0

5a Temporada de Física o Química

Etiquetes: ,
Aquesta nit s'estrena en prime time la 5a temporada de Física o Química, l'exitosa sèrie d'Antena 3 amb producció nacional.


Sembla que els d'Antena 3 han redescobert la clau de l'èxit amb la creació d'una sèrie que recorda a la mítica Compañeros però on l'època, l'estilisme i la trama (en un principi) són del tot diferents.

La sèrie es basa en les històries entrellaçades que succeeixen als professors i alumnes d'un Institut de Madrid, Zurbarán. Entre les aules hi trobem tots els tòpics: el gai que surt de l'armari, les primeres relacions (homo i heterosexuals), la pèrdua de la virginitat, embarassos no desitjats, persones conflictives, malalties, morts, amor professor-alumne, etc.

Però, per molt tòpic que sembli, la sèrie ha assolit amb gran èxit poder arribar a la 5a temporada on s'hi afegiran nous actors, d'altres desapareixeran i les trames, si més no, sorprendran als seus seguidors.


Per cert, la careta que fins ara cantava el grup Despistaos s'ha feminitzat i ara és El Sueño de Morfeo l'encarregada d'introduir la sèrie.


Pel que fa al fet de si segueixo o no la sèrie, la resposta és No. Tampoc negaré que no he vist mai cap capítol ni que no hi ha hagut una trama que m'hagi enganxat però no em considero seguidora de la sèrie.
0

Blog de Sèries

Etiquetes: ,
Aquesta serà la nova temàtica (majoritària) que es tractarà al blog. Espero que gaudiu tant com ho faré jo.

Per suposat, les sèries no sempre seran d'estrena, ja que recordarem clàssics, informarem de noves sèries, rumors, spoilers...

Bàsicament, es basarà en les sèries que segueixo, les quals van des de clàssics fins a estrenes.




To be continued.
0

Cançons pel temps i la distància (I)

Etiquetes:
Amb el títol de l'àlbum editat per Ivan Ferreiro el 2005 (Canciones para el tiempo y la distancia), em vénen al cap multitud de cançons que no són de la meva època, ni de la meva zona geogràfica però que m'arriben tant o més que moltes altres cançons més properes i modernes.

La cançó d'avui: Elvis Presley - Love Me Tender




Visca l'únic rei.
5

Coneixent la numerologia

Etiquetes: , ,
Quan era petita un dia em van fer sumar la meva data de naixement per a què surtís una xifra d'un sol número. I avui, uns quants anys després, a la feina també m'ho han fet fer.

M'han dit que el meu número és del més humans que hi ha, és a dir, hi ha molts que són més esquerps que altres, es veu que tinc compatibilitat amb els 9s i els 1s. No només en l'aspecte amorós, sinó que també en les amistats, en la feina, etc.



Resulta que el meu número també és dels més creatius... potser per això hem estat el número més repetit dins del Departament de Comunicació i Màrketing? Segurament, que els nostres caps ens van contractar quan van calcular la nostra data de naixement... sí, n'estic convençuda.

Total, quan he sortit de la feina, m'ha picat la curiositat i he entrat aquí i he fet el càlcul, avere què em deia: diu que sóc propensa als enamoraments (quina gran veritat) i als sentiments. Sóc una sensible. També sóc generosa, simpàtica, desinteressada, interés per fer la feina ben feta. Talentosa per l'escritura i artísticament parlant.

Perdono els errors dels altres i sóc capaç d'iniciar projectes i treballar amb persistència fins a què ho aconsegueixo (o sigui, que sóc una caparruda).

I pel costat negatiu (tanta cosa bona no era normal), sóc propensa a tenir interessos dispersos (només cal veure el blog), sóc possessiva, descuidada amb les finances (una derrotxadora nata), necessito acaparar l'atenció i tendeixo a l'auto-adulació (després de dir-me lo meravellosa que sóc em diu creguda...)

I la veritat és que sí que hi ha una gran part de mi que pertany a tots aquests adjectius. També potser es deu al meu signe (Bessons), ja que molts adjectius també estan inclosos, a més de dir-me bipolar.

