com aprendre a tocar la guitarra

hola hola hola

com que el meu regal de Nadal ha estat una guitarra, us estaré atabalant amb partitures, programes,... sobre com aprendre a tocar la guitarra.

passos per saber tocar la guitarra

  • tenir una guitarra (fet) --> perquè no pots anar cada dia a casa dels veïns a robar-la.
  • tenir un afinador (falta) --> perquè d'oïda, sent un inexpert, no pots fer-ho. hi ha qui m'ha dit que aquest pas seria el primer perquè la guitarra es desafina sempre, la toquis o no.
  • saber solfeig (falta) --> com que això no és una cosa que es pugui aprendre amb dos dies, ho farem amb el mètode fàcil
    • anar a l'Ares i baixar-te: curso detallado de guitarra (fet)
  • quan l'entenguem, que ja és molt, intentar tocar alguna cosa. encara que sigui seguint les instruccions d'on coi posar els dits a cada corda. (mig falta, mig fet)
  • si et vols adelantar, sempre pots baixar-te altres programes
    • diccionario de acordes de guitarra, per exemple, és en italià però alguna cosa entens. (llegir-lo: fet)
  • tot i això, si el que tens ganes és de començar a tocar les cançons que més t'agraden, et pots baixar programes on et diuen com es toca:
    • Guitar Guru
    • Guitar Pro (aquest encara no he entés com funciona)
  • i, per acabar, tenir molta paciència.

aquesta llista és una autoconscienciació, en cas de dubte consulteu a l'autora.

I'm not there

"Abans hi havia molta més llibertat de pensament, no existia aquest conformisme massiu. Avui, un lliurepensador és ridiculitzat." gran frase de Bob Dylan.



Dylan va canviar la música als 60 i des d'aleshores mai ha deixat d'influenciar a músics, escriptors, poetes, bloggers, en definitiva, a la cultura en general.

En la pel·lícula biogràfica, I'm not there, es plasma la seva carrera en constant canvi. Cada història expressa un aspecte de la seva llarga carrera i han estat filmades diferent a través de també, molts diferents intèrpretes: Woody (Marcus Carl Franklin), un nen negre d'onze anys sempre fugint; Robbie (Heath Ledger), un artista casanoves sempre a la carretara; Jude (Cate Blanchet), un joven andrògen estrella del rock; John / Jack (Christian Bale), un ídol folk que es reinventa com evangelista; Billy (Richard Gere), un famós fugitiu miraculosament viu però fent-se vell ja.

Sis diferents actors interpretant a sis personatges dylanesos, immirollablement acompanyats per la irrepetible música de l'artista.

http://www.vertigofilms.es/catalogo-peliculas/i/im-not-there.html (la pàgina d'on ho he tret tot)

el tràiler

Sangtraït

recordant velles glòries


Sangtraït - presoner del temps.mp3

La Hora Chanante VS Muchachada Nui


Testimonios - Celebrities --> paròdia d'un personatge famós com si fos d'Albacete. No s'imiten les veus originals, no és necessari, la veu d'un mateix és molt més graciosa.


Retrospecter - Mundo Viejuno --> doblatge de pel·lícules antigues.


Gañán - Al Fresco --> consells d'un curiós prototip.


Hever vs Klever - Gaticos i monetes --> les tomas falsas.


Els músics també saben fotografiar

Bryan Adams fotografiant a Mickey Rourke (actor)


La cantant Pink vista per Bryan Adams



Fotografia de Michael Stipe (vocalista de R.E.M.)


Graham Nash, autoretrat



Andy Summers
i la seva obra (la podeu trobar completa aquí)


Lady Chatterley

Al cinema de la UAB es fan preestrenes de tota mena, i la que vaig anar a mirar ahir a les 12 del migdia va ser la de Lady Chatterley, una nova versió del clàssic llibre L'amant de Lady Chatterley de David Herbert Lawrence.


Lady Chatterley, de Pascale Ferran acaba de rebre el premi més important del cinema francès, El Louis-Delluc que premia a la millor pel·lícula de l'any. El director, Pascale Ferran, feia anys que no rodava després de Petits arrangements avec les morts (Càmara d'or a Cannes el 1994) i L'âge des possibles (Premio Fipresci a Venècia).

D.H. Lawrence va escriure tres versions d'aquesta novel·la, molt polèmica en el seu moment, sobre la passió entre una dona de classe alta casada amb un home invàlid (a partir de la Primera Guerra Mundial) i el guardaboscos que treballa a les ordres del seu marit. Ferran ha adaptat la segona versió que se centra en com es forma la parella. El llibre va ser molt polèmic a partir del seu alt contingut sexual i eròtic i perquè, en aquesta història, és la dona qui té un amant.

A continuació, el tràiler en anglès:


travis

cançó que quan la sents t'entra i costa molt de treure


Travis - My Eyes.mp3




il·luminats

em fa molta gràcia la gent que es fa fotos a ella mateixa, perquè jo quan me n'he volgut fer alguna, no me'n surto.


hi ha gent que és una perfecta especialista en fer-se fotos. però em fa molta gràcia el lloc i les situacions.

primer: per què la gent es fa fotos sexys al lababo? no ho entenc, si vas xafardejant fotologs vas veient a un munt d'il·luminats fent-se fotos al lababo, fent posses... ara que si trec una mica els morritos, ara que si faig cara trista, ara que si em poso de perfil per a què se'm vegi millor la pitrera, ara que si he de fer aquella rialla i del costat bo per a què quan la gent em vegi pensin que sóc així de tots els costats, ara que si... -- és el denominat "il·luminat preparat".


a més que trobo que queda molt lleig q el fondo siguin les rajoles blanques que tots tenim al lababo... potser és perquè la llum és millor o, segurament, perquè és el lloc on el mirall és més gran i més wai per a què tothom pugui veure l'estona que la persona il·luminada ha tardat en arreglar-se i posar-se sexy per a la foto...


la segona cosa és... aquestos il·luminats actuen quan els pares són a casa o no? perquè jo si comencés a veure sortir flashos del lababo, em preocuparia. perquè no sé, però jo al lababo hi vaig per fer les meves necessitats, dutxar-me i poca cosa més... clar, imagina't si després de què l'il·luminat s'hagi dutxat vagin sortin flashos...serie un "il·luminat depravat".


després em fa molta gràcia la cara de la gent quan es fa una foto a ell mateix. perquè, il·luminats apart...quina cara fots quan et fas una foto tu mateix? a mi quan algú em fa alguna foto, miro al q sta darrere i normalment em parteixo la caixa...xo la càmara no m'inspire. hi ha qui està hores al lababo assajant la seva cara de fotografia per quan algú cridi: foto! surti l'actoràs que hi ha dins seu. -- "il·luminat actoràs"


però aquest no és el meu cas.


