de veus molestes i altres

com m'agrada estar a la vila un dijous a la nit quan no puc sortir i sentir de tot. Com si de l'arribada de la fi del món es tractés, sents sorolls estranys per tot arreu; avui li toca al torn al singstar o derivats. quin gran invent el SingStar. què bé.

com m'agrada sentir a les veïnes de dalt que es pensen que viuen en una jungla (pel crit de guerra) cantant cançons tant diverses(?) com Paulina Rubio i Ska-P. què bé. però qui diu cantar diu...berrejar, literalment. per què la gent crida tant quan canta? no sé, si es tractés de la revel·lació de l'any o d'en Cobain o en Vedder...mira, encara passa.

però, desgraciadament, aquest no és el cas.

2 comments

mOntse 19 d’octubre de 2008 a les 21:33

Hola Montse! Sóc la Montse! xD Pobraaaaa... Els hi pots boicotejar possant al winamp sorolls de gossos bordant al màxim de volum així potser s'avergonyeixen... :P

La idea original no es meva, la veig llegir en un altre blog :P

Petons i que et sigui lleu!!! ;)

Té la mà Maria - Reus 28 d’octubre de 2008 a les 19:42

Tots els colors de la terra i de l'aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i aquests ocells que van de branca en branca
i el sol ixent i la llum que em desperta
van parlant-me de tu,
van parlant-me de tu.

Si vols present, t'ompliré de carícies.
Si vols records, t'oferiré els més bells.
Si vols futur, t'ompliré d'esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.

La mar de blau, per moments tan ombrosa,
la mar de verd, tan bella i perillosa,
la mar de gris, que es vol majestuosa,
la mar d'acer, tan entremaliosa
va dient-me el teu nom,
va dient-me el teu nom.

Si vols present, t'ompliré de carícies.
Si vols records, t'oferiré els més bells.
Si vols futur, t'ompliré d'esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.

Tots els colors de la terra i de l'aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i el sol ponent d'aquest dia que es cansa
i el vent llebeig que ha vingut a la tarda
van dient-me el teu nom
van parlant-me de tu.