Foo Fighters

és un dels meus grups preferits, sense cap mena de dubte. cada cançó n'és una de nova, i cada nou disc és una caixa de sorpreses...l'últim: skin and bones.


Foo Fighters - Walking After You.mp3

moltes curiositats i poca llibertat


és curios el que la vida significa i t'aporta al llarg dels anys. no estàs obligat a res, però la llibertat és una paraula massa difícil per a poder-la assolir al llarg de la vida. i no només la llibertat política, com en el cas de la independència de catalunya, sinó en la llibertat emocional.

sempre hi ha allò o a aquell que et lliga a algun lloc. ja no ets lliure. i tot i que no estem parlant del matrimoni, hi ha moltes coses que et lliguen, sense anar més lluny, l'amistat mateix. esculls els amics però arriba un moment en què aquests amics et lliguen i ja no ets lliure, no ets lliure de deixar-los i conèixer a altres, perquè ja tens un vincle emocional amb aquests amics. o la família, des de que neixes ets esclau familiar, no estàs obligat a res, però ho has de fer, fins als 18 anys, aproximadament, estàs lligat a la família per la llei, anys després encara ho estàs, fins al crear una altra família, amb una altra persona que t'ha lligat i que t'està fent tenir lligams amb els teus fills...

també existeix l'absència de llibertat econòmica, tot està lligat amb els diners, sobrevius si en tens, si no, pocs anys dures, o almenys no vius en unes condicions del que avui es considerarien humanes, perquè el terme humà ha evolucionat fins al punt de no saber ni què significa. què significa existir i ser humà? se suposa que si estem al planeta i som l'espècie més "intel·ligent" hauríem de valorar-ho i aplicar-ho a la vida real, a l'entorn, però hi ha el lligam a l'egocentrisme i això et fa esclau de tu mateix.


...quines coses més curioses

El Jueves i la llibertat d'expressió

El dret d'expressió hauria de ser respectat per tothom i s'hauria d'aplicar a tothom. Han hagut infinitat de programes de televisió, de ràdio, revistes, diaris, pàgines web,... que han estat censurades/tancades per la seva temàtica, per haver ofès a la figura de la corona...


senyors, per favor. quina corona? què fan els monarques per nosaltres? són, de veritat, figures no criticables?


la meva opinió és que si la llibertat d'expressió és un dret, els propis polítics i monarques estan atacant-lo. i què passa si El Jueves satiritza als prínceps pel fet de la notícia dels 2.500 euros per fill? no tenen dret a fer-ho?


Doncs es veu que no, perquè el jutge ha censurat, prohibit, segrestat, l'últim número de la revista perquè argumenta que la postura en què surten els dos prínceps és ofensiva. és humor, senyors meus, és humor. fet que falta en aquest país, i així va. però ja va bé, perquè així a l'humor sense censura se l'anomena "humor català", tot i que el Buenafuente no l'hagi extés del tot fora de Catalunya...

oriundos com bolets

avui he començat al curro i al treballar amb gent d'una mitjana de 50 anys, doncs sents tota mena de batalletes. avui us contaré la dels oriundos i el futbol.


Resulta que el títol d'oriundo se l'atribueix a tota persona filla d'espanyols però que viu/ha nascut a l'estranger. Als voltants dels anys setanta, era molt comú entre els equips de futbol de fitxar a aquests jugadors i al tenir dret a anomenar-se com oriundos no hi havia límit de fitxatge, ja que no es podien fitxar a jugadors estrangers (estem parlant d'estrangers d'aleshores: francesos, alemanys, portuguesos, italians, brasilers... què seria el Barça ara?).

Juan Carlos "Milonguita" Heredia tenia la condició d'oriundo, però a diferència d'altres clubs que rebien el permís federatius ràpidament, la Federació Espanyola de Futbol va retenir la documentació del futbolista. El president blaugrana, Agustí Montal, va explotar de ràbia quan va rebrere el rebuig de la Federació Espanyola pel qual Heredia no podia jugar al Barcelona. Després d'una roda de premsa del president i una posterior i sèria investigació sobre els oriundos que actuaven a la Lliga Espanyola es va arribar a unes conclusions que van provocar el terror a la FEF davant la possibilitat que surtís a la llum pública aquest estudi: 46 dels 60 oriundos que jugaven a Espanya havien falsificat la seva documentació.

Finalment, el 26 de maig de 1973 es va autoritzar el fitxatge de dos estrangers per equip. Amb això es va comportar el fitxatge de l'holandès Johan Cruyff i el peruà Hugo Sotil.



La batalleta no ha estat tan explicativa, però el cas és que -i el que més emprenyava al personal- tant, el Madrid com el Barcelona van fitxar a dos jugadors indis (de cap i peus), entre ells, el ja anomenat Heredia, que no colaven ni a la de tres com a fills d'espanyols.