hi ha qui amb una mil·lèsima de segon (si és fa amb la meva càmara, una estona més) poden passar a amagar-se tots els seus defectes i sortir en una foto com la persona més wai del món -- "il·luminat apanyat"


però sempre hi ha quan la persona falla i després ha de comprovar quin és el seu jeto a la càmara digital i si no li agrada demanar-ne una altra, no abans de borrar la prova de què ningú és perfecte.

això de les càmares digitals també donen molt per a parlar perquè molta gent, com ja he dit, comproven el jeto després de sortir el flash. però quan mole més és quan aquest individu no està sol a la foto i més d'un va a mirar el jeto perquè aquest fa zoom màxim a la seva cara i quan comença a notar que ja és hora de canviar, va movent el cursor per a ensenyar la cara als altres... aquí tenim a un actor modest que fa com si la seva cara no li interessés però va movent el cursor estratègicament per a què ell surti en tot moment.


després hi ha els "il·luminats interessants", o que es fan els interessants. són aquells que no miren a la càmara, sinó a un punt fixe i tenen el cap una mica inclinat, a vegades amb la mà aguantant-li el cap...en to molt reflexiu. es fan fotos, però d'una manera molt modesta... aquesta foto? ah, no, res, un dia q...

pirates discogràfics

Fa un mes, Radiohead va anunciar que els seguidors serien els que decidiren quant pagarien per, In Rainbows, el seu nou disc.

Però avui ha sortit la notícia que Radiohead ha arribat a un acord amb la discogràfica XL per llençar el disc en format CD. El contracte entre el quintet d'Oxford i la discogràfica indie implica que l'àlbum -descargable des del 10 d'octubre- arribarà en poc temps a tendes de música, tot i que encara no se sap la data exacta.

XL, un segell de grups com els americans The White Stripes o el britànic Dizzee Rascal, va posar a la venda The Eraser, l'àlbum en solitari de Thom Yorke, líder de Radiohead.

Radiohead ha venut milions de còpies a ambdues bandes de l'Atlàntic gràcies a àlbums com "Pablo Honey" (1993), "Kid A" (2000) o "OK Computer" (1997), considerat un dels millors àlbums de la història del rock. I d'aquest, NO SURPRISES.




Un llamp mata al utillero del Lecce durant l'entrenament

Antonio de Giorgi es trobava recollint l'equip de treball al final d'un entrenament a l'estadi Del Mare. De Giorgi, de 41 anys, era l'utillero del Lecce italià, de la sèrie B.

El llamp també va impactar sobre el tècnic del Lecce, Giuseppe Papadopulo, i sobre el director esportiu, Guido Angelozzi, encara que cap d'ells va resultar ferit.

El Lecce, després d'aquest accident, sol·licitarà la suspensió del seu partit d'aquest dissabte contra el Cesena, ja que l'equip tenia previst sortir aquest dijous amb tren.



Utillero: persona encarregada de cuidar i disposar el material d'un equip, com les samarretes, botes, pilotes, etc.

mor Paul Tibbets, comandant del B-29 que va llençar la bomba atòmica d'Hiroshima

A la pàgina de VILAWEB, hi apareix la notícia sobre la mort del pilot i comandant de l'avió B-29 (que ell va batejar ENOLA GAY en honor a la seva mare) que va llançar la bomba atòmica sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima el 1945.

Tibbets ha mort als 92 anys en una residència a Columbus (Ohio).

La bomba nuclear d'Hiroshima va ser la primera llançada contra població civil, el 6 d'agost de 1945. L'esclat de la bomba de cinc tones (Little Boy) va causar la mort d'entre 70.000 i 100.000 persones i va marcar -irònicament- el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Paul Tibbets en el seixanta aniversari del llançament de la bomba, van sortir declaracions en una emol on deia que "en les mateixes circumstàncies, no dubtaria en tornar-ho a fer" perquè el llançament de la bomba "va posar fi a la guerra i al vessament de vides, d'una part i de l'altra".

Durant el seixanta aniversari Tibbets continuava dient amb orgull que "va ser una ordre que vaig obeir, com havia estat entrenat". El pilot, fins fa poc, era un dels tres supervivents dels 11 membres de la tripulació de l'Enola Gay, els altres dos són Theodore Van Kirki i Morris Jepson. Aquest últim va armar ell mateix Little Boy de més de tres metres d'alçada i quatre tones de pes.
En una declaració conjunta, van defensar la desició de l'ataca atòmic: "el President Harry Truman no tenia més sortida que utilitzar la bomba".

Tibbets va declarar no tenir cap mena de remordiment tant que el 1976 va participar en un vol commemoratiu que va provocar molt escàndol. Pilotant un vell B-29 completament restaurat, va simular el llançament d'una bomba nuclear durant una manifestació aèria a Texas. Davant de 40.000 persones, quan la falsa bomba va tocar el terra, un grup d'experts en explosius va crear un esclat en forma de bolet semblant al que va ensorrar Hiroshima. L'administració nord-americana es va excusar al govern japonès, mentre que Tibbets no entenia "el motiu de tot aquest escàndol".

Bob Caron, ja mort, va ser l'únic membre de la tripulació del Enola Gay que va dir, davant les fotografies de la ciutat japonesa arrasada, que va sentir "una mica de sentiment de culpa".





Abans de morir, Tibbets va demanar que no es faci cap funeral ni es col·loqui cap làpida per por que que els seus detractors puguin tenir un lloc per protestar.

Un terç dels nordamericans creuen en ovnis i fantasmes



Per què Independence Day no ha estat mai a Catalunya del plan: Dia d'independència? Ostras, em sento una mica Carod ara mateix, Josep-Lluís.

No, però no entenc perquè a nosaltres no ens venen mai a veure els ovnis... No som prou alts, prou patriòtics? Ei, això es soluciona ràpid: un parell de petit suis i cantar a tot pulmó Els Segadors.

Però crec que ja he trobat la solució. I és que els catalans tenim massa feina en pensar en altres coses que en ovnis i fantasmes. No com els nordamericans que estan tot el dia creant pel·lícules així, no m'estranya que després un terç de la població hi cregui.

És com quan aquí va arribar la televisió i moltes àvies parlaven amb el senyor que donava el parte. El cas és que allí hi ha un munt de terroristes pro-bush que miren la televisió i veuen que el seu gran país, el millor país del món (bé, el món gira al seu voltant no pas al del Sol), està sent atacat per ovnis! I què fan? Doncs anar amb pistoles a les escoles i matar a aquelles persones que semblen verdes...o que tenen dos ulls, o dos braços o,...




Jo crec que Al Gore en la seva política del canvi climàtic (no, no esmentaré a cap cosí) hauria d'acabar amb la frase: i si no em creieu, pregunteu-li al primer ovni o fantama que us trobeu al carrer i us ho ensenyarà. I segurament que la gent li farà més cas. Clar, clar.

