Meme Musical

Meme Musical

En resposta a l'Adrià, que vol tornar a propagar aquest meme:

Quanta música tinc a l'ordinador

bona pregunta... segons les propietats de la carpeta: 2.124 cançons repartides en 136 carpetes (m'agrada tenir els grups que van en augment ordenadets) que ocupen un total de 11.48 GB de memòria. I pel que fa al temps de duració... no sé com es mira ¬¬.

Últim disc que he comprat

ho sento pels antipirateria, però és el millor mètode que tinc per obtenir música. L'últim àlbum que m'he baixat és l'acústic dels Scorpions, bueno... estic dubtant entre aquest i el A Crow Left To The Murder de Incubus... Tot i això, l'últim cd que m'he comprat (legalment) va ser el One by One dels Foo Fighters.

Cinc cançons que escolto molt o que tenen molt significat per mi

1.- Puta de Extremoduro. Em recorda moments de tensió en què era l'única manera que coneixia de fer quatre crits i alliberar-me.

2.- Love Hurts (versió acústica) de Incubus. Sóc una enamorada dels acústics, d'allò que no està retocat per estudis... guitarra i veu... i aquesta cançó té una lletra emotiva, una veu que enganxa i uns bons records.

3.-No Surprises de Radiohead. És impossible no enamorar-se amb aquesta música...les primeres notes... la lletra... se suposava que era una cançó d'amor però va acabant sent un himne reivindicatiu de l'alternatiu (o al revés, no me'n recordo bé)...

4.- El Lado Oscuro de Jarabe de Palo. Perquè em recorda a l'última festa de la uni, on unes quantes noies esbojarrades cantàvem aquesta cançó al karaoke LA CAMA 54 de BCN, on no sabíem si ere un karaoke o un puticlub...

5.- Where did you sleep last (unplugged) de Nirvana. No puc només dir 5 cançons!! I no em podia deixar aquesta...és una de les cançons que m'ha acompanyat al llarg de la meva infància... i la que m'agrada més del vídeo del concert unplugged, en què un Kurt Cobain vivint els seus últims dies no aixeca cap durant tot el concert, fins al sospir/silenci que fa abans de dir l'últim night through... impressionant.

(quan pugui poso els enllaços)

Cançó que estàs escoltant ara mateix:

jajaja per pura coincidència, Wonderful Tonight de l'Eric Clapton. Gran cançó. La següent serà La Senda del Tiempo de Celtas Cortos...

5 persones a qui els hi passo el meme:

1.- Maria (inyu)

2.- SunxeZ

3.- Mirrorboy

4.- Narcís

5.- Tonetii

YO TAMBIÉN LO SOY

YO TAMBIÉN LO SOY

Fa uns quants mesos que en Sunxez em va dir que mirés HEROES, em va dir que em deixaria un dvd però la meva gran sorpresa va ser que magermà ja se'ls estava baixant...però d'una manera leeeeenta lenta.

Va començar a tv3, amb un gran índex d'audiència, i un dia vaig poder posar-me al dia del 1 al 8. Perfecte.

Però no en tenia prou.

Necessitava més.

I el mateix Sunxez em va recomanar peliculasonline que és una pàgina web des d'on et pots baixar a l'instant pel·lícules, documentals, pel·lícules en V.O., series, videoclips, anime... o sigui...

EL PARAÍS!!

des de la pàgina pots arribar a conèixer infinitat de sèries i posar-te al dia amb altres. Pots rememorar l'escapatòria planificada de Prison Break, els casos més excèntrics de Bones, les rialles gairebé oblidades de 7 Vidas, veure què tal està Cómo conocí a vuestra madre, Joan de Arcadia,... pots escapar-te de la rutina d'estar-te cada nit/dimars/dijous per veure les teves sèries preferides com House, Anatomía de Grey i, fins i tot, El Internado.

Pots conèixer noves sèries, com la que m'ha proposat el Sunxez: Kyle XY. Es tracta d'un noi que obre els ulls i es troba despullat enmig d'un camp (si ho vaig entendre bé).

I com que em fio del gran criteri i gust del SunxeZ, s'haurà de veure.


I per això us la recomano.



