Deu anys separen totes dues cançons i ara en
Dave Grohl s'endinsa en un nou projecte:
Them Croocked Vultures. Després d'assolir el
Nirvana, Grohl va saber sobreposar-se al què se li presentava: continuar amb la música o deixar que l'ombra del mític grup de Seattle l'absorvís.
Per sort per molts, va decidir començar un grup,
Foo Fighters, el qual defineix ell com 'una colla d'amics que ens reunim a tocar' (Via
Rolling Stones, num. 124).
El seu primer disc homònim va sortir al 1995 i en aquests 15 anys que el separen han recollit èxits arreu. En el primer àlbum podríem destacar la presència de la cançó
My Hero, la qual es rumorejava que havia estat un homenatge a
Kurt Cobain, desaparegut un any abans. Però els rumors es van quedar en rumors, ja que quan el candidat John McCain la va utilitzar en una de les seves campanyes, el propi Grohl el va acusar de '
pervertir' la cançó, la qual es va escriure en homenatge 'a l'home corrent y al seu extraordinari potencial', un perfil antagònic a McCain.
Foo Fighters, ha estat una banda que ha sabut reinventar-se disc rera disc, no ha estat grup d'un sol àlbum reconegut, sinó que ha arribat a publicar 8 àlbums, dos d'ells dobles.
Podria enumerar-los un a un per recomanar-los però, en aquest primer post homenatge a Foo Fighters, només citaré amb profunditat un dels més arriscats de la banda:
Skin and Bones. El risc era fer un unplugged després d'haver participat en el que es considera el millor MTV Unplugged de la història de la cadena, el de
Nirvana.
No obstant, va canviar el gèner unplugged ja que no es va enregistrar en una sala petita (es pot percebre els crits d'almenys un centenar de persones) i el va magnificar; a més a més, hi ha un tema inèdit, Skin and Bones, el
vídeo del qual és la presentació del disc en directe.
el què deiem, Foo Fighters rules!
Entrades