Leave An Impression

¿Rodar una película de culto?
¿Escribir una canción que cambie el mundo?
No te hace falta.
Tú ya eres irrepetible.
Sólo tienes que dar lo mejor de ti...
y dejar tu huella.

Here we go!

en l'intent fallit de la cerca d'un videoclip que m'ha marcat des de que el vaig veure fa molts anys... poso aquest que també em va agradar molt




Chemical Brothers - Hey girl, Hey Boy




ACTUALITZACIÓ:

Gràcies a TÉ LA MÀ MARIA.
He de confessar que, gràcies a un amic, he trobat el videoclip que tant buscava! Però estava molt millor en el meu record, tot i això, m'agrada.



Roger Sanchez - Another Chance

4.54

hi ha estudiants de periodisme que només aspiren a ser els futurs Júlia Otero, Carles Francino, Ramon Pellicer,... a ser reconeguts per la seva cara més que per la seva feina. però n'hi ha que no en tenen prou i comencen a fer-se un nom en el món de la comunicació des de darrera, que és on comença tot.

aquí us presento un curt de Joan Garcia.




http://www.quatre54.blogspot.com/

Loquillo y Trogloditas

Llegendari grup barcelonès


FEO, FUERTE Y FORMAL

No vine aquí para hacer amigos pero sabes que siempre puedes contar conmigo. Dicen de mí que soy un tanto animal, pero en el fondo soy un sentimental.

Mi familia no son gente normal de otra época y corte moral. Resuelven sus problemas de forma natural. Para qué discutir, si puedes pelear.

Dame una sonrisa de complicidad y toda tu vida se detendrá. Nada será lo mismo, nada será igual, ya sabes... Feo, fuerte y formal.

En el calor de la noche, a plena luz del día, siempre dispuesto para alegrarte el día. Soy hombre de bien a carta cabal y como el DUQUE: feo, fuerte y formal.

Mi fama me precederá hasta el infinito y más allá. Y vive Dios que escrito está: “Si doy mi palabra, no se romperá”.

L'Estaca

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
Però Siset, fa molt temps ja
les mans se'm van escorxant
i quan la força se me'n va
ella es més forta i més gran.

Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m'oblida,
torna'm a dir el teu cant.
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se'l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I, mentre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.





Un gran himne de la Catalunya republicana i independentista, però no m'agrada el Lluís Llach. Estic tipa que els meus pares no parin d'escoltar els nous cds que regala la Vanguardia i que m'empipa tant escoltar els diumenges al matí.






La versió que fan El Último Ke Zierre és divertida per l'esforç que fan en cantar-la en català. Però m'agrada.

7 pistes per ser feliç

Segons molts estudis acadèmics sobre la felicitat humana, hi ha moltes persones que avui no estan més satisfetes que fa tres dècades, quan la qualitat de vida era inferior.

A continuació, 7leccions sobre la felicitat.


1.- Saber en què ens concentrem és important

2.- És millor acompanyat

3.- Ens agrada sentir-nos segurs

4.- Ens agrada progressar

5.- Ens adaptem a les millores

6. També ens adaptem als fracassos

7. Gaudim de l'altruisme

The Pretender

Foo Fighters - The Pretender

The Pretender és el nou single de Foo Fighters, del nou disc Echoes, Silence, Parience and Grace. La revista Rolling Stone (RS) del setembre de 2007 el puntua amb quatre estrelles, un excelent. I és que Dave Grohl sembla que s'hagi cansat dels acústics i de la guitarreta amb el In Your Honor i el Skin and Bones perquè torna a sonar fort, fresc i on el propi Grohl ens toca el piano a But, Honestly i a Home. Hi ha cançons com The Pretender, Statues,... que t'ajuden a alliberar adrenalina, tal i com passava amb cançons com Best of You, In Your Honor, All My Life, The One, entre altres.

No deixeu d'escoltar el nou cd.

Galactic Suite

és tant alt l'aburriment de l'ésser humà que ara està començant a pensar en un hotel espacial, que se suposa que obrirà al 2012.

i l'aburriment ens toca de bastant a prop perquè els arquitectes estan a Barcelona i diuen que l'hotel serà el més car de la galàxia (mala propaganda, no anem bé), amb un cost d'uns 4 milions de dòlars per una estança de 3 nits...

però per millorar l'oferta, prometen que els visitants podrien veure l'albada 15 vegades al dia i utilitzarien vestits de velcro per gatejar a les seves habitacions i enganxar-se a les parets; no és un bon lloc per fer una cita romàntica...a no ser que un porti velcro i l'altre d'aquell teixit adherent...

fins aquí encara va bé, el problema són els wc, ja que amb gravetat zero no sembla molt fàcil de fer les necessitats bàsiques. però és veu que els arquitectes ho han solucionat, almenys les dutxes, que seran habitacions plenes de bombolles d'aigua flotant.

i per si fos poc, quan no estaran disfrutant de les vistes, els visitants seran utilitzats de conillets d'índies per fer proves a l'espai.

tot un luxe, algú s'hi apunta?

Curiositat II

Els CDs es van dissenyar per rebre 72 minuts de música perquè aquesta és la duració de la Novena Sinfonia de Beethoven.


Gràcies Beethoven.

curiositat I

Cada rei de les cartes d'una baralla en representa algun important a la història:

-ESPASES: el Rei David
-TRÈBOLS: Alexandre Magne
-CORS: Carlemany
-DIAMANTS: Juli Cèsar

50 euros per cada -3 kg

Els homes del poble italià de Varallo rebran 50 euros per perdre 4kg, mentre que les dones n'han de perdre 3. Aquesta és la nova mesura contra l'obesitat que ha proclamat l'alcalde de la localitat, Gianluca Buonanno.

A més a més, si es pot mantenir el pes durant 5 mesos, cobraran uns altres 200 euros.



Un gran exemple del fàcil què és comprar a una persona.

Foo Fighters

és un dels meus grups preferits, sense cap mena de dubte. cada cançó n'és una de nova, i cada nou disc és una caixa de sorpreses...l'últim: skin and bones.


