mor Paul Tibbets, comandant del B-29 que va llençar la bomba atòmica d'Hiroshima

A la pàgina de VILAWEB, hi apareix la notícia sobre la mort del pilot i comandant de l'avió B-29 (que ell va batejar ENOLA GAY en honor a la seva mare) que va llançar la bomba atòmica sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima el 1945.

Tibbets ha mort als 92 anys en una residència a Columbus (Ohio).

La bomba nuclear d'Hiroshima va ser la primera llançada contra població civil, el 6 d'agost de 1945. L'esclat de la bomba de cinc tones (Little Boy) va causar la mort d'entre 70.000 i 100.000 persones i va marcar -irònicament- el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Paul Tibbets en el seixanta aniversari del llançament de la bomba, van sortir declaracions en una emol on deia que "en les mateixes circumstàncies, no dubtaria en tornar-ho a fer" perquè el llançament de la bomba "va posar fi a la guerra i al vessament de vides, d'una part i de l'altra".

Durant el seixanta aniversari Tibbets continuava dient amb orgull que "va ser una ordre que vaig obeir, com havia estat entrenat". El pilot, fins fa poc, era un dels tres supervivents dels 11 membres de la tripulació de l'Enola Gay, els altres dos són Theodore Van Kirki i Morris Jepson. Aquest últim va armar ell mateix Little Boy de més de tres metres d'alçada i quatre tones de pes.
En una declaració conjunta, van defensar la desició de l'ataca atòmic: "el President Harry Truman no tenia més sortida que utilitzar la bomba".

Tibbets va declarar no tenir cap mena de remordiment tant que el 1976 va participar en un vol commemoratiu que va provocar molt escàndol. Pilotant un vell B-29 completament restaurat, va simular el llançament d'una bomba nuclear durant una manifestació aèria a Texas. Davant de 40.000 persones, quan la falsa bomba va tocar el terra, un grup d'experts en explosius va crear un esclat en forma de bolet semblant al que va ensorrar Hiroshima. L'administració nord-americana es va excusar al govern japonès, mentre que Tibbets no entenia "el motiu de tot aquest escàndol".

Bob Caron, ja mort, va ser l'únic membre de la tripulació del Enola Gay que va dir, davant les fotografies de la ciutat japonesa arrasada, que va sentir "una mica de sentiment de culpa".





Abans de morir, Tibbets va demanar que no es faci cap funeral ni es col·loqui cap làpida per por que que els seus detractors puguin tenir un lloc per protestar.

Un terç dels nordamericans creuen en ovnis i fantasmes



Per què Independence Day no ha estat mai a Catalunya del plan: Dia d'independència? Ostras, em sento una mica Carod ara mateix, Josep-Lluís.

No, però no entenc perquè a nosaltres no ens venen mai a veure els ovnis... No som prou alts, prou patriòtics? Ei, això es soluciona ràpid: un parell de petit suis i cantar a tot pulmó Els Segadors.

Però crec que ja he trobat la solució. I és que els catalans tenim massa feina en pensar en altres coses que en ovnis i fantasmes. No com els nordamericans que estan tot el dia creant pel·lícules així, no m'estranya que després un terç de la població hi cregui.

És com quan aquí va arribar la televisió i moltes àvies parlaven amb el senyor que donava el parte. El cas és que allí hi ha un munt de terroristes pro-bush que miren la televisió i veuen que el seu gran país, el millor país del món (bé, el món gira al seu voltant no pas al del Sol), està sent atacat per ovnis! I què fan? Doncs anar amb pistoles a les escoles i matar a aquelles persones que semblen verdes...o que tenen dos ulls, o dos braços o,...




Jo crec que Al Gore en la seva política del canvi climàtic (no, no esmentaré a cap cosí) hauria d'acabar amb la frase: i si no em creieu, pregunteu-li al primer ovni o fantama que us trobeu al carrer i us ho ensenyarà. I segurament que la gent li farà més cas. Clar, clar.

Leave An Impression

¿Rodar una película de culto?
¿Escribir una canción que cambie el mundo?
No te hace falta.
Tú ya eres irrepetible.
Sólo tienes que dar lo mejor de ti...
y dejar tu huella.

Here we go!

en l'intent fallit de la cerca d'un videoclip que m'ha marcat des de que el vaig veure fa molts anys... poso aquest que també em va agradar molt




Chemical Brothers - Hey girl, Hey Boy




ACTUALITZACIÓ:

Gràcies a TÉ LA MÀ MARIA.
He de confessar que, gràcies a un amic, he trobat el videoclip que tant buscava! Però estava molt millor en el meu record, tot i això, m'agrada.



Roger Sanchez - Another Chance

4.54

hi ha estudiants de periodisme que només aspiren a ser els futurs Júlia Otero, Carles Francino, Ramon Pellicer,... a ser reconeguts per la seva cara més que per la seva feina. però n'hi ha que no en tenen prou i comencen a fer-se un nom en el món de la comunicació des de darrera, que és on comença tot.

aquí us presento un curt de Joan Garcia.




http://www.quatre54.blogspot.com/