Visca la vida

sé que sempre vaig tard però fins fa poc no he escoltat bé el nou single de Coldplay, Viva La Vida, i he de dir que m'ha entusiasmat. em recorda moltíssim a Fix You, no per la tristesa inicial d'aquesta segona sinó per l'espècie de subidón -com si d'una cançó pontaèrica es tractés- que l'envolta.

Viva la Vida és d'aquelles cançons les quals saps que si vas a un concert de la banda t'ho passaràs bé escoltant-la. sabràs que l'eufòria que creixerà dins teu serà espectacular i, segurament, el grup explotarà aquesta espectacularitat des de l'escenari. Pere, si llegeixes això, has de saber que algun dia hi anirem i ens emocionarem amb Viva la Vida, Fix You, Trouble i la clàssica The Scientist, entre moltes altres.

per a qui encara vagi tant perdut com jo, que cliqui play i que se l'aprengui!


MusicPlaylist


dexter, the Third

el setembre és l'època de l'esperada vuelta al cole dels més petits, a mitjans de setembre comencem els universitaris i al setembre les noves sèries i noves temporades arriben a la petita pantalla.

Dexter ja ha començat la seva 3a temporada amb un gran episodi que pot causar més d'un mal de cap al nostre psycho-killer més estimat. Us deixo la promo per a què us vinguin ganes de veure'l:




de Gossip Girl ja s'han emés dos capítols ambientats a les post-vacances de la jet-set nord-americana amb enganys, jocs i sexe.
Promo:




Antena 3 ens sorprén amb la compra i propera emissió de (Dirty) Sexy Money a horari prime-time (no tinc clar encara el dia). alavada per les crítiques, la sèrie promet i molt. Alec Baldwin encapçala la família més peculiar de la televisió, amb un reverend i altres personatges que, de ben segur, ens agradaran.
I, per acabar amb un vídeo, l'inici del capítol pilot de DSM.

"els andorrans saben exactament on estan... i ens haurien d'haver avisat"




cada dia em sorprenen més...

Barack Obama: el somni de Martin Luther King (?)

així és com anomenen al candidat demòcrata per a la Casa Blanca però, què hi ha de cert i què hi ha de manipulat en aquesta frase. la única similitud que em ve a la ment és el color de la pell, color el qual va defensar King en nombrosos debats o, almenys, que quedava obvietat.

He tingut un somni, deia King, on els meus fills podien viure tranquilament envoltat d'altres fills. King defensava els drets humans, no només del poble negre nord-americà, tal i com es vol demostrar amb Obama. definitivament, no és el somni de Marthin Luther King. per molt liberal que sigui, no hem d'oblidar que Barack Obama està lluitant pel poder, per assolir la presidència de la Casa Blanca, ser el president del país més influent del món. en canvi, el reverend Martin Luther King lluitava per la llibertat del poble.

si observem al candidat demòcrata podem veure que és el candidat perfecte: jove, amant de la música, sincer, que té el don de la paraula, humil, amb un llibre autobiogràfic en què demostra que no és diferent de la resta dels nordamericans, que forma part d'una generació que està demanant el canvi. i de bon grat l'ha aconseguit.

'Yes We Can' és el vídeo propagandístic més vist per youtube fins avui. què bé que queda fer com si Will.i.am s'inspirés ell solet per fer aquest vídeo gràcies a un discurs d'Obama; avia'm no em malinterpreteu, m'agrada Obama com a president dels Estats Units però tinc la curiositat d'esbrinar fins a quin punt arriben els seus ideals liberals i del canvi.

digue'm psycho-killer

Existeix la idea que un tal Patrick Bateman és una espècie d'abstracció, perquè jo no existeixo en realitat, sinó només com ens, com allò il·lusori. I encara que pugui amagar-te la meva mirada freda, si em dones la mà notaràs que la meva carn frega la teva, i fins i tot potser intueixis que és provable que tinguem estils de vida semblants. Però jo, senzillament, no hi sóc. (Patrick Bateman a cinépatas)

sembla que últimament el blog giri entorn a la neblina Batman però aquest cop parlaré més aviat d'un fet relacionat amb Christian Bale.

qui no ha sentit a parlar de Patrick Bateman, un egocèntric home de negocis que no sap veure més enllà d'on arriba el seu nas, que es tira a dones per vici i que mata per desig? Patrick Bateman (tal i com diu el seu arxiu de wikipedia) és ben plantat, educat i intel·ligent, però el seu aspecte físic el supera convertint-lo en un ésser vanidós que mata a qui té una targeta personal millor que la seva.

però, si més no, Patrick Bateman és el protagonista de la novel·la American Psycho de Bret Easton Ellis que Bale dóna vida a la pel·lícula homònima.

simplement, què gran que és en Patrick Bateman escrit, aquell que narra en un capítol tota la discografia d'algun cantant famós com en Boss o Phil Collins i que mostra amb tota mena de detalls els seus rituals abans de matar a alguna prostituta o amic seu.

per a qui l'hagi llegit: ratolins i noies, un bon moment en què vaig tancar el llibre pel que semblava definitivament. però vaig arribar al final.