benavingut sigui el 2014

avui estic emprenyada i necessito explicar-ho

em sento com la Carrie de Sex and the City o com la de Akward, explicant les seves penes davant l'ordinador, posant cares.

la meva cara avui és de cansament i indignació.

n'estic farta, tu.

no sé si és el 2013 que s'acaba i toca fer propòsits d'any nou o què però avui estic emprenyada.

estic emprenyada amb tothom.

però sobretot estic emprenyada amb mi mateixa. crec que em tornaré boja.

dono mil voltes a les coses.

veig senyals on no hi ha res.

veig emocions i sentiments on no hi ha res.

veig problemes on no n'hi ha.

i la llana no m'està ajudant gaire. vaig començar a aficionar-me a la llana i a les labors perquè quan ho feia el meu cap es quedava en off, però això ja no m'ajuda.

hi ha coses que em ronden durant les 24h del dia. abans d'anar a dormir hi penso. quan m'aixeco hi penso i comprovo si hi ha novetats. durant el dia vaig xequejant que es diu ara. i no hi ha manera.

any nou, vida nova com diu aquell.

i ja ho he fet aquest 2013. ha estat un any ple d'experiències i de fets que jo no hagués pensat mai en fer. d'alegries. de plors. de molts plors. d'alleujament. de nervis. de neguit. d'il·lusions. de llana.

sí, sóc una boja de les llanes. però les llanes eviten que em torni boja.

bon any a tothom, fins al proper moment nocturn de desesperació :)