Le Fabuleux Destine d'Amélie Poulain

són les 12 i 59 de la nit del diumenge al dilluns, és pont i toca festa, descansar i, ja posats, engegar la televisió i veure AMÉLIE.

m'encanta aquesta pel·lícula, m'agradaria tenir un amor com el que té ella, m'agradaria poder ajudar a la gent com ho fa ella,... al llarg de la pel·lícula les escenes i la banda sonora que les acompanya et van emocionant més i més...

i més quan les comentes amb l'Aina i la Maria (INYU), les quals també són unes enamorades de la pel·lícula.

m'agrada l'escena del parc d'atraccions, quan està dins de l'atracció del túnel del terror i ell se li acosta pel darrere i li fa: uuuuh al clatell, i ella tanca els ulls, i ell li acarícia la cara fent-li uuuuh...

la història del nan de jardí...

les parres que es monta l'Amélie amb la televisió i amb les fotografies del costat del llit, cosa que comparteix amb el Nino...

el moviment de la pedra al ser tirada al riu i que vagi saltant i saltant...

les putades que li fa al fruiter que no té cor, al contrari que les carxofes...

les fotos i el fantasma del fotomatón...

la tenda porno i l'ensurt que li agafa a l'Amélie quan es pensa que el Nino és un depravat sexual que li pregunta si està depilada -perquè als homes els hi agrada més-...

l'escena en què al bar on treballa l'Amélie entra el Nino i s'asseu d'esquena al vidre on l'Amélie, per dissimular, hi escriu el Menú del Dia...

la por que té ella de relacionar-se amb la gent, perquè de petita jugava sola, perquè l'únic contacte que va tenir amb el seu pare durant anys van ser les revisions mèdiques, perquè la seva mare es va morir quan li va caure una suicida a sobre, perquè s'imaginava i s'imaginava un món millor,...

perquè sense tu, les emocions d'avui no serien més que la pell morta de les emocions passades...

perquè fins i tot un amor a primera vista pot ser preciós,...

perquè és important saber les dites, perquè les persones que les coneixen, són bones persones,...

perquè les cartes de després de 40 anys arriben sempre o ho aparenten,...

perquè si no es vigila, la vida és com la volta ciclista que estàs esperant-la durant molt temps, però quan passa, passa de llarg (amb cavalls inclosos)...

perquè l'escena final quan ella està a la cuina és preciosa i me l'estic casi perdent per escriure això...

perquè Amélie és la millor pel·lícula que he vist mai, la pel·lícula que no deixaria mai de veure, la pel·lícula que no m'importa repetir i repetir, la pel·lícula que més m'ha marcat, la pel·lícula que m'ha enamorat...

Returns

Obro els ulls després de gairebé 5 dies de convivència amb unes grans persones i em trobo sola a l'habitació. Ja no estic a aquell grandiós sofà-llit que fins que no li trobaves la posició podia ser el lloc més incòmode del planeta, ni tampoc tinc a la Clàudia al costat que es desperta sempre abans que jo, ni tampoc hi haurà el David i la Jael fregant els plats amb aigua freda.

Han estat uns dies inoblidables. A l'esmorzar teníem sempre la televisió com animal de companyia però la millor companyia que utilitzàvem era la nostra, anar parlant sobre la nit passada, bé, sobre les hores anteriors, ja que... quan vam dormir en total? Després l'endemà tot era mals de coll, termalgins rulant per aquí, termalgins rulant per allà, però per sort ens esperava cada matí la llet calentada al foc de gas, la xocolata desfeta de brick, el sumito de prèssec de botella (de plàstic?), els pans de lexe, els crussants i el bimbo sucat amb nocilla bicolor... buah, quins farts de menjar, quins farts de riure!
I estirats al sofà tots junts, com més gent millor, tapats amb la manta marró llisa i marró a taques, les mantes que ens tapaven a la Clàudia i a mi fins que ella va descobrir què bé si està dins del sac de dormir que va portar el David a dins del cotxe. Menjant xuxeries alguns cops, menjar patates algun altre, contant històries de por en un altre, o intentant dormir en alguna posició correcta, aproximadament... Vam provar tant de llarg com a lo ample, i al final, a lo ample si està molt millor perquè a lo llarg hi havie massa distància, no va ser aquesta l'excusa, no va haver excusa, simplement vam pujar el llit de sota del sofà i ens vam colocar a lo ample, i d'aquesta manera el David podia dormir un ratet per les nits amb nosaltres... Dic un ratet perquè estratègicament tornava al seu llit mentre nosaltres dormiem.
I mentre nosaltres dormiem al sofà-llit, d'altres jugaven al Pro fins a les 9 del matí, esperant que la F-1 arribé, però amb algun altre ronc perpart nostra que els asustava... Bé, per part meva... però normalment no ronco! Va ser perquè estava futuda, per res més! Seeeeh! El millor va ser l'endemà, quan ens ho van explicar i al preguntar: per què no podia ser la Clàudia la que ronqués? L'Adrià (xopeteees) va dir que els roncs d'ella serien: Oink Oink (bueno, el típic ronc de porc)... vam riure moltíssim.
Però no sempre estàvem al pis. Primer cal explicar com hi vam arribar... A les 2 del migdia del dia D (4 d'abril) els tancs van surtir per recollir als membres del esquadró i les seves maletes, després de practicar una mica al Tetris i aprofitant QUALSEVOL lloc buit (fins al punt que la Clàudia i jo no ens vèiem), vam partir a posar gasolina, esperar al segon cotxe i fins a Salou! Amb petits atascos com a... (on èrem?) on vam poder parlar una estoneta amb algú que estava allà jugant com nosaltres al walkie-talkie. Arribem bé a Salou, on parem a preguntar (jaaajajajjaa) a unes noies molt maques que hi havia a l'entrada... emmm sou uns bruts...
Coche fantástico a tot rumbo, movimientos sexys, cap aquí, cap allà els quatre del cotxe sempre érem els mateixos: David (xòfer), Joshua (copilot, trata de arrancarlo), Clàudia (ala est), montseRRat (ala oest). Sempre els mateixos, sempre les mateixes posicions, feliços. Darrere nostre sempre un Ferrari d'incògnit (fent-se passar per BMW) amb Tarro de xòfer, Jae de copilot i Zeta i Adrià vigilant tot moviment des del darrera.
Crec que per avui ja he explicat prou, fins un altra!
Salou: les millors vacances amb les millors persones.