Foo Fighters - Walking After You.mp3

moltes curiositats i poca llibertat


és curios el que la vida significa i t'aporta al llarg dels anys. no estàs obligat a res, però la llibertat és una paraula massa difícil per a poder-la assolir al llarg de la vida. i no només la llibertat política, com en el cas de la independència de catalunya, sinó en la llibertat emocional.

sempre hi ha allò o a aquell que et lliga a algun lloc. ja no ets lliure. i tot i que no estem parlant del matrimoni, hi ha moltes coses que et lliguen, sense anar més lluny, l'amistat mateix. esculls els amics però arriba un moment en què aquests amics et lliguen i ja no ets lliure, no ets lliure de deixar-los i conèixer a altres, perquè ja tens un vincle emocional amb aquests amics. o la família, des de que neixes ets esclau familiar, no estàs obligat a res, però ho has de fer, fins als 18 anys, aproximadament, estàs lligat a la família per la llei, anys després encara ho estàs, fins al crear una altra família, amb una altra persona que t'ha lligat i que t'està fent tenir lligams amb els teus fills...

també existeix l'absència de llibertat econòmica, tot està lligat amb els diners, sobrevius si en tens, si no, pocs anys dures, o almenys no vius en unes condicions del que avui es considerarien humanes, perquè el terme humà ha evolucionat fins al punt de no saber ni què significa. què significa existir i ser humà? se suposa que si estem al planeta i som l'espècie més "intel·ligent" hauríem de valorar-ho i aplicar-ho a la vida real, a l'entorn, però hi ha el lligam a l'egocentrisme i això et fa esclau de tu mateix.


...quines coses més curioses

El Jueves i la llibertat d'expressió

El dret d'expressió hauria de ser respectat per tothom i s'hauria d'aplicar a tothom. Han hagut infinitat de programes de televisió, de ràdio, revistes, diaris, pàgines web,... que han estat censurades/tancades per la seva temàtica, per haver ofès a la figura de la corona...


senyors, per favor. quina corona? què fan els monarques per nosaltres? són, de veritat, figures no criticables?


la meva opinió és que si la llibertat d'expressió és un dret, els propis polítics i monarques estan atacant-lo. i què passa si El Jueves satiritza als prínceps pel fet de la notícia dels 2.500 euros per fill? no tenen dret a fer-ho?


Doncs es veu que no, perquè el jutge ha censurat, prohibit, segrestat, l'últim número de la revista perquè argumenta que la postura en què surten els dos prínceps és ofensiva. és humor, senyors meus, és humor. fet que falta en aquest país, i així va. però ja va bé, perquè així a l'humor sense censura se l'anomena "humor català", tot i que el Buenafuente no l'hagi extés del tot fora de Catalunya...

oriundos com bolets

avui he començat al curro i al treballar amb gent d'una mitjana de 50 anys, doncs sents tota mena de batalletes. avui us contaré la dels oriundos i el futbol.


Resulta que el títol d'oriundo se l'atribueix a tota persona filla d'espanyols però que viu/ha nascut a l'estranger. Als voltants dels anys setanta, era molt comú entre els equips de futbol de fitxar a aquests jugadors i al tenir dret a anomenar-se com oriundos no hi havia límit de fitxatge, ja que no es podien fitxar a jugadors estrangers (estem parlant d'estrangers d'aleshores: francesos, alemanys, portuguesos, italians, brasilers... què seria el Barça ara?).

Juan Carlos "Milonguita" Heredia tenia la condició d'oriundo, però a diferència d'altres clubs que rebien el permís federatius ràpidament, la Federació Espanyola de Futbol va retenir la documentació del futbolista. El president blaugrana, Agustí Montal, va explotar de ràbia quan va rebrere el rebuig de la Federació Espanyola pel qual Heredia no podia jugar al Barcelona. Després d'una roda de premsa del president i una posterior i sèria investigació sobre els oriundos que actuaven a la Lliga Espanyola es va arribar a unes conclusions que van provocar el terror a la FEF davant la possibilitat que surtís a la llum pública aquest estudi: 46 dels 60 oriundos que jugaven a Espanya havien falsificat la seva documentació.

Finalment, el 26 de maig de 1973 es va autoritzar el fitxatge de dos estrangers per equip. Amb això es va comportar el fitxatge de l'holandès Johan Cruyff i el peruà Hugo Sotil.



La batalleta no ha estat tan explicativa, però el cas és que -i el que més emprenyava al personal- tant, el Madrid com el Barcelona van fitxar a dos jugadors indis (de cap i peus), entre ells, el ja anomenat Heredia, que no colaven ni a la de tres com a fills d'espanyols.

I com que el Règim Franquista encara era vigent, i tots som conscients de l'amor que tenia Espanya cap als catalans i als culès (quin canvi des d'aleshores, d'això se'n diu evolució i lo de l'home va ser un estornut diví!), es va acceptar al jugador indi del R. Madrid com oriundo i al del Barcelona se li va negar.






Aprendre un idioma en 7 dies

Pertanyo al Círculo de Lectores des de fa gairebé dos anys. M'agrada la idea d'haver-me de comprar un llibre cada dos mesos; rebre la revista on els pots trobar per a totes les edats i de tot tipus, escollir-ne un i que la que se n'encarrega al poble (l'Antonieta) vingui a casa a portar-me'l.

Tot i això, crec que quan estigui fora del contracte de permanència (2 anys) ho deixaré perquè no hi ha res més plaenter com arribar a una llibreria i comprar-te el llibre que més t'agrada, sense tenir remordiments de consciència perquè se suposa que ja tinc un mètode per comprar llibres... però necessito llegir-me les solapes, escollir-ne entre molts més i comprar-me aquells que en un dia en concret m'agradin. En un dia d'aquests em vaig comprar el Brooklin Follies de Paul Auster, un llibre molt més que recomanat.

Ara bé, per ara, he de triar llibres i el d'aquest cop és: Aprende un idioma en 7 días de Ramón Campayo. No és que me'l compri perquè m'ho cregui, sinó que vull veure com ens venen el peix. Per matar l'aburriment, he buscat per internet a veure què tal està...

Ramón Campanyo té nombrosos rècords mundials de memorització; l'autor de l'èxit de vendes Desenvolupa una ment prodigiosa, amb aquest llibre sobre l'aprenentatge d'idiomes assegura al lector que, seguint el seu mètode, serà capaç de defensar-se en qualsevol idioma d'una manera eficaç i solvent.

L'índex del llibre és:
  1. Aprender un idioma es lo más fácil del mundo
  2. Diferencias entre el "quiero" y el "me gustaría"
  3. Dificultades en el aprendizaje de un idioma
  4. Sistema "SCRI" para el aprendizaje de un idioma
  5. Sobre la memorizació de los datos puros
  6. Primera toma de contacto: adquisición del vocabulario
  7. Confección de las tablas de memorización
  8. Estudio de la gramática elemental
  9. Orientación con los verbos
  10. Orientación con los sustantivos
  11. Orientación con los adjetivos
  12. Orientación con los adverbios
  13. Orientación con los saludos, la cortesía y las palabras interrogativas
  14. Orientación con los pronombres y los artículos
  15. Orientación con las preposiciones y con las conjunciones
  16. Orientación con los números, con los días de la semana y con los meses del año
  17. Los 7 días de práctica
  18. Cómo continuar aprendiendo tras los 7 días de práctica de estes libro
  19. Estudio de varios idiomas a la vez
  20. El centro de estudios de idioma ideal
  21. El idioma ideal
  22. Sección de ayuda
  23. Zona de control

Ja us contaré què tal. Però al veure la llista crec que serà interessant llegir-lo, sobretot els temes 7 i 19.

