La Hora Chanante VS Muchachada Nui


Testimonios - Celebrities --> paròdia d'un personatge famós com si fos d'Albacete. No s'imiten les veus originals, no és necessari, la veu d'un mateix és molt més graciosa.


Retrospecter - Mundo Viejuno --> doblatge de pel·lícules antigues.


Gañán - Al Fresco --> consells d'un curiós prototip.


Hever vs Klever - Gaticos i monetes --> les tomas falsas.


Els músics també saben fotografiar

Bryan Adams fotografiant a Mickey Rourke (actor)


La cantant Pink vista per Bryan Adams



Fotografia de Michael Stipe (vocalista de R.E.M.)


Graham Nash, autoretrat



Andy Summers
i la seva obra (la podeu trobar completa aquí)


Lady Chatterley

Al cinema de la UAB es fan preestrenes de tota mena, i la que vaig anar a mirar ahir a les 12 del migdia va ser la de Lady Chatterley, una nova versió del clàssic llibre L'amant de Lady Chatterley de David Herbert Lawrence.


Lady Chatterley, de Pascale Ferran acaba de rebre el premi més important del cinema francès, El Louis-Delluc que premia a la millor pel·lícula de l'any. El director, Pascale Ferran, feia anys que no rodava després de Petits arrangements avec les morts (Càmara d'or a Cannes el 1994) i L'âge des possibles (Premio Fipresci a Venècia).

D.H. Lawrence va escriure tres versions d'aquesta novel·la, molt polèmica en el seu moment, sobre la passió entre una dona de classe alta casada amb un home invàlid (a partir de la Primera Guerra Mundial) i el guardaboscos que treballa a les ordres del seu marit. Ferran ha adaptat la segona versió que se centra en com es forma la parella. El llibre va ser molt polèmic a partir del seu alt contingut sexual i eròtic i perquè, en aquesta història, és la dona qui té un amant.

A continuació, el tràiler en anglès:


travis

cançó que quan la sents t'entra i costa molt de treure


Travis - My Eyes.mp3




il·luminats

em fa molta gràcia la gent que es fa fotos a ella mateixa, perquè jo quan me n'he volgut fer alguna, no me'n surto.


hi ha gent que és una perfecta especialista en fer-se fotos. però em fa molta gràcia el lloc i les situacions.

primer: per què la gent es fa fotos sexys al lababo? no ho entenc, si vas xafardejant fotologs vas veient a un munt d'il·luminats fent-se fotos al lababo, fent posses... ara que si trec una mica els morritos, ara que si faig cara trista, ara que si em poso de perfil per a què se'm vegi millor la pitrera, ara que si he de fer aquella rialla i del costat bo per a què quan la gent em vegi pensin que sóc així de tots els costats, ara que si... -- és el denominat "il·luminat preparat".


a més que trobo que queda molt lleig q el fondo siguin les rajoles blanques que tots tenim al lababo... potser és perquè la llum és millor o, segurament, perquè és el lloc on el mirall és més gran i més wai per a què tothom pugui veure l'estona que la persona il·luminada ha tardat en arreglar-se i posar-se sexy per a la foto...


la segona cosa és... aquestos il·luminats actuen quan els pares són a casa o no? perquè jo si comencés a veure sortir flashos del lababo, em preocuparia. perquè no sé, però jo al lababo hi vaig per fer les meves necessitats, dutxar-me i poca cosa més... clar, imagina't si després de què l'il·luminat s'hagi dutxat vagin sortin flashos...serie un "il·luminat depravat".


després em fa molta gràcia la cara de la gent quan es fa una foto a ell mateix. perquè, il·luminats apart...quina cara fots quan et fas una foto tu mateix? a mi quan algú em fa alguna foto, miro al q sta darrere i normalment em parteixo la caixa...xo la càmara no m'inspire. hi ha qui està hores al lababo assajant la seva cara de fotografia per quan algú cridi: foto! surti l'actoràs que hi ha dins seu. -- "il·luminat actoràs"


però aquest no és el meu cas.


hi ha qui amb una mil·lèsima de segon (si és fa amb la meva càmara, una estona més) poden passar a amagar-se tots els seus defectes i sortir en una foto com la persona més wai del món -- "il·luminat apanyat"


però sempre hi ha quan la persona falla i després ha de comprovar quin és el seu jeto a la càmara digital i si no li agrada demanar-ne una altra, no abans de borrar la prova de què ningú és perfecte.

això de les càmares digitals també donen molt per a parlar perquè molta gent, com ja he dit, comproven el jeto després de sortir el flash. però quan mole més és quan aquest individu no està sol a la foto i més d'un va a mirar el jeto perquè aquest fa zoom màxim a la seva cara i quan comença a notar que ja és hora de canviar, va movent el cursor per a ensenyar la cara als altres... aquí tenim a un actor modest que fa com si la seva cara no li interessés però va movent el cursor estratègicament per a què ell surti en tot moment.


després hi ha els "il·luminats interessants", o que es fan els interessants. són aquells que no miren a la càmara, sinó a un punt fixe i tenen el cap una mica inclinat, a vegades amb la mà aguantant-li el cap...en to molt reflexiu. es fan fotos, però d'una manera molt modesta... aquesta foto? ah, no, res, un dia q...