Tribu Milka: trip to Salou

Tornaré a saltar-me la regla de no escriure sobre jo...però bé.
Fa dies que us volia parlar d'un viatge que està organitzat per aquestes vacances de Setmana Santa. A partir de dijous ens trobarem a Salou, com gairebé tothom.
Però no importa quan vas amb gent amb la qual ja saps, abans de pujar al cotxe, que t'ho passaràs com mai. Que els riures que acaben amb llàgrimes no pararan en tots el dies, que les festes seran festivals i que els galls al singstar aniran de malament a pitjor i acabaran per fer-nos fora i per no tornar-nos la fiança per pesats...
Per fer la festa més divertida o més paranoica, a algú se li va acudir la idea de dir-nos Tribu Milka. Però no patiu, no ens hem fet samarretes ni tenim cap senyal identificatòria, només al enviar-nos e-mails des de la base de la Tribu Milka continuem amb la broma.
La majoria de nosaltres som vidells Milka.
El cas és que dijous a la tarde marxem cap a Salou per passar uns dies inolvidables amb uns personatges singulars. Després de comprar tot el menjar (i beure) a Lleida, que fora és molt més car tot...
Els de la Tribu Milka som: david (bowlings), oriol (tarroné), jael (yhaelly), adrià (metro), xavier (zeta), joshua (encara estic buscant un mote, a Salou sortirà), clàudia (ídem) i jo mateixa. Tots, exceptuant la Jael (però com si no, ja que ja està integrada) som d'Alguaire.
I des d'aquí volia dir que: JA ERA HORA QUE FÉSSIM ALGUNA COSA TOTS PLEGATS, cony!!! I goita quines coses que ens estrenem amb 5 dies junts a Salou on... no podrem prendre massa el sol però prendrem la pluja...
A l'apartament estarem nosaltres 8 junts, vaia xou. Però no estarem pas sols! Al mateix edifici, en diferent apartament tindrem al Ferran, la Mireia i la Istar! Tres grans personatges més per passar unes vacances inoblidables.
Què no fa sol i no podem disfrutar de la piscina privada? No passa res! Jo m'apunto a tirar-m'hi igualment, vestida o amb banyador, no importa! La qüestió és que serem LLIURES de fer el que VULGUEM, ningú ens coneix, no cal patir pel què diran, ni tan sols per si nosaltres mateixos ens en recordarem del que va passar la nit anterior!
Serem una gran família per 5 dies, convivint i tal... per sort no estarem tants dies perquè puguin començar els problemes de convivència i viurem els millors 5 dies del que portem d'any (perquè això no s'acabarà pas aquí).
El post ha estat una mica parra, sé que em deixo moltíssimes coses a dir, ho sé però ara mateix no me'n ve cap. Només que ens ho passarem molt bé i que després de Salou us explicaré totes les anècdotes explicables que hagin pogut sorgir!!
SALOOOOOOOOOOOU SALOOOOOOOOOU LALALALALALALAAAAAAA!!!
Ah si! M'oblidava d'una cosa...
Senyor, sí senyor! S'acomiada de vostés la Putrumpi Milka #7. Altres vidells: metro Milka #X, clausolet Milka #8 and Bowlings Milka #1, the cowmother,... en l'espera d'identificació d'altres vidells.