TOP 5 LYRICS


La cadena nordamericana VH1 (que arriba a les nostres pantalles de la mà de Digital+, entre altres) va fer un concurs en què s'escollirien les 5 millors lletres de cançons de la història. Posteriorment, la revista Rolling Stone ho va publicar a les seves pàgines. Totes van ser escollides per una frase en particular:



1.- U2 - One: "One life, with each other sisters, brothers"


2.- The Smiths - How soon is now?: "So you go, and you stand on your own. And you leave on your own"


3.- Nirvana - Smells Like Teen Spirit:"I feel stupid and contagious, here we are now, entertain us"


4.- Bob Marley - Redemption Song: "Emancipate yourselves from mental slavery. None but ourselves can free our minds. Have no fear for atomic energy. Cause none of them can stop the time"


5.- Coldplay - Yellow: "Your skin, oh yeah your skin and bones, turn into something beautiful, and you know for you, I’d bleed myself dry for you"


Estic pensant quin és el meu TOP 5 LYRICS personal, es podrà veure en pròxims posts.

Jarabe de Palo


puede que hayas nacido en la cara buena del mundo...



així comença la cançó El Lado Oscuro de Jarabe de Palo; diuen que Pau Donés en un viatge a Cuba se li va encendre la bombilla de la inspiració i va escriure La Flaca...

hi ha qui diu que totes les cançons de Jarabe de Palo sonen igual... jo no en sóc una.

no és un dels meus grups preferits, tot i que gràcies a regals de familiars, han acabat entre les meves mans tots els seus cds (menys el de La Flaca que ja em vaig encarregar de baixar-me'l jo mateixa). Jarabe de Palo té aquella cosa que t'alegra el dia i/o que et fa reflexionar amb la vida.


A continuació, el videoclip del single de presentació de Adelantando. Disfruteu-lo.


Meme Musical

En resposta a l'Adrià, que vol tornar a propagar aquest meme:


Quanta música tinc a l'ordinador

bona pregunta... segons les propietats de la carpeta: 2.124 cançons repartides en 136 carpetes (m'agrada tenir els grups que van en augment ordenadets) que ocupen un total de 11.48 GB de memòria. I pel que fa al temps de duració... no sé com es mira ¬¬.


Últim disc que he comprat

ho sento pels antipirateria, però és el millor mètode que tinc per obtenir música. L'últim àlbum que m'he baixat és l'acústic dels Scorpions, bueno... estic dubtant entre aquest i el A Crow Left To The Murder de Incubus... Tot i això, l'últim cd que m'he comprat (legalment) va ser el One by One dels Foo Fighters.


Cinc cançons que escolto molt o que tenen molt significat per mi

1.- Puta de Extremoduro. Em recorda moments de tensió en què era l'única manera que coneixia de fer quatre crits i alliberar-me.

2.- Love Hurts (versió acústica) de Incubus. Sóc una enamorada dels acústics, d'allò que no està retocat per estudis... guitarra i veu... i aquesta cançó té una lletra emotiva, una veu que enganxa i uns bons records.

3.-No Surprises de Radiohead. És impossible no enamorar-se amb aquesta música...les primeres notes... la lletra... se suposava que era una cançó d'amor però va acabant sent un himne reivindicatiu de l'alternatiu (o al revés, no me'n recordo bé)...

4.- El Lado Oscuro de Jarabe de Palo. Perquè em recorda a l'última festa de la uni, on unes quantes noies esbojarrades cantàvem aquesta cançó al karaoke LA CAMA 54 de BCN, on no sabíem si ere un karaoke o un puticlub...

5.- Where did you sleep last (unplugged) de Nirvana. No puc només dir 5 cançons!! I no em podia deixar aquesta...és una de les cançons que m'ha acompanyat al llarg de la meva infància... i la que m'agrada més del vídeo del concert unplugged, en què un Kurt Cobain vivint els seus últims dies no aixeca cap durant tot el concert, fins al sospir/silenci que fa abans de dir l'últim night through... impressionant.

(quan pugui poso els enllaços)


Cançó que estàs escoltant ara mateix:

jajaja per pura coincidència, Wonderful Tonight de l'Eric Clapton. Gran cançó. La següent serà La Senda del Tiempo de Celtas Cortos...


5 persones a qui els hi passo el meme:

1.- Maria (inyu)
2.- SunxeZ
4.- Narcís
5.- Tonetii

YO TAMBIÉN LO SOY

Fa uns quants mesos que en Sunxez em va dir que mirés HEROES, em va dir que em deixaria un dvd però la meva gran sorpresa va ser que magermà ja se'ls estava baixant...però d'una manera leeeeenta lenta.

Va començar a tv3, amb un gran índex d'audiència, i un dia vaig poder posar-me al dia del 1 al 8. Perfecte.

Però no en tenia prou.

Necessitava més.

I el mateix Sunxez em va recomanar peliculasonline que és una pàgina web des d'on et pots baixar a l'instant pel·lícules, documentals, pel·lícules en V.O., series, videoclips, anime... o sigui...

EL PARAÍS!!

des de la pàgina pots arribar a conèixer infinitat de sèries i posar-te al dia amb altres. Pots rememorar l'escapatòria planificada de Prison Break, els casos més excèntrics de Bones, les rialles gairebé oblidades de 7 Vidas, veure què tal està Cómo conocí a vuestra madre, Joan de Arcadia,... pots escapar-te de la rutina d'estar-te cada nit/dimars/dijous per veure les teves sèries preferides com House, Anatomía de Grey i, fins i tot, El Internado.

Pots conèixer noves sèries, com la que m'ha proposat el Sunxez: Kyle XY. Es tracta d'un noi que obre els ulls i es troba despullat enmig d'un camp (si ho vaig entendre bé).

I com que em fio del gran criteri i gust del SunxeZ, s'haurà de veure.


I per això us la recomano.



Estem vivint en la era de les sèries. Les pel·lícules s'estan extingint; el públic no vol una història de 120 minuts quan pot tenir temporades de 20 i pico capítols de 40 i pico minuts cada setmana (o, gràcies a internet, cada poc temps).

