in Memoriam

Jim Marshall, el fotògraf musical, ha mort durant aquesta matinada als 74 anys. Aquí va un homenatge del que va ser la seva vida darrera el flaix.


Jimmy Hendrix a Monterey Pop.
"Jimi va tocar una nota amb la seva guitarra, i la manera com el feia sentir es veu a la seva cara. Jo estava a només tres peus (un metre) d'ell i li vaig fer aquesta fotografia amb una Leica M2, amb una lent d'angle mig d'ample. No sé quantes persones coneixien realment en Jimi; tenia arrogància, sex appeal i més talent i excitació que qualsevol home té dret a tenir".



Bob Dylan i Johnny Cash junts, al primer programa de The Johnny Cash Show.


L'últim concert de The Beatles.
"Era l'únic fotògraf amb permís al backstage. Quan vam arribar a l'estadi, el grup ho va fer amb un automòbil blindat i jo en un altre, i el vell jardiner de la porta del jardí central no es deixava passar, no sabia què estava passant! Així que vam haver de conduir al voltant d'aquest bonic hardcore ghetto, Hunter's Point, mentre les coses s'arreglaven... vam arribar 20 minuts tard".



El Beach Boy Brian Wilson a l'època de 'Pet Sounds'.
"Crec que vaig passar la meitat d'un dia amb ell, a casa seva, tocant el seu piano o qualsevol cosa. No recordo haver fet aquesta sessió, tot i el Corvette"



Ray Charles en una gravació a Atlantic Records.


Led Zeppelin.
“Vaig fotografiar-los per Atlantic Records a The Hyatt House el 1970. La foto de grup va ser presa a l'últim pis de l'Hotel, va costar reunir-los als quatre, tenia poca llum disponible i alguns retrats de cadascun d'ells per la finestra".


John Lennon al backstage de Candlestick.


Janis Joplin damunt el seu Porsche.
"Big Brother apareixia a The Fillmore i vam fer aquesta fotografia de Janis amb el cotxe pintat per al cartell. La pintura encara no estava barnissada pel que es va pelar una mica. Aquí es la cosa sobre Janis, estava molt còmoda quan els fotògrafs al vam fotografiar molt: Baron Wolman, David Gahr, Barry Feinstein, Herbie Greene, Bob Seiderman i jo. Va ser meravellós, no era precisament la dona més guapa del món però no tenia por a la càmera, podia disparar a tots els "venga, rei, prén una fotografia". Janis va ser molt important per a mi, vertadera i honesta."


Janis Joplin.
"Quan li vaig mostrar a Janis la foto recolzada am l'ampolla a la mà em va dir: 'Jim, això és com és de vegades. Pèssim.' Algunes persones em van dir que no hauria d'haver publicat la fotografia, però la defensaré fins a la mort. És una imatge honesta i a ella li agradava. Janis va ser un gran objectiu per als fotògrafs, no tenia por a la càmera i cobrava vida a l'escenari (que era el seu món). Va ser molt autèntica...i encara era una nena quan va morir, una nena molt famosa".


Mick Jagger.

"Vaig fer lleva d'hora en Mick per fotografiar-lo, vaig tardar tres hores per arribar a ell, per la qual cosa no sembla gaire feliç".


Bob Dylan.
"La fotografia va ser presa un diumenge al matí quan Bobby, la seva nòvia Suze Rotolo, Dave Van Ronk i Terri Van Ronk anaven a esmorzar per Nova York. Només dues fotografies, però crec que es mostra com Bob encara era un nen el 1963. Contràriament al què la gent pensava, aquesta foto no va inspirar 'Like a Rolling Stone'. Ningú sabia d'on venia, però Bob Dylan és un dels compositors més brillants dels nostres temps."



The Man in Black, Johnny Cash, de blanc en una imatge que ha passat a la posteritat.

Els Amics de l'Enderrock




Ahir els grans guanyadors dels Premis Enderrock van ser Els Amics de les Arts. La formació es va endur set premis merescuts, entre els quals hi trobem el premi a Millor Disc de l'Any concedit per la crítica i Millor Disc de Cançó d'Autor i els cinc (cinc!!!) premis per votació popular: Millor Directe, Millor Cançó d'Autor, millor Lletra de cançó (L'home que treballa fent de gos) i Millor Disseny de portada, el qual va ser recollit pel propi gos.

Enhorabona!


Aquest vídeo pertany al concert a La Sargantana, a Badalona.

Com podeu veure, el bon rotllo està assegurat.

Escolta'ls també a Spotify!!

Els Sentiments

'Els Sentiments', Capítol I - Amor / Odi

Els Sentiments - Amor / Odi from sunxez on Vimeo.

Idea, guió i muntatge: Daniel Pujol, Montserrat Puñet, Diana Rodríguez, Jordi Sànchez i José F. Vilchez

'Els Sentiments' és un projecte del Laboratori de Produccions Televisives de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Juny 2008.

Alienígena d'incògnit



Foto extreta de Poorlydressed.com.

Avui començo...







Ja us diré què. Per ara, a mirar les dues pel·lícules pilots d'hora i mitja.

Foo Fighters rules!

Només cal veure aquest vídeo per donar-me la raó: Learn To Fly (1999) o aquest, Wheels (2009)

Deu anys separen totes dues cançons i ara en Dave Grohl s'endinsa en un nou projecte: Them Croocked Vultures. Després d'assolir el Nirvana, Grohl va saber sobreposar-se al què se li presentava: continuar amb la música o deixar que l'ombra del mític grup de Seattle l'absorvís.

Per sort per molts, va decidir començar un grup, Foo Fighters, el qual defineix ell com 'una colla d'amics que ens reunim a tocar' (Via Rolling Stones, num. 124).



El seu primer disc homònim va sortir al 1995 i en aquests 15 anys que el separen han recollit èxits arreu. En el primer àlbum podríem destacar la presència de la cançó My Hero, la qual es rumorejava que havia estat un homenatge a Kurt Cobain, desaparegut un any abans. Però els rumors es van quedar en rumors, ja que quan el candidat John McCain la va utilitzar en una de les seves campanyes, el propi Grohl el va acusar de 'pervertir' la cançó, la qual es va escriure en homenatge 'a l'home corrent y al seu extraordinari potencial', un perfil antagònic a McCain.

Foo Fighters, ha estat una banda que ha sabut reinventar-se disc rera disc, no ha estat grup d'un sol àlbum reconegut, sinó que ha arribat a publicar 8 àlbums, dos d'ells dobles.

Podria enumerar-los un a un per recomanar-los però, en aquest primer post homenatge a Foo Fighters, només citaré amb profunditat un dels més arriscats de la banda: Skin and Bones. El risc era fer un unplugged després d'haver participat en el que es considera el millor MTV Unplugged de la història de la cadena, el de Nirvana.



No obstant, va canviar el gèner unplugged ja que no es va enregistrar en una sala petita (es pot percebre els crits d'almenys un centenar de persones) i el va magnificar; a més a més, hi ha un tema inèdit, Skin and Bones, el vídeo del qual és la presentació del disc en directe.

el què deiem, Foo Fighters rules!