Un terç dels nordamericans creuen en ovnis i fantasmes



Per què Independence Day no ha estat mai a Catalunya del plan: Dia d'independència? Ostras, em sento una mica Carod ara mateix, Josep-Lluís.

No, però no entenc perquè a nosaltres no ens venen mai a veure els ovnis... No som prou alts, prou patriòtics? Ei, això es soluciona ràpid: un parell de petit suis i cantar a tot pulmó Els Segadors.

Però crec que ja he trobat la solució. I és que els catalans tenim massa feina en pensar en altres coses que en ovnis i fantasmes. No com els nordamericans que estan tot el dia creant pel·lícules així, no m'estranya que després un terç de la població hi cregui.

És com quan aquí va arribar la televisió i moltes àvies parlaven amb el senyor que donava el parte. El cas és que allí hi ha un munt de terroristes pro-bush que miren la televisió i veuen que el seu gran país, el millor país del món (bé, el món gira al seu voltant no pas al del Sol), està sent atacat per ovnis! I què fan? Doncs anar amb pistoles a les escoles i matar a aquelles persones que semblen verdes...o que tenen dos ulls, o dos braços o,...




Jo crec que Al Gore en la seva política del canvi climàtic (no, no esmentaré a cap cosí) hauria d'acabar amb la frase: i si no em creieu, pregunteu-li al primer ovni o fantama que us trobeu al carrer i us ho ensenyarà. I segurament que la gent li farà més cas. Clar, clar.

Leave An Impression

¿Rodar una película de culto?
¿Escribir una canción que cambie el mundo?
No te hace falta.
Tú ya eres irrepetible.
Sólo tienes que dar lo mejor de ti...
y dejar tu huella.

Here we go!

en l'intent fallit de la cerca d'un videoclip que m'ha marcat des de que el vaig veure fa molts anys... poso aquest que també em va agradar molt




Chemical Brothers - Hey girl, Hey Boy




ACTUALITZACIÓ:

Gràcies a TÉ LA MÀ MARIA.
He de confessar que, gràcies a un amic, he trobat el videoclip que tant buscava! Però estava molt millor en el meu record, tot i això, m'agrada.



Roger Sanchez - Another Chance

4.54

hi ha estudiants de periodisme que només aspiren a ser els futurs Júlia Otero, Carles Francino, Ramon Pellicer,... a ser reconeguts per la seva cara més que per la seva feina. però n'hi ha que no en tenen prou i comencen a fer-se un nom en el món de la comunicació des de darrera, que és on comença tot.

aquí us presento un curt de Joan Garcia.




http://www.quatre54.blogspot.com/

Loquillo y Trogloditas

Llegendari grup barcelonès


FEO, FUERTE Y FORMAL

No vine aquí para hacer amigos pero sabes que siempre puedes contar conmigo. Dicen de mí que soy un tanto animal, pero en el fondo soy un sentimental.

Mi familia no son gente normal de otra época y corte moral. Resuelven sus problemas de forma natural. Para qué discutir, si puedes pelear.

Dame una sonrisa de complicidad y toda tu vida se detendrá. Nada será lo mismo, nada será igual, ya sabes... Feo, fuerte y formal.

En el calor de la noche, a plena luz del día, siempre dispuesto para alegrarte el día. Soy hombre de bien a carta cabal y como el DUQUE: feo, fuerte y formal.

Mi fama me precederá hasta el infinito y más allá. Y vive Dios que escrito está: “Si doy mi palabra, no se romperá”.