La crisi del fotoperiodisme

En els últims temps s'ha parlat molt sobre la crisi del fotoperiodisme i el professor de Comunicació Audiovisual a la UAB, Pepe Baeza, explica les seves causes.
Segons Baeza, el periodisme, a l'igual que el documentalisme, està en crisi. Baeza exposa les seves causes, que en són 6.
  1. En primer lloc, la crisi del mode de representació. El fet que una fotografia representi la realitat, costa de creure.
  2. La pròpia crisi del periodisme. Cada vegada hi ha menys credibilitat sobre l'objectivitat del periodisme perquè gairebé tots els mitjans són propietat dels mateixos grups. Però la publicitat és l'exemple més entenedor, ja que els mitjans depenen del finançament de la publicitat per continuar existint. I ara, el màxim apogeu d'aquesta dependència és la premsa gratuïta. De veritat ens ensenyen o és que estan ensenyant-nos el millor que convé a la publicitat? Quina és la veritat vertadera?
  3. Hi ha una mena de rebuig per part dels periodistes, en gran part, cap a la imatge perquè consideren que no és fiable. Que és molt millor el text. Perquè d'una mateixa fotografia en pots extreure moltes conclusions, moltes perspectives, molts posicionaments. Sort que Le Monde ha calmat una mica els fums amb la seva primera portada del 2000, que li va fer encarregar a William Klein, a més que al 2002 va sortir Le Monde 2, que és una revista mensual amb grans reportatges gràfics.
  4. Luís Cabezas va ser assassinat al 1997 després de poder aconseguir la primera i única fotografia de l'empresari mafiós argentí, Yabrán. Davant d'aquests fets, qui no té por a la vida real o, en aquest cas, laboral? Els que sofreixen més són els free-lance, però això ha estat gràcies a la participació condecorable dels paparazzi i la seva constant violació a la intimitat.
  5. Quan va sorgir la televisió, la premsa i la ràdio es van quedar a segon lloc. Doncs, ara li passa el mateix a la fotografia, que cada vegada més li costa de trobar la foto única, ja que la televisió ofereix el vídeo únic.
  6. Per últim, hi ha el tema de la manipulació de la imatge. Les imatges que veiem, són reals o fetes?
Doncs sí, la veritat és que totes les causes fan que el públic vagi perdent credibilitat sobre les imatges, que poden ser influenciades pels mitjans o manipulades (Photoshop).
Però no només hi ha el problema de les causes esmentades, sinó que també hi ha el problema dles falsos debats. En què hi ha gent que es capfica en buscar les 11 potes al gat dient que hi ha mal rollo entre les fotos en b/n i en color, entre la càmera analògica i la digital, entre que tu fas fotografies de la quotidianietat mentre que jo vaig en situacions crítiques. Doncs, felicitats.
La veritat és que molts dels problemes que té el fotoperiodisme recau en dos grans factors, en el que només se suposa que interessa el bàndol occidental, el ric, i en el que les concentracions cada vegada abunden més i deixen menys rastre a les petites empreses.
Es busca la col·lectivitat.
Sí, sí, ja veieu que estic estudiant per l'examen de dilluns a les 18:00 (?) de FOTOPERIODISME. si voleu saber quina és la seva història,
i és que això de tenir blogs de tan en tan ajuda a aclarir les idees
nota que no és important però, què coi, a mi em fa gràcia: cap dels dos escrits han estat ajudats per alguna mena de xuletilla, consultada als apunts o inspiració divina (bé, això últim...).

La Teoria de Sigmund Freud sobre la Interpretació dels Somnis

Sigmund Freud fou, sense dubte, una de les persones més influents dins del desenvolupament del pensament durant el segle XX. La seva teoria que les nostres ments guarden records i emocions al nostre subconscient va transformar la forma en què els humans estudiaven la ment humana.


Freud deia que al llarg de la història, hi va haver tres grans humiliacions. El descobriment de Galileu sobre que no som el centre de l'Univers; el descobriment de Darwin sobre que no som la corona de la creació; i el seu propi descobriment sobre que no controlem la nostra pròpia ment.

La tendència de teràpies que utilitzen l'existència de dificultats a la infància o emocions reprimides per a explicar problemes emocionals actuals comença amb Freud.

Un dels descobriments més importants de Freud és que les emocions enterrades a la superfície subconscient pugen a la superfície conscient durant els somnis, i que recordar fragments dels somnis poden ajudar a destapar les emocions i els records enterrats.

Freud deia que els somnis són una forma de realitzar els desigs i que molts desigs són el resultat de desigs sexuals reprimits o frustrats. En la seva opinió, l'ansietat que rodeja tals desigs fa que alguns somnis es converteixin en malsons.

Al llarg de la seva obra més coneguda, La Interpretació dels Somnis, Freud utilitza els seus propis somnis com exemples per a demostrar la seva teoria sobre la psicologia dels somnis. Freud distingeix entre el contingut del somni "manifest" o el somni experimentat al nivell de la superfície, i els "pensaments de somni latents", no conscients que s'expressen a través del llenguatge especial dels somnis.

Freud manté que tots els somnis representen la realització d'un desig per part del somniador, fins i tot els malsons. Hi ha somnis negatius de desigs, on el que apareix és el incompliment d'un desig. Per a això es donen vàries explicacions, entre les quals està la satisfacció d'una tendència masoquista. No obstant, segueix en peu la conclusió general de Freud: els somnis són realitzacions disfressades de desigs reprimits. Segons la seva teoria, la "censura" dels somnis, produeixen una distorsió del seu contingut. Així que els que poden semblar ser un conjunt d'imatges somniades sense sentit pot, a través de l'anàlisi i el mètode "desxifrador", ser demostrar ser un conjunt d'idees coherents. Freud proposa que al valor de l'anàlisi dels somnis es radica a la revelació de l'activitat subconscient de la ment.

La teoria d'interpretació dels somnis de Freud representa les primeres teories d'aquest amb relació a la naturalesa de la psicologia de somnis inconscients, la importància de les experiències de la infància, el llenguatge "hieroglífic" dels somnis i el mètode que él anomena "psicoanàlisi".

Freud considera que tot somni és interpretable, és a dir, se li pot trobar sentit. La labor d'interpretar no recau sobre tot el somni en el seu conjunt, sinó sobre les seves parts components basant-se en una espècie de llibre dels somnis, on cada cosa somniada significa tal altra cosa en forma rígida, sense considerar la peculiaritat de cada subjecte. Primer es descomposa el relat en parts, i al final sorgeix la interpretació global, en la qual se'ns revela el somni com una realització de desigs.

El somni no és merament activitat somàtica: és un acabat fenomen psíquic de realització de desigs, i per tant ha de ser inclòs al conjunt dels actes comprensibles (no incomprensibles) de la nostra vida desperta, constituent el resultat d'una activitat intel·lectual altament complicada.

