2

Johnny Cash

Etiquetes: , ,
a molts de vosaltres potser us sona aquesta cançó d'un anunci, però és molt més que tot això, és Hurt de Johnny Cash.

Johnny Cash (26 de febrer de 1932 - 12 de setembre de 2003) va ser una cantautor nord-americà de country i rock'n'roll. Representant de la música country, va crear el seu propi subgènere musical. Era conegut per la seva profunda veu, amb el característic so boom-chick-a-boom de la seva banda de companya, els Tennessee Three, i per vestir sempre amb roba fosca...





L'Home de Negre. Començava tots els seus concerts amb la senzilla frase: "Hello, I'm Johnny Cash".


Va vendre a prop de 50 milions d'àlbums en gairebé 50 anys de carrera i és presentat habitualment com un dels músics més importants en la història de la música country. És un dels tres únics música que han estat admesos en més d'un Saló del a Fama: Saló de la Fama del Rock, del Country i de Compositors de Nashville.



Va ser marit de Vivian Liberto y més tard de June Carter Cash. La seva història d'amor ha estat duta a la gran pantalla amb En la cuerda floja. Johnny y June: pasión y locura (Walk the Line), dirigida per James Mangold, que narra la vida del cantant. L'actor que s'encarrega de reencarnar-lo va ser Joaquin Phoenix, qui va optar a l'Oscar al Millor Actor. L'actriu Reese Witherspoon va guanyar l'Oscar a la Millor Actriu per la seva interpretació de la dona de l'Home de Negre. Ambdós actors van guanyar el Globus d'Or en la categoria de Millor Actor de Comèdia o Musical i Millor Actriu de Comèdia o Musical.



Sé que no és una cançó alegre, però està molt i molt bé.
2

are you still having fun?

Etiquetes:
avui és un dia en què necessito cançons alegres...per celebrar que ja tinc 3 ASSIGNATURES APROVADES de 7!!!

ja estic enmig de l'equador!!!







pd.- recomaneu-me més cançons alegres, plis, m'encanta investigar músiqueta nova! (tot sigui per no sentar-me davant dels apunts)
1

música, música, música

Etiquetes:
una persona que em cau molt bé i que m'estimo molt m'ha endinsat dins del món musical de Sangtraït, Héroes del Silencio i Marea, entre altres...

és una persona molt important per a mi, però que últimament li faig un plan raro...ho sento

la veritat és que m'encanten els tres grups... primer Sangtraït ho veia massa fort per a mi... massa heaviata, pensava... però... quines lletres, oh, déu meu, quines lletres... taaan boniques... i en català! jajaja, la veritat és que sempre m'ha agradat el rock català (Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'N'Busto, Sau,...) i les lletres em feien gràcia, però són tan superficials comparades amb els de Sangtraït...

sí, sí, us recomano que ho escolteu.


Héroes del Silencio, no m'ha cridat mai l'atenció, no era del meu estil... però, de debó tinc un estil musical definit? crec que el millor que es pot fer en aquesta vida és no tancar mai portes, i si ho adoptem al territori musical, també val. Héroes han tingut una gran trajectòria en el panorama espanyol, i per alguna cosa serà... les lletres, la melodia, la força que desprén cada segon musical... mole


i què dir sobre Marea? doncs que el cantant sebós mai m'ha fet gràcia... vaig riure un munt quan es va tirar al públic de Lleida i ningú el va agafar... jajaja però la veritat és que músicalment... mole, la veritat és que la lletra està molt currada, sempre amb metàfores i coses que has d'entendre la segona vegada que escoltes...

tots tres guanyen en lletra a molts grups que fins ara he escoltat, a més a més, tots tres grups fan lletres que entenc...perquè, ja veus, m'agrada molt Nirvana, però, la cançó Rape Me, no és que tingui molt significat: viola'm, amic meu, viola'm un altre cop...?¿


us deixo aquest vídeo d'un concert de la cançó Corazón de Mimbre de Marea




3

20 anys!

