Barack Obama: el somni de Martin Luther King (?)

així és com anomenen al candidat demòcrata per a la Casa Blanca però, què hi ha de cert i què hi ha de manipulat en aquesta frase. la única similitud que em ve a la ment és el color de la pell, color el qual va defensar King en nombrosos debats o, almenys, que quedava obvietat.

He tingut un somni, deia King, on els meus fills podien viure tranquilament envoltat d'altres fills. King defensava els drets humans, no només del poble negre nord-americà, tal i com es vol demostrar amb Obama. definitivament, no és el somni de Marthin Luther King. per molt liberal que sigui, no hem d'oblidar que Barack Obama està lluitant pel poder, per assolir la presidència de la Casa Blanca, ser el president del país més influent del món. en canvi, el reverend Martin Luther King lluitava per la llibertat del poble.

si observem al candidat demòcrata podem veure que és el candidat perfecte: jove, amant de la música, sincer, que té el don de la paraula, humil, amb un llibre autobiogràfic en què demostra que no és diferent de la resta dels nordamericans, que forma part d'una generació que està demanant el canvi. i de bon grat l'ha aconseguit.

'Yes We Can' és el vídeo propagandístic més vist per youtube fins avui. què bé que queda fer com si Will.i.am s'inspirés ell solet per fer aquest vídeo gràcies a un discurs d'Obama; avia'm no em malinterpreteu, m'agrada Obama com a president dels Estats Units però tinc la curiositat d'esbrinar fins a quin punt arriben els seus ideals liberals i del canvi.

digue'm psycho-killer

Existeix la idea que un tal Patrick Bateman és una espècie d'abstracció, perquè jo no existeixo en realitat, sinó només com ens, com allò il·lusori. I encara que pugui amagar-te la meva mirada freda, si em dones la mà notaràs que la meva carn frega la teva, i fins i tot potser intueixis que és provable que tinguem estils de vida semblants. Però jo, senzillament, no hi sóc. (Patrick Bateman a cinépatas)

sembla que últimament el blog giri entorn a la neblina Batman però aquest cop parlaré més aviat d'un fet relacionat amb Christian Bale.

qui no ha sentit a parlar de Patrick Bateman, un egocèntric home de negocis que no sap veure més enllà d'on arriba el seu nas, que es tira a dones per vici i que mata per desig? Patrick Bateman (tal i com diu el seu arxiu de wikipedia) és ben plantat, educat i intel·ligent, però el seu aspecte físic el supera convertint-lo en un ésser vanidós que mata a qui té una targeta personal millor que la seva.

però, si més no, Patrick Bateman és el protagonista de la novel·la American Psycho de Bret Easton Ellis que Bale dóna vida a la pel·lícula homònima.

simplement, què gran que és en Patrick Bateman escrit, aquell que narra en un capítol tota la discografia d'algun cantant famós com en Boss o Phil Collins i que mostra amb tota mena de detalls els seus rituals abans de matar a alguna prostituta o amic seu.

per a qui l'hagi llegit: ratolins i noies, un bon moment en què vaig tancar el llibre pel que semblava definitivament. però vaig arribar al final.

Why so Serious?

la crítica tenia raó, The Dark Knight és, possiblement, una de les millors pel·lícules de la saga Batman.

aquest film ens ajuda a oblidar el Batman-Clooney i les seves parafernàlies amb la relació amb Robin i l'aparició de la més que innecessària Batgirl; s'acosta a la dinàmica fosca de Tim Burton però amb molta més acció.

Christian Bale és, en la meva opinió, el millor Batman de la seqüela: i sí, Heath Ledger és mereix un Òscar pòstum per la seva gran interpretació; aquest sí que ha estat el paper de la seva vida.


els més rics de la televisió

des de fa unes setmanes que aquesta sèrie m'està enganxant bastant, i és que The Riches, familia de impostores és una producció que no deixa indiferent a ningú.

una família de lladres es fan passar per una parella de rics morts en un accident de tràfic canviant una vella caravana per una luxosa mansió, una feina estable i mil mal de caps.

hi ha vàries maneres de gaudir-ne: tots els dimarts a les 21.30 a Canal+ o, per la via ràpida, descàrrega directa o a través d'un programa. personalment, ja he desistit a través de l'Ares a causa de la seva lentitud i desordre de descàrrega, així que us deixo un link per descarregar-vos-la.
viure el somni americà no havia estat mai tan fàcil

el cavaller fosc a judici

Mi necesidad de seguir un comportamiento homicida a escala masiva no puede remediarse, pero no tengo otra forma de realizarme. (cinépatas)
el protagonista de The Dark Knight, Christian Bale, ha estat acusat de maltractes a la seva mare i a la seva germana. qui sap si la filosofia de Patrick Bateman va penetrar més enllà de la caracterització de l'actor a American Psycho (100% recomanable el llibre de títol homònim de Bret Easton Ellis).

és curiosa tota la neblina que està envoltant a la pel·lícula de Batman amb la mort del joker real i els atacs masclistes del protagonista. però, malauradament, com més gran és un accident i més revombori negatiu tingui aquest, més bé li va això a la pel·lícula, o algú hagués anat a veure El Cuervo si no fos que el seu protagonista, Brandon Lee -el fill del també desaparegut Bruce Lee-, va morir durant el rodatge per una bala que no havia d'estar dins d'una arma?


la huella de tim burton siempre es alargada

avia'm si entre tanta foscor mediàtica la pel·lícula ens fa recordar al Batman més autèntic (oblidem-nos del primer amb els seus plaf, pow i zlot televisius), al més fosc, al que Tim Burton va donar vida a la pantalla gran amb el seu Batman o Batman returns i els més que inoblidables Dani de Vito amb la caracterització perfecta d'El Pingüí.