El desig apareix disfressat a l'aspecte manifesta del somni, a l'efectivament somniat, procés denominat deformació onírica. Freud es pregunta perquè ha d'haver una deformació, ja que podria haver ocorregut que el somni expressés el desig en forma directa, sense deformació. Aquesta deformació és intencional i es deu a la censura que el subjecte exerceix contra la lliure expressió dels desitjos, per trobar-los censurables per algun motiu.

cançons que condueixen la teva vida

cançons que et porten a altres persones, cançons que et recorden dies viscuts, cançons que t'entren fins al fons de l'ànima, cançons que no pots oblidar fàcilment, cançons que no et deixen indiferent, cançons que t'enamoren, cançons que et fan enamorar de la persona recordada, cançons que t'ajuden a descarregar adrenalina, cançons tristes, cançons alegres, cançons sense sentit, cançons significatives, cançons que t'agraden, cançons que aburreixes, cançons que són la teva pròpia banda sonora, cançons que condueixen la teva vida, cançons...

perquè la vida sense música no seria vida.



Alice in Chains - Down In A Hole
Bury Me Softly In This Womb
I Give This Part Of Me For You
Sand Rains Down And Here I Sit
Holding Rare Flowers
In A Tomb.....In Bloom

Down In A Hole
And I Don't Know
If I Can Be Saved
See My Heart I Decorate It
Like A Grave

You Don't Understand Who They
Thought I Was Supposed To Be
Look At Me Now, A Man
Who Won't Let Himself Be

Down In A Hole,
Losin' My Soul
Down In A Hole,
Losin' Control
I'd Like To Fly
But My Wings Have Been So Denied

Down In A Hole
And They've Put All
The Stones In Their Place
I've Eaten The Sun So My Tongue
Has Been Burned Of The Taste

I Have Been Guilty
Of Kicking Myself In The Teeth
I Will Speak No More
Of My Feelings Beneath
Oh I Want To Be Inside Of You

Down In A Hole, Losin' My Soul
Down In A Hole, Feelin' So Small
Down In A Hole, Losin' My Soul
Down In A Hole, Out Of Control
I'd Like To Fly But My Wings Have Been So Denied

AKIRA



2019: El món està a la vora de la destrucció absoluta. La tecnologia avançada va ser la causa d'una terrible explosió que va desencadenar una guerra nuclear i va devastar les grans ciutats del planeta... Trenta anys després, sobre les ruïnes de Tòquio, s'alça la megalópolis de Neo-Tòquio, una ciutat opresiva i inhumana carregada de problemes com l'atur, la violència, la droga i el terrorisme. Les sectes religioses i els grups extremistes, aprofitant-se de la insatisfacció dels ciutadans, conreen el mite de AKIRA, un "nen cobai" dipositari de la "energia absoluta" la resurrecció de la qual significaria per a Japó l'alba d'una nova era...









Doncs sí, la meva lectura del còmic d'Akira ha començat. Feia molt temps que volia veure la pel·lícula però el Toni i el Narcís (vilatans) em van convèncer de llegir el còmic.

La lectura s'està tornant interessant, des del primer tomo ja estic enganxada a ell. Tot és rar i alhora està tot connectat. A l'atac del tomo 2.

Steppenwolf

Steppenwolf sorgeix el 1968 amb una inusitada força, practicant un rock enormement àcid que els feia ocupar per tres vegades consecutives el num. 1 del rànquing americà entre aquell 68 i el següent 69. Els seus tres temes bàsics foren aleshores Born to be Wild, Magic Carpet Ride i Rock Me, els dos primers amb el seu milió de vendes i disc d'or.

Posteriorment, fins avui, han enregistrat una sèries de vuit àlbums que podrien considerar-se com importants, encara quan amb el pas del temps el seu èxit hagi decrescut notòriament.

La formació ideal, la que va donar els majors triomfs, estava formada per John Kay, guitarra i líder del conjunt. Va néixer a l'Alemanya Oriental el 12 d'abril de 1944, i va passar la seva infància entre el dolor de la guerra perduda, la fam i l'opressió. Junt amb 14 persones, de les que set van morir, es va fugar a l'Alemanya Occidental i d'ella a Estats Units, on va formar un grup anomenat Sparrow, abans de Steppenwolf.

Goldie McJohn és el piano i òrgan, va admirar sempre a Chopin però es va interessar amb el pop com a mitjà d'expressió més totalitari i consegüent amb les dies moderns.

Jerry Edmonton és el bateria, va néixer el 1946 i aviat va debutar amb els seus pares a l'escena com a pianista, instrument que va abandonar per la bateria.

Mike Monarch, guitarra solista va néixer a Los Angeles, com John Rushton Moreve el baixista, nascut el 1948 i també amb una dura infància a la seva esquena que el va incitar a escapar-se de casa seva per a unir-se a un grup de Utha anomenat The Rebels.

Posteriorment, els canvis van minvar bastant al grup, de tal forma que àlbums com Monster o Live van ser enregistrats per Kay, Edmonton, McJohn i dos noves incorporacions, Larry Byron a la guitarra solista i Nick St. Nicholas (també alemany) al baix, que novament seria substituït el 1971, any de l'enregistrament de Steppenwolf 7.

El 1972, amb For ladies only, el seu nou LP, Steppenwolf és un grup que es manté en EUA però que ha perdut tota el seu atractiu per a la resta del món que, no obstant, no pot oblidar aquell rock incisiu i fulgurant dels seus dos primers anys, en un estil que ja els va consagrar per a la posteritat.

Probablement aquesta situació és la que va fer deixar a John Kay, eventualment, al grup cap a la meitat del 72, per enregistrar un LP en solitari, Forgotten songs and unsung heroes, i donar a conèixer una sèrie de recitals com a figura individual. A finals de juny, no obstant, Kay va tornar amb el grup per a prosseguir amb la seva carrera musical.

Johnny Cash

a molts de vosaltres potser us sona aquesta cançó d'un anunci, però és molt més que tot això, és Hurt de Johnny Cash.

Johnny Cash (26 de febrer de 1932 - 12 de setembre de 2003) va ser una cantautor nord-americà de country i rock'n'roll. Representant de la música country, va crear el seu propi subgènere musical. Era conegut per la seva profunda veu, amb el característic so boom-chick-a-boom de la seva banda de companya, els Tennessee Three, i per vestir sempre amb roba fosca...





L'Home de Negre. Començava tots els seus concerts amb la senzilla frase: "Hello, I'm Johnny Cash".


Va vendre a prop de 50 milions d'àlbums en gairebé 50 anys de carrera i és presentat habitualment com un dels músics més importants en la història de la música country. És un dels tres únics música que han estat admesos en més d'un Saló del a Fama: Saló de la Fama del Rock, del Country i de Compositors de Nashville.