Etiquetes:

Doncs sí, és la una i mitja de la matinada del 24 de maig. Vaig nèixer a les 6 de la tarda d'un diumenge, ja que mamare va trencar aigües en una comunió. Ja vaig començar amb bon peu amb la religió.

Avui és un dia per fer festa, bé, la festa ja em tocarà demà...però ara necessito reflexionar, posar-me música i aïllar-me, aliena del que m'envolta. perquè, què són aquests 20 anys? En la dècada dels 10 als 20 no et planteges res, d'acord, tens les crisis adolescents perquè és l'època que et toca formar-te com a persona.

però als 20 se suposa que ja estàs format. i, vulguis o no, tot ja és diferent.

a les 12 en punt de la nit m'han felicitat les tres nenes més guapes del món, les meves companyes de pis, que encara que a vegades sembli que no m'hi porto bé, me les estimo molt, perquè amb elles estic vivint una de les millors èpoques de la meva vida.

i amb elles han començat els meus 20 anys. m'han cantat el "moltes felicitats" en català, en anglès i en un petit intent de la Gemma en xinès. me'l cantaven mentre estava tapada amb un coixí per la vergonya i la gran il·lusió que m'ha fet!

Se m'han tirat a sobre abraçant-me, no sé, són aquestes petites coses les que uneixen més a les persones.

i després han aparegut Xusset i Pau que amb un simulacre a lo romeu i julieta m'han felicitat des de sota del balcó. i des del seu pis, la Carla i la Laura tb han tret el cap per felicitar-me.

hi ha hagut petit moment filosòfic on comentàvem el que he escrit més abans. en la dècada dels 20 toca fer moltes coses, però al seu temps, tothom s'ho prén al seu ritme (eh, Martí?)...acabar els estudis, tenir les coses una mica més clares, buscar novio?, buscar feina,...

però primer, els propòsits d'aquest any per començar la dècada amb bon peu:


  • treure'm de sobre els exàmens amb un somriure i cap llàgrima

  • posar-me més morena, que vaig a ratlles com els paletes

  • anar al gimnàs per posar-me en forma i no semblar el blandiblú

  • viure el dia a dia

  • no menjar-me tant el tarro per tonteries que no porten enlloc

  • perdre la vergonya

  • buscar feina per treballar aquest estiu...necessito pasta per poder pensar en visitar a la meva Gemma quan vagi a Copenaaguen! (s'accepten caritats)

  • perdre la por al volant...que abans m'encantava conduir i ho feia sense cap por

  • ser millor persona

  • culturitzar-me, que ja n'estic farta de sentir-me estúpida parlant amb segons quines persones, sense saber què dir...

  • vocalitzar

  • que la gent m'entengui, però no pas per parlar lleidatà, sinó en poder mantenir una conversa amb algú sense entrebancar-me, ni confondre paraules, ni liar-la

  • fer-me la rasta (en procés de creixement)

  • rennovar l'alemany que el tinc molt rovetllat i vull anar d'Erasmus o a algun lloooc!


doncs sí....així anem, una nit perfecta per acabar de fer la pregunta 10 d'economia per poder dormir pel matí i despertar-me amb un somriure i més tranquila.

pd.- sento si últimament estic molt borde, és la crisi dels 20 i l'estrés, que se m'acumula tot....
foto: al PUB IKE d'Alguaire quan duia cabell llarg
0

Boys don'T Cry

Etiquetes:

no em pregunteu pas per què però aquesta cançó m'agrada molt.

sé que la lletra no és d'allò més simpàtica, però igualment m'agrada.

aquí va la lletra i la seva traducció. ala

i per a qui no l'hagi escoltat, que la vagi seguint des del seu videoclip del youtube.





val, aquí us he confessat el meu frikisme. però tinc excusa i és que no trobo el videoclip real d'aquesta cançó i, coi, abans de posar alguna altra cosa...pues us ho poso del Harry Potter...

q, per cert, m'encanta la parella que fan aquests dos (a la novel·la, a la vida real me la sople).
Subscriure's a: Missatges (Atom)