digue'm psycho-killer

Existeix la idea que un tal Patrick Bateman és una espècie d'abstracció, perquè jo no existeixo en realitat, sinó només com ens, com allò il·lusori. I encara que pugui amagar-te la meva mirada freda, si em dones la mà notaràs que la meva carn frega la teva, i fins i tot potser intueixis que és provable que tinguem estils de vida semblants. Però jo, senzillament, no hi sóc. (Patrick Bateman a cinépatas)

sembla que últimament el blog giri entorn a la neblina Batman però aquest cop parlaré més aviat d'un fet relacionat amb Christian Bale.

qui no ha sentit a parlar de Patrick Bateman, un egocèntric home de negocis que no sap veure més enllà d'on arriba el seu nas, que es tira a dones per vici i que mata per desig? Patrick Bateman (tal i com diu el seu arxiu de wikipedia) és ben plantat, educat i intel·ligent, però el seu aspecte físic el supera convertint-lo en un ésser vanidós que mata a qui té una targeta personal millor que la seva.

però, si més no, Patrick Bateman és el protagonista de la novel·la American Psycho de Bret Easton Ellis que Bale dóna vida a la pel·lícula homònima.

simplement, què gran que és en Patrick Bateman escrit, aquell que narra en un capítol tota la discografia d'algun cantant famós com en Boss o Phil Collins i que mostra amb tota mena de detalls els seus rituals abans de matar a alguna prostituta o amic seu.

per a qui l'hagi llegit: ratolins i noies, un bon moment en què vaig tancar el llibre pel que semblava definitivament. però vaig arribar al final.