Idea, guió i muntatge: Daniel Pujol, Montserrat Puñet, Diana Rodríguez, Jordi Sànchez i José F. Vilchez
'Els Sentiments' és un projecte del Laboratori de Produccions Televisives de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Només cal veure aquest vídeo per donar-me la raó: Learn To Fly (1999) o aquest, Wheels (2009)
Deu anys separen totes dues cançons i ara en Dave Grohl s'endinsa en un nou projecte: Them Croocked Vultures. Després d'assolir el Nirvana, Grohl va saber sobreposar-se al què se li presentava: continuar amb la música o deixar que l'ombra del mític grup de Seattle l'absorvís.
Per sort per molts, va decidir començar un grup, Foo Fighters, el qual defineix ell com 'una colla d'amics que ens reunim a tocar' (Via Rolling Stones, num. 124).
El seu primer disc homònim va sortir al 1995 i en aquests 15 anys que el separen han recollit èxits arreu. En el primer àlbum podríem destacar la presència de la cançó My Hero, la qual es rumorejava que havia estat un homenatge a Kurt Cobain, desaparegut un any abans. Però els rumors es van quedar en rumors, ja que quan el candidat John McCain la va utilitzar en una de les seves campanyes, el propi Grohl el va acusar de 'pervertir' la cançó, la qual es va escriure en homenatge 'a l'home corrent y al seu extraordinari potencial', un perfil antagònic a McCain.
Foo Fighters, ha estat una banda que ha sabut reinventar-se disc rera disc, no ha estat grup d'un sol àlbum reconegut, sinó que ha arribat a publicar 8 àlbums, dos d'ells dobles.
Podria enumerar-los un a un per recomanar-los però, en aquest primer post homenatge a Foo Fighters, només citaré amb profunditat un dels més arriscats de la banda: Skin and Bones. El risc era fer un unplugged després d'haver participat en el que es considera el millor MTV Unplugged de la història de la cadena, el de Nirvana.
No obstant, va canviar el gèner unplugged ja que no es va enregistrar en una sala petita (es pot percebre els crits d'almenys un centenar de persones) i el va magnificar; a més a més, hi ha un tema inèdit, Skin and Bones, el vídeo del qual és la presentació del disc en directe.
Fa uns anys que s'han posat molt de moda el fenomen dels FLASHMOB que consisteixen en la sincronització perfecta d'una multitud instantàniament. com que m'és molt difícil explicar-ho bé per a què m'entengueu, aquí va una explicació pràctica:
us ha quedat clar, oi? Doncs el flashmob ha aparegut per tot arreu com bolets i s'ha convertit en un fenomen que, per molt o poc conegut que s'hagi fet, sempre acaba sorprenent. Aquí us adjunto alguns exemples de flashmob que, si més no, us alegraran una mica.
Chicago, Setembre 2009, durant la celebració de la nova temporada de l'exitós programa d'Oprah Winfrey
Barcelona, Juny 2009, lluita de pistoles d'aigua. Com veureu a continuació, no sempre cal que sigui molt currat el Flashmob amb coreografies ni amb paciència per no partir-se a la cara d'algú mentre estàs immòbil
Liverpool, Gener 2009. Fins i tot hi ha qui aprofita el fenomen per anunciar-se, de manera molt graciosa, tot s'ha de dir
Stockholm... i per què no fer-li un homenatge a Michael Jackson?
Hi ha infinitat de casos del Flashmob que fa que ningú es quedi indiferent, o algú s'imagina veure aquest percal en un metro i quedar-se igual?
o fent una becaina?
el que està clar és que hi ha moltes maneres de cridar l'atenció de la gent i fer que esbossin un somriure, o que siguin conscients d'alguna causa reivindicativa, o simplement, per a què tinguin alguna cosa a explicar.
Entrades
