ha tingut al llarg de tota la primera part el Liverpool amb pals i parades impressionants de Valdés, Valdés i Puyol.
Els nervis van en augment i el fum de tabac també. Qui s'aixequi sap que ha de servir cerveses a tots, més val estar-se quiet.
Mitja part.
Torne-m'hi. Cap canvi.
Sembla que el Barça hagi millorat en la segona part, però simplement és que el Liverpool ha baixat el ritme. Clara oportunitat?
Arribem al minut 74 i... gooooooooooooooooooool de Gudjohnsen! Guddy Guddy Guddy Guddy! Es dribla a Reina i dins!
Ànims! Ara la distància s'ha escurçat, només un gol més... un gol més, campió, i estarem de nou de cap a la Lliga de Campions!
Però no. S'acaba el partit amb la desil·lusió del públic blaugrana que ha vist com en 90 minuts l'equip de Rafa Benítez ha estat superior al Barça que no ha sabut dominar el partit.
Desil·lusió, ulls vermells del fum de tabac (i de llàgrimes d'impotència), cares llargues,... avui no toquen celebracions.
"N'hi ha per a tant?" es pregunten alguns. Altres diuen que "ja va bé perquè tenien massa fums al cap i això els farà tocar de peus a terra". Sigui com sigui, és trist. Però, suposo que hi haurà més oportunitats. I, si de veritat té raó aquesta segona persona, es posaran les piles i guanyaran sense problemes la Lliga espanyola. No fa falta que es vagi demostrant si Ronaldinho fa panxa, ni si el cul d'Eto'o és d'un futbolista en forma, ni tant sols cal fer un castell d'un gra de sorra aportat per Oleguer, amb la seva llibertat d'expressió. Els jugadors, són persones i com a tal, són lliures.
El Futbol Club Barcelona, és més que un club. I des d'aquí a l'oficina ens ha surtit avui la vena blaugrana i hem volgut plasmar els moments viscuts ahir durant el partit viscut a l'avinguda F-202 de la capital Universitària.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
