20 anys!


Doncs sí, és la una i mitja de la matinada del 24 de maig. Vaig nèixer a les 6 de la tarda d'un diumenge, ja que mamare va trencar aigües en una comunió. Ja vaig començar amb bon peu amb la religió.

Avui és un dia per fer festa, bé, la festa ja em tocarà demà...però ara necessito reflexionar, posar-me música i aïllar-me, aliena del que m'envolta. perquè, què són aquests 20 anys? En la dècada dels 10 als 20 no et planteges res, d'acord, tens les crisis adolescents perquè és l'època que et toca formar-te com a persona.

però als 20 se suposa que ja estàs format. i, vulguis o no, tot ja és diferent.

a les 12 en punt de la nit m'han felicitat les tres nenes més guapes del món, les meves companyes de pis, que encara que a vegades sembli que no m'hi porto bé, me les estimo molt, perquè amb elles estic vivint una de les millors èpoques de la meva vida.

i amb elles han començat els meus 20 anys. m'han cantat el "moltes felicitats" en català, en anglès i en un petit intent de la Gemma en xinès. me'l cantaven mentre estava tapada amb un coixí per la vergonya i la gran il·lusió que m'ha fet!

Se m'han tirat a sobre abraçant-me, no sé, són aquestes petites coses les que uneixen més a les persones.

i després han aparegut Xusset i Pau que amb un simulacre a lo romeu i julieta m'han felicitat des de sota del balcó. i des del seu pis, la Carla i la Laura tb han tret el cap per felicitar-me.

hi ha hagut petit moment filosòfic on comentàvem el que he escrit més abans. en la dècada dels 20 toca fer moltes coses, però al seu temps, tothom s'ho prén al seu ritme (eh, Martí?)...acabar els estudis, tenir les coses una mica més clares, buscar novio?, buscar feina,...

però primer, els propòsits d'aquest any per començar la dècada amb bon peu:


  • treure'm de sobre els exàmens amb un somriure i cap llàgrima

  • posar-me més morena, que vaig a ratlles com els paletes

  • anar al gimnàs per posar-me en forma i no semblar el blandiblú

  • viure el dia a dia

  • no menjar-me tant el tarro per tonteries que no porten enlloc

  • perdre la vergonya

  • buscar feina per treballar aquest estiu...necessito pasta per poder pensar en visitar a la meva Gemma quan vagi a Copenaaguen! (s'accepten caritats)

  • perdre la por al volant...que abans m'encantava conduir i ho feia sense cap por

  • ser millor persona

  • culturitzar-me, que ja n'estic farta de sentir-me estúpida parlant amb segons quines persones, sense saber què dir...

  • vocalitzar

  • que la gent m'entengui, però no pas per parlar lleidatà, sinó en poder mantenir una conversa amb algú sense entrebancar-me, ni confondre paraules, ni liar-la

  • fer-me la rasta (en procés de creixement)

  • rennovar l'alemany que el tinc molt rovetllat i vull anar d'Erasmus o a algun lloooc!


doncs sí....així anem, una nit perfecta per acabar de fer la pregunta 10 d'economia per poder dormir pel matí i despertar-me amb un somriure i més tranquila.

pd.- sento si últimament estic molt borde, és la crisi dels 20 i l'estrés, que se m'acumula tot....
foto: al PUB IKE d'Alguaire quan duia cabell llarg

Boys don'T Cry


no em pregunteu pas per què però aquesta cançó m'agrada molt.

sé que la lletra no és d'allò més simpàtica, però igualment m'agrada.

aquí va la lletra i la seva traducció. ala

i per a qui no l'hagi escoltat, que la vagi seguint des del seu videoclip del youtube.





val, aquí us he confessat el meu frikisme. però tinc excusa i és que no trobo el videoclip real d'aquesta cançó i, coi, abans de posar alguna altra cosa...pues us ho poso del Harry Potter...

q, per cert, m'encanta la parella que fan aquests dos (a la novel·la, a la vida real me la sople).

promoció canal 5

i navegant, navegant una bonica cosa m'ha aparegut davant.








EL GESTO DE LA MUERTE

Un joven jardinero persa dice a su príncipe:

¡Sálvame! Encontré a la Muerte esta mañana. Me hizo un gesto de amenaza. Esta noche, por milagro, quisiera estar en Ispahan.

El bondadoso príncipe le presta sus caballos. Por la tarde, el príncipe encuentra a la Muerte y le pregunta: Esta mañana ¿por qué hiciste a nuestro jardinero un gesto de amenaza?

No fue un gesto de amenaza, le responde, sino un gesto de sorpresa. Pues lo veía lejos de Ispahan esta mañana y debo tomarlo esta noche en Ispahan.




Aquest és el text que explica aquella professora de l'anunci de SM... i buscant-lo pel Youtube he trobat el guanyador de millor anunci a Cannes el 2005. Em sona moltíssim i espero que us agradi... feia dies que no actualitzava, però ara intentaré fer-ho molt més sovint.