Estem vivint en la era de les sèries. Les pel·lícules s'estan extingint; el públic no vol una història de 120 minuts quan pot tenir temporades de 20 i pico capítols de 40 i pico minuts cada setmana (o, gràcies a internet, cada poc temps).

La crisi del fotoperiodisme

La crisi del fotoperiodisme

En els últims temps s'ha parlat molt sobre la crisi del fotoperiodisme i el professor de Comunicació Audiovisual a la UAB, Pepe Baeza, explica les seves causes.

Segons Baeza, el periodisme, a l'igual que el documentalisme, està en crisi. Baeza exposa les seves causes, que en són 6.

1. En primer lloc, la crisi del mode de representació. El fet que una fotografia representi la realitat, costa de creure.
2. La pròpia crisi del periodisme. Cada vegada hi ha menys credibilitat sobre l'objectivitat del periodisme perquè gairebé tots els mitjans són propietat dels mateixos grups. Però la publicitat és l'exemple més entenedor, ja que els mitjans depenen del finançament de la publicitat per continuar existint. I ara, el màxim apogeu d'aquesta dependència és la premsa gratuïta. De veritat ens ensenyen o és que estan ensenyant-nos el millor que convé a la publicitat? Quina és la veritat vertadera?
3. Hi ha una mena de rebuig per part dels periodistes, en gran part, cap a la imatge perquè consideren que no és fiable. Que és molt millor el text. Perquè d'una mateixa fotografia en pots extreure moltes conclusions, moltes perspectives, molts posicionaments. Sort que Le Monde ha calmat una mica els fums amb la seva primera portada del 2000, que li va fer encarregar a William Klein, a més que al 2002 va sortir Le Monde 2, que és una revista mensual amb grans reportatges gràfics.
4. Luís Cabezas va ser assassinat al 1997 després de poder aconseguir la primera i única fotografia de l'empresari mafiós argentí, Yabrán. Davant d'aquests fets, qui no té por a la vida real o, en aquest cas, laboral? Els que sofreixen més són els free-lance, però això ha estat gràcies a la participació condecorable dels paparazzi i la seva constant violació a la intimitat.
5. Quan va sorgir la televisió, la premsa i la ràdio es van quedar a segon lloc. Doncs, ara li passa el mateix a la fotografia, que cada vegada més li costa de trobar la foto única, ja que la televisió ofereix el vídeo únic.
6. Per últim, hi ha el tema de la manipulació de la imatge. Les imatges que veiem, són reals o fetes?

Doncs sí, la veritat és que totes les causes fan que el públic vagi perdent credibilitat sobre les imatges, que poden ser influenciades pels mitjans o manipulades (Photoshop).

Però no només hi ha el problema de les causes esmentades, sinó que també hi ha el problema dles falsos debats. En què hi ha gent que es capfica en buscar les 11 potes al gat dient que hi ha mal rollo entre les fotos en b/n i en color, entre la càmera analògica i la digital, entre que tu fas fotografies de la quotidianietat mentre que jo vaig en situacions crítiques. Doncs, felicitats.

La veritat és que molts dels problemes que té el fotoperiodisme recau en dos grans factors, en el que només se suposa que interessa el bàndol occidental, el ric, i en el que les concentracions cada vegada abunden més i deixen menys rastre a les petites empreses.

Es busca la col·lectivitat.

Sí, sí, ja veieu que estic estudiant per l'examen de dilluns a les 18:00 (?) de FOTOPERIODISME. si voleu saber quina és la seva història,

www.fotolog.com/putrum

i és que això de tenir blogs de tan en tan ajuda a aclarir les idees

nota que no és important però, què coi, a mi em fa gràcia: cap dels dos escrits han estat ajudats per alguna mena de xuletilla, consultada als apunts o inspiració divina (bé, això últim...).

La Teoria de Sigmund Freud sobre la Interpretació dels Somnis

La Teoria de Sigmund Freud sobre la Interpretació dels Somnis

Sigmund Freud fou, sense dubte, una de les persones més influents dins del desenvolupament del pensament durant el segle XX. La seva teoria que les nostres ments guarden records i emocions al nostre subconscient va transformar la forma en què els humans estudiaven la ment humana.

Freud deia que al llarg de la història, hi va haver tres grans humiliacions. El descobriment de Galileu sobre que no som el centre de l'Univers; el descobriment de Darwin sobre que no som la corona de la creació; i el seu propi descobriment sobre que no controlem la nostra pròpia ment.

