història del fuckin' periodisme

què bé això de fer un examen d'un llibre que encara no he acabat per demà. Servitud? resum: el puig i ferreter narra la seva vida periodística quan treballava al diari La Vanguardia (tapat com La Llanterna al llibre) sota el sobrenom d'Andreu Rojals. I ja està. Que sí, que també es tracta el tema de la censura d'una manera molt per sobre però que es deixa pal·lent durant tota la ejem...novel·la.

però encara no entenc quin propòsit hi ha en fer un examen d'un llibre. què vols que et conti d'un llibre? et faig un anàlisi, un treball, una crítica...però què collons es pot preguntar en un examen d'un llibre? en fi...

i les lectures que, pel que sembla el Figueres té algo de rollo amb el Darwin i les gacetes que no sabia ni que es deien així en català (i que no em colin que és català antic...que no).

però encara no s'ha acbat perquè de tot aquest poti-poti sortirà una pregunta d'examen i la segona part es quedarà pels supergransapunts d'un professor que no té definició. oh, què bé que s'explica eh? un exemple: "el periodisme evolucionava favorablement. el periodisme estava estancat" us ha quedat clar?

com mola història del periodisme de 4t.