Va ser marit de Vivian Liberto y més tard de June Carter Cash. La seva història d'amor ha estat duta a la gran pantalla amb En la cuerda floja. Johnny y June: pasión y locura (Walk the Line), dirigida per James Mangold, que narra la vida del cantant. L'actor que s'encarrega de reencarnar-lo va ser Joaquin Phoenix, qui va optar a l'Oscar al Millor Actor. L'actriu Reese Witherspoon va guanyar l'Oscar a la Millor Actriu per la seva interpretació de la dona de l'Home de Negre. Ambdós actors van guanyar el Globus d'Or en la categoria de Millor Actor de Comèdia o Musical i Millor Actriu de Comèdia o Musical.



Sé que no és una cançó alegre, però està molt i molt bé.





are you still having fun?

avui és un dia en què necessito cançons alegres...per celebrar que ja tinc 3 ASSIGNATURES APROVADES de 7!!!

ja estic enmig de l'equador!!!







pd.- recomaneu-me més cançons alegres, plis, m'encanta investigar músiqueta nova! (tot sigui per no sentar-me davant dels apunts)

música, música, música

una persona que em cau molt bé i que m'estimo molt m'ha endinsat dins del món musical de Sangtraït, Héroes del Silencio i Marea, entre altres...

és una persona molt important per a mi, però que últimament li faig un plan raro...ho sento

la veritat és que m'encanten els tres grups... primer Sangtraït ho veia massa fort per a mi... massa heaviata, pensava... però... quines lletres, oh, déu meu, quines lletres... taaan boniques... i en català! jajaja, la veritat és que sempre m'ha agradat el rock català (Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'N'Busto, Sau,...) i les lletres em feien gràcia, però són tan superficials comparades amb els de Sangtraït...

sí, sí, us recomano que ho escolteu.


Héroes del Silencio, no m'ha cridat mai l'atenció, no era del meu estil... però, de debó tinc un estil musical definit? crec que el millor que es pot fer en aquesta vida és no tancar mai portes, i si ho adoptem al territori musical, també val. Héroes han tingut una gran trajectòria en el panorama espanyol, i per alguna cosa serà... les lletres, la melodia, la força que desprén cada segon musical... mole


i què dir sobre Marea? doncs que el cantant sebós mai m'ha fet gràcia... vaig riure un munt quan es va tirar al públic de Lleida i ningú el va agafar... jajaja però la veritat és que músicalment... mole, la veritat és que la lletra està molt currada, sempre amb metàfores i coses que has d'entendre la segona vegada que escoltes...

tots tres guanyen en lletra a molts grups que fins ara he escoltat, a més a més, tots tres grups fan lletres que entenc...perquè, ja veus, m'agrada molt Nirvana, però, la cançó Rape Me, no és que tingui molt significat: viola'm, amic meu, viola'm un altre cop...?¿


us deixo aquest vídeo d'un concert de la cançó Corazón de Mimbre de Marea




20 anys!


Doncs sí, és la una i mitja de la matinada del 24 de maig. Vaig nèixer a les 6 de la tarda d'un diumenge, ja que mamare va trencar aigües en una comunió. Ja vaig començar amb bon peu amb la religió.

Avui és un dia per fer festa, bé, la festa ja em tocarà demà...però ara necessito reflexionar, posar-me música i aïllar-me, aliena del que m'envolta. perquè, què són aquests 20 anys? En la dècada dels 10 als 20 no et planteges res, d'acord, tens les crisis adolescents perquè és l'època que et toca formar-te com a persona.

però als 20 se suposa que ja estàs format. i, vulguis o no, tot ja és diferent.

a les 12 en punt de la nit m'han felicitat les tres nenes més guapes del món, les meves companyes de pis, que encara que a vegades sembli que no m'hi porto bé, me les estimo molt, perquè amb elles estic vivint una de les millors èpoques de la meva vida.

i amb elles han començat els meus 20 anys. m'han cantat el "moltes felicitats" en català, en anglès i en un petit intent de la Gemma en xinès. me'l cantaven mentre estava tapada amb un coixí per la vergonya i la gran il·lusió que m'ha fet!

Se m'han tirat a sobre abraçant-me, no sé, són aquestes petites coses les que uneixen més a les persones.

i després han aparegut Xusset i Pau que amb un simulacre a lo romeu i julieta m'han felicitat des de sota del balcó. i des del seu pis, la Carla i la Laura tb han tret el cap per felicitar-me.

hi ha hagut petit moment filosòfic on comentàvem el que he escrit més abans. en la dècada dels 20 toca fer moltes coses, però al seu temps, tothom s'ho prén al seu ritme (eh, Martí?)...acabar els estudis, tenir les coses una mica més clares, buscar novio?, buscar feina,...

però primer, els propòsits d'aquest any per començar la dècada amb bon peu:


  • treure'm de sobre els exàmens amb un somriure i cap llàgrima

  • posar-me més morena, que vaig a ratlles com els paletes

  • anar al gimnàs per posar-me en forma i no semblar el blandiblú

  • viure el dia a dia

  • no menjar-me tant el tarro per tonteries que no porten enlloc

  • perdre la vergonya

  • buscar feina per treballar aquest estiu...necessito pasta per poder pensar en visitar a la meva Gemma quan vagi a Copenaaguen! (s'accepten caritats)

  • perdre la por al volant...que abans m'encantava conduir i ho feia sense cap por

  • ser millor persona

  • culturitzar-me, que ja n'estic farta de sentir-me estúpida parlant amb segons quines persones, sense saber què dir...

  • vocalitzar

  • que la gent m'entengui, però no pas per parlar lleidatà, sinó en poder mantenir una conversa amb algú sense entrebancar-me, ni confondre paraules, ni liar-la

  • fer-me la rasta (en procés de creixement)

  • rennovar l'alemany que el tinc molt rovetllat i vull anar d'Erasmus o a algun lloooc!


doncs sí....així anem, una nit perfecta per acabar de fer la pregunta 10 d'economia per poder dormir pel matí i despertar-me amb un somriure i més tranquila.

pd.- sento si últimament estic molt borde, és la crisi dels 20 i l'estrés, que se m'acumula tot....
foto: al PUB IKE d'Alguaire quan duia cabell llarg

Boys don'T Cry


no em pregunteu pas per què però aquesta cançó m'agrada molt.

sé que la lletra no és d'allò més simpàtica, però igualment m'agrada.

aquí va la lletra i la seva traducció. ala

i per a qui no l'hagi escoltat, que la vagi seguint des del seu videoclip del youtube.





val, aquí us he confessat el meu frikisme. però tinc excusa i és que no trobo el videoclip real d'aquesta cançó i, coi, abans de posar alguna altra cosa...pues us ho poso del Harry Potter...

q, per cert, m'encanta la parella que fan aquests dos (a la novel·la, a la vida real me la sople).

promoció canal 5

i navegant, navegant una bonica cosa m'ha aparegut davant.