La tendència de teràpies que utilitzen l'existència de dificultats a la infància o emocions reprimides per a explicar problemes emocionals actuals comença amb Freud.

Un dels descobriments més importants de Freud és que les emocions enterrades a la superfície subconscient pugen a la superfície conscient durant els somnis, i que recordar fragments dels somnis poden ajudar a destapar les emocions i els records enterrats.

Freud deia que els somnis són una forma de realitzar els desigs i que molts desigs són el resultat de desigs sexuals reprimits o frustrats. En la seva opinió, l'ansietat que rodeja tals desigs fa que alguns somnis es converteixin en malsons.

Al llarg de la seva obra més coneguda, La Interpretació dels Somnis, Freud utilitza els seus propis somnis com exemples per a demostrar la seva teoria sobre la psicologia dels somnis. Freud distingeix entre el contingut del somni "manifest" o el somni experimentat al nivell de la superfície, i els "pensaments de somni latents", no conscients que s'expressen a través del llenguatge especial dels somnis.

Freud manté que tots els somnis representen la realització d'un desig per part del somniador, fins i tot els malsons. Hi ha somnis negatius de desigs, on el que apareix és el incompliment d'un desig. Per a això es donen vàries explicacions, entre les quals està la satisfacció d'una tendència masoquista. No obstant, segueix en peu la conclusió general de Freud: els somnis són realitzacions disfressades de desigs reprimits. Segons la seva teoria, la "censura" dels somnis, produeixen una distorsió del seu contingut. Així que els que poden semblar ser un conjunt d'imatges somniades sense sentit pot, a través de l'anàlisi i el mètode "desxifrador", ser demostrar ser un conjunt d'idees coherents. Freud proposa que al valor de l'anàlisi dels somnis es radica a la revelació de l'activitat subconscient de la ment.

La teoria d'interpretació dels somnis de Freud representa les primeres teories d'aquest amb relació a la naturalesa de la psicologia de somnis inconscients, la importància de les experiències de la infància, el llenguatge "hieroglífic" dels somnis i el mètode que él anomena "psicoanàlisi".

Freud considera que tot somni és interpretable, és a dir, se li pot trobar sentit. La labor d'interpretar no recau sobre tot el somni en el seu conjunt, sinó sobre les seves parts components basant-se en una espècie de llibre dels somnis, on cada cosa somniada significa tal altra cosa en forma rígida, sense considerar la peculiaritat de cada subjecte. Primer es descomposa el relat en parts, i al final sorgeix la interpretació global, en la qual se'ns revela el somni com una realització de desigs.

El somni no és merament activitat somàtica: és un acabat fenomen psíquic de realització de desigs, i per tant ha de ser inclòs al conjunt dels actes comprensibles (no incomprensibles) de la nostra vida desperta, constituent el resultat d'una activitat intel·lectual altament complicada.

El desig apareix disfressat a l'aspecte manifesta del somni, a l'efectivament somniat, procés denominat deformació onírica. Freud es pregunta perquè ha d'haver una deformació, ja que podria haver ocorregut que el somni expressés el desig en forma directa, sense deformació. Aquesta deformació és intencional i es deu a la censura que el subjecte exerceix contra la lliure expressió dels desitjos, per trobar-los censurables per algun motiu.

cançons que condueixen la teva vida

cançons que condueixen la teva vida

cançons que et porten a altres persones, cançons que et recorden dies viscuts, cançons que t'entren fins al fons de l'ànima, cançons que no pots oblidar fàcilment, cançons que no et deixen indiferent, cançons que t'enamoren, cançons que et fan enamorar de la persona recordada, cançons que t'ajuden a descarregar adrenalina, cançons tristes, cançons alegres, cançons sense sentit, cançons significatives, cançons que t'agraden, cançons que aburreixes, cançons que són la teva pròpia banda sonora, cançons que condueixen la teva vida, cançons...

perquè la vida sense música no seria vida.

