Les millors sèries de la dècada VOL.I

Les millors sèries de la dècada VOL.I

Ja hem traspassat la barrera de la primera dècada del s.XXI i després que les televisions ens turmentessin amb ‘El millor de 2010’, ‘El millor de la dècada’... us presentem: ‘LES MILLORS SÈRIES DE LA DÈCADA QUE NO T’HAURIES D’HAVER PERDUT’!

Començarem el post amb la sèrie que ha creat monstres sèrieaddictes: LOST (Perduts). La sorpresa de J.J.Abrams va començar el 2004 i el seu final el 23 (aquí ja 24) de maig de 2010 va tenir en vetlla a milions de persones. Podríem catalogar-la de ciència-ficció però la veritat és que la sèrie de l’ABC ha creat una nova categoria: sèrie rara que s’embolica a cada capítol i que fa que milions de seguidors especulin sobre múltiples solucions a diferents conceptes (diguem-li ‘conceptes’, diguem-li ‘fum negre’).

El fenomen Lost va provocar que es creés la mal anomenada ‘successora’ Flashforward. La seva cancel·lació després de dues temporades era un secret a crits que no va sorprendre a ningú.

Però ara canviem una mica de registre. Si començàvem la dècada gaudint dels cafès al Central Perk amb els nostres Friends, aquests últims anys hem tornat a beure cervesa com a cossacos elegantment vestits descobrint How I met Your Mother.

I és que per poder parlar de moltes sèries que ens han acompanyat durant aquesta dècada, necessitem remuntar-nos en uns anys previs.

Un dels casos més clars és l’onada d’emergències que va crear la sèrie URGENCIAS presentant-nos en societat a en George Clooney que, durant la seva llarga durada, ha inspirat altres consultes: Hospital Central, Médico de Familia (sí,va de metges també) i, com no, House MD, Grey’s Anatomy, MIR, Mercy. House MD, a la seva vegada, ha creat un alter ego femení d’en Gregory House amb Nurse Jackie i un alter ego més centrat en la llei amb Boston Legal.

House MD, per exemple, també formaria part de la categoria de sèries d’únic personatge, com Dexter, el serial-killer preferit creat per Showtime (*) que ens ensenya que no tot és el que sembla.

Com tampoc ho és tota la felicitat que es desprèn en les societats adinerades en què sembla que no falti res: Desperate Housewifes, Gossip Girl, ... Les quals a la vegada ens han ensenyat com n’és de complicada la vida dels adolescents, a ambdues bandes de l’atlàntic. Culebrots com Dawson’s Creek, Merlose Place, Beverly Hills i –a Espanya– Al Salir de Clase, Compañeros o Nada es para siempre, van començar a obrir les comportes als protagonistes adolescents: Freaks and Geeks, Greek, Física o Química o Glee. Aquesta última també ens ha demostrat que els musicals també són vàlids en petites dosis.

Dosis com les que trafiquen els camells al marge de la llei a The Wire, o que es fabriquen com el pare del Malcolm a Breaking Bad o, si ets la Nancy de Weeds, les véns amb estil.

Però si, per altra banda, això de traficar no et va, espera’t a llegir la segona part d’aquest post.

--------------------------------

Post publicat a LaCulturaNoValRes

(*) errada corregida gràcies a Sunxez

Private Practice

Private Practice

Us he de confessar que sóc una gran aficionada a les sèries, però no tinc un gènere específic. Tant puc mirar a un psicòpata a Dexter com mirar Friends i riure una bona estona, o simplement, entretenir-me amb el gran afluent de sèries que hi ha actualment.

Avui toca presentar-vos el spin off de Grey's Anatomy, Private Practice, la sèrie en que la cirujana Addisson Montgomery (abans Addisson Sheperd) se'n va a una consulta privada a Los Ángeles. La trama és bastant a la línia de Grey's Anatomy (recordem que és un projecte de Shonda Rimes, la mateixa directora de Grey's Anatomy), és a dir, amors, monòlegs, una plantilla d'actors bastant desconeguts, etc.


Tot i que la sèrie ha pogut transmetre els seus primers 9 capítols, hi ha una aturada per la vaga de guionistes que, tal i com va informar El País ahir, es preveu que divendres hi haurà un nou contracte pels guionistes. La vaga és vigent des del 5 de novembre.


Per una part m'agradaria que la vaga s'acabés per poder continuar veient sèries d'aquest nivell, però per una altra part estic en total acord amb els punts en vaga dels guionistes (com suposo heu anat descobrint, vull ser guionista)... el punt més important és el fet que no els paguen suficient per tot el que surt per internet del seu producte.


I tot i la contradicció que se'm planteja, us deixo amb el primer capítol de Private Practice (V.O.S.)

YO TAMBIÉN LO SOY

YO TAMBIÉN LO SOY

Fa uns quants mesos que en Sunxez em va dir que mirés HEROES, em va dir que em deixaria un dvd però la meva gran sorpresa va ser que magermà ja se'ls estava baixant...però d'una manera leeeeenta lenta.

Va començar a tv3, amb un gran índex d'audiència, i un dia vaig poder posar-me al dia del 1 al 8. Perfecte.

Però no en tenia prou.

Necessitava més.

I el mateix Sunxez em va recomanar peliculasonline que és una pàgina web des d'on et pots baixar a l'instant pel·lícules, documentals, pel·lícules en V.O., series, videoclips, anime... o sigui...

EL PARAÍS!!

des de la pàgina pots arribar a conèixer infinitat de sèries i posar-te al dia amb altres. Pots rememorar l'escapatòria planificada de Prison Break, els casos més excèntrics de Bones, les rialles gairebé oblidades de 7 Vidas, veure què tal està Cómo conocí a vuestra madre, Joan de Arcadia,... pots escapar-te de la rutina d'estar-te cada nit/dimars/dijous per veure les teves sèries preferides com House, Anatomía de Grey i, fins i tot, El Internado.

Pots conèixer noves sèries, com la que m'ha proposat el Sunxez: Kyle XY. Es tracta d'un noi que obre els ulls i es troba despullat enmig d'un camp (si ho vaig entendre bé).

I com que em fio del gran criteri i gust del SunxeZ, s'haurà de veure.


I per això us la recomano.



Estem vivint en la era de les sèries. Les pel·lícules s'estan extingint; el públic no vol una història de 120 minuts quan pot tenir temporades de 20 i pico capítols de 40 i pico minuts cada setmana (o, gràcies a internet, cada poc temps).