I com que el Règim Franquista encara era vigent, i tots som conscients de l'amor que tenia Espanya cap als catalans i als culès (quin canvi des d'aleshores, d'això se'n diu evolució i lo de l'home va ser un estornut diví!), es va acceptar al jugador indi del R. Madrid com oriundo i al del Barcelona se li va negar.






Aprendre un idioma en 7 dies

Pertanyo al Círculo de Lectores des de fa gairebé dos anys. M'agrada la idea d'haver-me de comprar un llibre cada dos mesos; rebre la revista on els pots trobar per a totes les edats i de tot tipus, escollir-ne un i que la que se n'encarrega al poble (l'Antonieta) vingui a casa a portar-me'l.

Tot i això, crec que quan estigui fora del contracte de permanència (2 anys) ho deixaré perquè no hi ha res més plaenter com arribar a una llibreria i comprar-te el llibre que més t'agrada, sense tenir remordiments de consciència perquè se suposa que ja tinc un mètode per comprar llibres... però necessito llegir-me les solapes, escollir-ne entre molts més i comprar-me aquells que en un dia en concret m'agradin. En un dia d'aquests em vaig comprar el Brooklin Follies de Paul Auster, un llibre molt més que recomanat.

Ara bé, per ara, he de triar llibres i el d'aquest cop és: Aprende un idioma en 7 días de Ramón Campayo. No és que me'l compri perquè m'ho cregui, sinó que vull veure com ens venen el peix. Per matar l'aburriment, he buscat per internet a veure què tal està...

Ramón Campanyo té nombrosos rècords mundials de memorització; l'autor de l'èxit de vendes Desenvolupa una ment prodigiosa, amb aquest llibre sobre l'aprenentatge d'idiomes assegura al lector que, seguint el seu mètode, serà capaç de defensar-se en qualsevol idioma d'una manera eficaç i solvent.

L'índex del llibre és:
  1. Aprender un idioma es lo más fácil del mundo
  2. Diferencias entre el "quiero" y el "me gustaría"
  3. Dificultades en el aprendizaje de un idioma
  4. Sistema "SCRI" para el aprendizaje de un idioma
  5. Sobre la memorizació de los datos puros
  6. Primera toma de contacto: adquisición del vocabulario
  7. Confección de las tablas de memorización
  8. Estudio de la gramática elemental
  9. Orientación con los verbos
  10. Orientación con los sustantivos
  11. Orientación con los adjetivos
  12. Orientación con los adverbios
  13. Orientación con los saludos, la cortesía y las palabras interrogativas
  14. Orientación con los pronombres y los artículos
  15. Orientación con las preposiciones y con las conjunciones
  16. Orientación con los números, con los días de la semana y con los meses del año
  17. Los 7 días de práctica
  18. Cómo continuar aprendiendo tras los 7 días de práctica de estes libro
  19. Estudio de varios idiomas a la vez
  20. El centro de estudios de idioma ideal
  21. El idioma ideal
  22. Sección de ayuda
  23. Zona de control

Ja us contaré què tal. Però al veure la llista crec que serà interessant llegir-lo, sobretot els temes 7 i 19.

TOP 5 LYRICS


La cadena nordamericana VH1 (que arriba a les nostres pantalles de la mà de Digital+, entre altres) va fer un concurs en què s'escollirien les 5 millors lletres de cançons de la història. Posteriorment, la revista Rolling Stone ho va publicar a les seves pàgines. Totes van ser escollides per una frase en particular:



1.- U2 - One: "One life, with each other sisters, brothers"


2.- The Smiths - How soon is now?: "So you go, and you stand on your own. And you leave on your own"


3.- Nirvana - Smells Like Teen Spirit:"I feel stupid and contagious, here we are now, entertain us"


4.- Bob Marley - Redemption Song: "Emancipate yourselves from mental slavery. None but ourselves can free our minds. Have no fear for atomic energy. Cause none of them can stop the time"


5.- Coldplay - Yellow: "Your skin, oh yeah your skin and bones, turn into something beautiful, and you know for you, I’d bleed myself dry for you"


Estic pensant quin és el meu TOP 5 LYRICS personal, es podrà veure en pròxims posts.

Jarabe de Palo


puede que hayas nacido en la cara buena del mundo...



així comença la cançó El Lado Oscuro de Jarabe de Palo; diuen que Pau Donés en un viatge a Cuba se li va encendre la bombilla de la inspiració i va escriure La Flaca...

hi ha qui diu que totes les cançons de Jarabe de Palo sonen igual... jo no en sóc una.

no és un dels meus grups preferits, tot i que gràcies a regals de familiars, han acabat entre les meves mans tots els seus cds (menys el de La Flaca que ja em vaig encarregar de baixar-me'l jo mateixa). Jarabe de Palo té aquella cosa que t'alegra el dia i/o que et fa reflexionar amb la vida.


A continuació, el videoclip del single de presentació de Adelantando. Disfruteu-lo.