Ah, per cert, el meu número és el

0

in Memoriam

Etiquetes: ,
Jim Marshall, el fotògraf musical, ha mort durant aquesta matinada als 74 anys. Aquí va un homenatge del que va ser la seva vida darrera el flaix.


Jimmy Hendrix a Monterey Pop.
"Jimi va tocar una nota amb la seva guitarra, i la manera com el feia sentir es veu a la seva cara. Jo estava a només tres peus (un metre) d'ell i li vaig fer aquesta fotografia amb una Leica M2, amb una lent d'angle mig d'ample. No sé quantes persones coneixien realment en Jimi; tenia arrogància, sex appeal i més talent i excitació que qualsevol home té dret a tenir".



Bob Dylan i Johnny Cash junts, al primer programa de The Johnny Cash Show.


L'últim concert de The Beatles.
"Era l'únic fotògraf amb permís al backstage. Quan vam arribar a l'estadi, el grup ho va fer amb un automòbil blindat i jo en un altre, i el vell jardiner de la porta del jardí central no es deixava passar, no sabia què estava passant! Així que vam haver de conduir al voltant d'aquest bonic hardcore ghetto, Hunter's Point, mentre les coses s'arreglaven... vam arribar 20 minuts tard".



El Beach Boy Brian Wilson a l'època de 'Pet Sounds'.
"Crec que vaig passar la meitat d'un dia amb ell, a casa seva, tocant el seu piano o qualsevol cosa. No recordo haver fet aquesta sessió, tot i el Corvette"



Ray Charles en una gravació a Atlantic Records.


Led Zeppelin.
“Vaig fotografiar-los per Atlantic Records a The Hyatt House el 1970. La foto de grup va ser presa a l'últim pis de l'Hotel, va costar reunir-los als quatre, tenia poca llum disponible i alguns retrats de cadascun d'ells per la finestra".


John Lennon al backstage de Candlestick.


Janis Joplin damunt el seu Porsche.
"Big Brother apareixia a The Fillmore i vam fer aquesta fotografia de Janis amb el cotxe pintat per al cartell. La pintura encara no estava barnissada pel que es va pelar una mica. Aquí es la cosa sobre Janis, estava molt còmoda quan els fotògrafs al vam fotografiar molt: Baron Wolman, David Gahr, Barry Feinstein, Herbie Greene, Bob Seiderman i jo. Va ser meravellós, no era precisament la dona més guapa del món però no tenia por a la càmera, podia disparar a tots els "venga, rei, prén una fotografia". Janis va ser molt important per a mi, vertadera i honesta."


Janis Joplin.
"Quan li vaig mostrar a Janis la foto recolzada am l'ampolla a la mà em va dir: 'Jim, això és com és de vegades. Pèssim.' Algunes persones em van dir que no hauria d'haver publicat la fotografia, però la defensaré fins a la mort. És una imatge honesta i a ella li agradava. Janis va ser un gran objectiu per als fotògrafs, no tenia por a la càmera i cobrava vida a l'escenari (que era el seu món). Va ser molt autèntica...i encara era una nena quan va morir, una nena molt famosa".


Mick Jagger.

"Vaig fer lleva d'hora en Mick per fotografiar-lo, vaig tardar tres hores per arribar a ell, per la qual cosa no sembla gaire feliç".


Bob Dylan.
"La fotografia va ser presa un diumenge al matí quan Bobby, la seva nòvia Suze Rotolo, Dave Van Ronk i Terri Van Ronk anaven a esmorzar per Nova York. Només dues fotografies, però crec que es mostra com Bob encara era un nen el 1963. Contràriament al què la gent pensava, aquesta foto no va inspirar 'Like a Rolling Stone'. Ningú sabia d'on venia, però Bob Dylan és un dels compositors més brillants dels nostres temps."



The Man in Black, Johnny Cash, de blanc en una imatge que ha passat a la posteritat.
Subscriure's a: Missatges (Atom)