Alice in Chains - Down In A Hole

Bury Me Softly In This Womb
I Give This Part Of Me For You
Sand Rains Down And Here I Sit
Holding Rare Flowers
In A Tomb.....In Bloom

Down In A Hole
And I Don't Know

If I Can Be Saved
See My Heart I Decorate It
Like A Grave

You Don't Understand Who They
Thought I Was Supposed To Be
Look At Me Now, A Man
Who Won't Let Himself Be

Down In A Hole,
Losin' My Soul
Down In A Hole,
Losin' Control
I'd Like To Fly
But My Wings Have Been So Denied

Down In A Hole

And They've Put All
The Stones In Their Place
I've Eaten The Sun So My Tongue
Has Been Burned Of The Taste

I Have Been Guilty
Of Kicking Myself In The Teeth
I Will Speak No More
Of My Feelings Beneath
Oh I Want To Be Inside Of You

Down In A Hole, Losin' My Soul
Down In A Hole, Feelin' So Small
Down In A Hole, Losin' My Soul
Down In A Hole, Out Of Control
I'd Like To Fly But My Wings Have Been So Denied

AKIRA

2019: El món està a la vora de la destrucció absoluta. La tecnologia avançada va ser la causa d'una terrible explosió que va desencadenar una guerra nuclear i va devastar les grans ciutats del planeta... Trenta anys després, sobre les ruïnes de Tòquio, s'alça la megalópolis de Neo-Tòquio, una ciutat opresiva i inhumana carregada de problemes com l'atur, la violència, la droga i el terrorisme. Les sectes religioses i els grups extremistes, aprofitant-se de la insatisfacció dels ciutadans, conreen el mite de AKIRA, un "nen cobai" dipositari de la "energia absoluta" la resurrecció de la qual significaria per a Japó l'alba d'una nova era...

Doncs sí, la meva lectura del còmic d'Akira ha començat. Feia molt temps que volia veure la pel·lícula però el Toni i el Narcís (vilatans) em van convèncer de llegir el còmic.

La lectura s'està tornant interessant, des del primer tomo ja estic enganxada a ell. Tot és rar i alhora està tot connectat. A l'atac del tomo 2.

Steppenwolf

Steppenwolf

Steppenwolf sorgeix el 1968 amb una inusitada força, practicant un rock enormement àcid que els feia ocupar per tres vegades consecutives el num. 1 del rànquing americà entre aquell 68 i el següent 69. Els seus tres temes bàsics foren aleshores Born to be Wild, Magic Carpet Ride i Rock Me, els dos primers amb el seu milió de vendes i disc d'or.

Posteriorment, fins avui, han enregistrat una sèries de vuit àlbums que podrien considerar-se com importants, encara quan amb el pas del temps el seu èxit hagi decrescut notòriament.

La formació ideal, la que va donar els majors triomfs, estava formada per John Kay, guitarra i líder del conjunt. Va néixer a l'Alemanya Oriental el 12 d'abril de 1944, i va passar la seva infància entre el dolor de la guerra perduda, la fam i l'opressió. Junt amb 14 persones, de les que set van morir, es va fugar a l'Alemanya Occidental i d'ella a Estats Units, on va formar un grup anomenat Sparrow, abans de Steppenwolf.

Goldie McJohn és el piano i òrgan, va admirar sempre a Chopin però es va interessar amb el pop com a mitjà d'expressió més totalitari i consegüent amb les dies moderns.

Jerry Edmonton és el bateria, va néixer el 1946 i aviat va debutar amb els seus pares a l'escena com a pianista, instrument que va abandonar per la bateria.

Mike Monarch, guitarra solista va néixer a Los Angeles, com John Rushton Moreve el baixista, nascut el 1948 i també amb una dura infància a la seva esquena que el va incitar a escapar-se de casa seva per a unir-se a un grup de Utha anomenat The Rebels.

Posteriorment, els canvis van minvar bastant al grup, de tal forma que àlbums com Monster o Live van ser enregistrats per Kay, Edmonton, McJohn i dos noves incorporacions, Larry Byron a la guitarra solista i Nick St. Nicholas (també alemany) al baix, que novament seria substituït el 1971, any de l'enregistrament de Steppenwolf 7.

El 1972, amb For ladies only, el seu nou LP, Steppenwolf és un grup que es manté en EUA però que ha perdut tota el seu atractiu per a la resta del món que, no obstant, no pot oblidar aquell rock incisiu i fulgurant dels seus dos primers anys, en un estil que ja els va consagrar per a la posteritat.

