Un terç dels nordamericans creuen en ovnis i fantasmes



Per què Independence Day no ha estat mai a Catalunya del plan: Dia d'independència? Ostras, em sento una mica Carod ara mateix, Josep-Lluís.

No, però no entenc perquè a nosaltres no ens venen mai a veure els ovnis... No som prou alts, prou patriòtics? Ei, això es soluciona ràpid: un parell de petit suis i cantar a tot pulmó Els Segadors.

Però crec que ja he trobat la solució. I és que els catalans tenim massa feina en pensar en altres coses que en ovnis i fantasmes. No com els nordamericans que estan tot el dia creant pel·lícules així, no m'estranya que després un terç de la població hi cregui.

És com quan aquí va arribar la televisió i moltes àvies parlaven amb el senyor que donava el parte. El cas és que allí hi ha un munt de terroristes pro-bush que miren la televisió i veuen que el seu gran país, el millor país del món (bé, el món gira al seu voltant no pas al del Sol), està sent atacat per ovnis! I què fan? Doncs anar amb pistoles a les escoles i matar a aquelles persones que semblen verdes...o que tenen dos ulls, o dos braços o,...




Jo crec que Al Gore en la seva política del canvi climàtic (no, no esmentaré a cap cosí) hauria d'acabar amb la frase: i si no em creieu, pregunteu-li al primer ovni o fantama que us trobeu al carrer i us ho ensenyarà. I segurament que la gent li farà més cas. Clar, clar.