L'Estaca

L'Estaca

L'avi Siset em parlava

de bon matí al portal,

mentre el sol esperàvem

i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca

a on estem tots lligats?

si no podem desfer-nos-en

mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba

i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja

les mans se'm van escorxant

i quan la força se me'n va

ella es més forta i més gran.

Ben cert sé que està podrida

i és que, Siset, pesa tant

que a cops la força m'oblida,

torna'm a dir el teu cant.

Si estirem tots ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba

i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,

mal vent que se'l va emportar,

ell qui sap cap a quin indret

i jo a sota el portal.

I, mentre passen els nous vailets,

estiro el coll per cantar

el darrer cant d'en Siset,

el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba

i ens podrem alliberar.

Un gran himne de la Catalunya republicana i independentista, però no m'agrada el Lluís Llach. Estic tipa que els meus pares no parin d'escoltar els nous cds que regala la Vanguardia i que m'empipa tant escoltar els diumenges al matí.

La versió que fan El Último Ke Zierre és divertida per l'esforç que fan en cantar-la en català. Però m'agrada.