Probablement aquesta situació és la que va fer deixar a John Kay, eventualment, al grup cap a la meitat del 72, per enregistrar un LP en solitari, Forgotten songs and unsung heroes, i donar a conèixer una sèrie de recitals com a figura individual. A finals de juny, no obstant, Kay va tornar amb el grup per a prosseguir amb la seva carrera musical.

Johnny Cash

Johnny Cash

a molts de vosaltres potser us sona aquesta cançó d'un anunci, però és molt més que tot això, és Hurt de Johnny Cash.

Johnny Cash (26 de febrer de 1932 - 12 de setembre de 2003) va ser una cantautor nord-americà de country i rock'n'roll. Representant de la música country, va crear el seu propi subgènere musical. Era conegut per la seva profunda veu, amb el característic so boom-chick-a-boom de la seva banda de companya, els Tennessee Three, i per vestir sempre amb roba fosca...

L'Home de Negre. Començava tots els seus concerts amb la senzilla frase: "Hello, I'm Johnny Cash".

Va vendre a prop de 50 milions d'àlbums en gairebé 50 anys de carrera i és presentat habitualment com un dels músics més importants en la història de la música country. És un dels tres únics música que han estat admesos en més d'un Saló del a Fama: Saló de la Fama del Rock, del Country i de Compositors de Nashville.

Va ser marit de Vivian Liberto y més tard de June Carter Cash. La seva història d'amor ha estat duta a la gran pantalla amb En la cuerda floja. Johnny y June: pasión y locura (Walk the Line), dirigida per James Mangold, que narra la vida del cantant. L'actor que s'encarrega de reencarnar-lo va ser Joaquin Phoenix, qui va optar a l'Oscar al Millor Actor. L'actriu Reese Witherspoon va guanyar l'Oscar a la Millor Actriu per la seva interpretació de la dona de l'Home de Negre. Ambdós actors van guanyar el Globus d'Or en la categoria de Millor Actor de Comèdia o Musical i Millor Actriu de Comèdia o Musical.

Sé que no és una cançó alegre, però està molt i molt bé.

are you still having fun?

are you still having fun?

avui és un dia en què necessito cançons alegres...per celebrar que ja tinc 3 ASSIGNATURES APROVADES de 7!!!

ja estic enmig de l'equador!!!







pd.- recomaneu-me més cançons alegres, plis, m'encanta investigar músiqueta nova! (tot sigui per no sentar-me davant dels apunts)

música, música, música

música, música, música

una persona que em cau molt bé i que m'estimo molt m'ha endinsat dins del món musical de Sangtraït, Héroes del Silencio i Marea, entre altres...

és una persona molt important per a mi, però que últimament li faig un plan raro...ho sento

la veritat és que m'encanten els tres grups... primer Sangtraït ho veia massa fort per a mi... massa heaviata, pensava... però... quines lletres, oh, déu meu, quines lletres... taaan boniques... i en català! jajaja, la veritat és que sempre m'ha agradat el rock català (Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'N'Busto, Sau,...) i les lletres em feien gràcia, però són tan superficials comparades amb els de Sangtraït...

sí, sí, us recomano que ho escolteu.

Héroes del Silencio, no m'ha cridat mai l'atenció, no era del meu estil... però, de debó tinc un estil musical definit? crec que el millor que es pot fer en aquesta vida és no tancar mai portes, i si ho adoptem al territori musical, també val. Héroes han tingut una gran trajectòria en el panorama espanyol, i per alguna cosa serà... les lletres, la melodia, la força que desprén cada segon musical... mole

i què dir sobre Marea? doncs que el cantant sebós mai m'ha fet gràcia... vaig riure un munt quan es va tirar al públic de Lleida i ningú el va agafar... jajaja però la veritat és que músicalment... mole, la veritat és que la lletra està molt currada, sempre amb metàfores i coses que has d'entendre la segona vegada que escoltes...

tots tres guanyen en lletra a molts grups que fins ara he escoltat, a més a més, tots tres grups fan lletres que entenc...perquè, ja veus, m'agrada molt Nirvana, però, la cançó Rape Me, no és que tingui molt significat: viola'm, amic meu, viola'm un altre cop...?¿


us deixo aquest vídeo d'un concert de la cançó Corazón de Mimbre de Marea