cançons que condueixen la teva vida

cançons que condueixen la teva vida

cançons que et porten a altres persones, cançons que et recorden dies viscuts, cançons que t'entren fins al fons de l'ànima, cançons que no pots oblidar fàcilment, cançons que no et deixen indiferent, cançons que t'enamoren, cançons que et fan enamorar de la persona recordada, cançons que t'ajuden a descarregar adrenalina, cançons tristes, cançons alegres, cançons sense sentit, cançons significatives, cançons que t'agraden, cançons que aburreixes, cançons que són la teva pròpia banda sonora, cançons que condueixen la teva vida, cançons...

perquè la vida sense música no seria vida.

Alice in Chains - Down In A Hole

Bury Me Softly In This Womb
I Give This Part Of Me For You
Sand Rains Down And Here I Sit
Holding Rare Flowers
In A Tomb.....In Bloom

Down In A Hole
And I Don't Know

If I Can Be Saved
See My Heart I Decorate It
Like A Grave

You Don't Understand Who They
Thought I Was Supposed To Be
Look At Me Now, A Man
Who Won't Let Himself Be

Down In A Hole,
Losin' My Soul
Down In A Hole,
Losin' Control
I'd Like To Fly
But My Wings Have Been So Denied

Down In A Hole

And They've Put All
The Stones In Their Place
I've Eaten The Sun So My Tongue
Has Been Burned Of The Taste

I Have Been Guilty
Of Kicking Myself In The Teeth
I Will Speak No More
Of My Feelings Beneath
Oh I Want To Be Inside Of You

Down In A Hole, Losin' My Soul
Down In A Hole, Feelin' So Small
Down In A Hole, Losin' My Soul
Down In A Hole, Out Of Control
I'd Like To Fly But My Wings Have Been So Denied

AKIRA

2019: El món està a la vora de la destrucció absoluta. La tecnologia avançada va ser la causa d'una terrible explosió que va desencadenar una guerra nuclear i va devastar les grans ciutats del planeta... Trenta anys després, sobre les ruïnes de Tòquio, s'alça la megalópolis de Neo-Tòquio, una ciutat opresiva i inhumana carregada de problemes com l'atur, la violència, la droga i el terrorisme. Les sectes religioses i els grups extremistes, aprofitant-se de la insatisfacció dels ciutadans, conreen el mite de AKIRA, un "nen cobai" dipositari de la "energia absoluta" la resurrecció de la qual significaria per a Japó l'alba d'una nova era...

Doncs sí, la meva lectura del còmic d'Akira ha començat. Feia molt temps que volia veure la pel·lícula però el Toni i el Narcís (vilatans) em van convèncer de llegir el còmic.

La lectura s'està tornant interessant, des del primer tomo ja estic enganxada a ell. Tot és rar i alhora està tot connectat. A l'atac del tomo 2.

Steppenwolf

Steppenwolf

Steppenwolf sorgeix el 1968 amb una inusitada força, practicant un rock enormement àcid que els feia ocupar per tres vegades consecutives el num. 1 del rànquing americà entre aquell 68 i el següent 69. Els seus tres temes bàsics foren aleshores Born to be Wild, Magic Carpet Ride i Rock Me, els dos primers amb el seu milió de vendes i disc d'or.

Posteriorment, fins avui, han enregistrat una sèries de vuit àlbums que podrien considerar-se com importants, encara quan amb el pas del temps el seu èxit hagi decrescut notòriament.

La formació ideal, la que va donar els majors triomfs, estava formada per John Kay, guitarra i líder del conjunt. Va néixer a l'Alemanya Oriental el 12 d'abril de 1944, i va passar la seva infància entre el dolor de la guerra perduda, la fam i l'opressió. Junt amb 14 persones, de les que set van morir, es va fugar a l'Alemanya Occidental i d'ella a Estats Units, on va formar un grup anomenat Sparrow, abans de Steppenwolf.

Goldie McJohn és el piano i òrgan, va admirar sempre a Chopin però es va interessar amb el pop com a mitjà d'expressió més totalitari i consegüent amb les dies moderns.

Jerry Edmonton és el bateria, va néixer el 1946 i aviat va debutar amb els seus pares a l'escena com a pianista, instrument que va abandonar per la bateria.

Mike Monarch, guitarra solista va néixer a Los Angeles, com John Rushton Moreve el baixista, nascut el 1948 i també amb una dura infància a la seva esquena que el va incitar a escapar-se de casa seva per a unir-se a un grup de Utha anomenat The Rebels.

Posteriorment, els canvis van minvar bastant al grup, de tal forma que àlbums com Monster o Live van ser enregistrats per Kay, Edmonton, McJohn i dos noves incorporacions, Larry Byron a la guitarra solista i Nick St. Nicholas (també alemany) al baix, que novament seria substituït el 1971, any de l'enregistrament de Steppenwolf 7.

El 1972, amb For ladies only, el seu nou LP, Steppenwolf és un grup que es manté en EUA però que ha perdut tota el seu atractiu per a la resta del món que, no obstant, no pot oblidar aquell rock incisiu i fulgurant dels seus dos primers anys, en un estil que ja els va consagrar per a la posteritat.

Probablement aquesta situació és la que va fer deixar a John Kay, eventualment, al grup cap a la meitat del 72, per enregistrar un LP en solitari, Forgotten songs and unsung heroes, i donar a conèixer una sèrie de recitals com a figura individual. A finals de juny, no obstant, Kay va tornar amb el grup per a prosseguir amb la seva carrera musical.

Johnny Cash

Johnny Cash

a molts de vosaltres potser us sona aquesta cançó d'un anunci, però és molt més que tot això, és Hurt de Johnny Cash.

Johnny Cash (26 de febrer de 1932 - 12 de setembre de 2003) va ser una cantautor nord-americà de country i rock'n'roll. Representant de la música country, va crear el seu propi subgènere musical. Era conegut per la seva profunda veu, amb el característic so boom-chick-a-boom de la seva banda de companya, els Tennessee Three, i per vestir sempre amb roba fosca...

L'Home de Negre. Començava tots els seus concerts amb la senzilla frase: "Hello, I'm Johnny Cash".

Va vendre a prop de 50 milions d'àlbums en gairebé 50 anys de carrera i és presentat habitualment com un dels músics més importants en la història de la música country. És un dels tres únics música que han estat admesos en més d'un Saló del a Fama: Saló de la Fama del Rock, del Country i de Compositors de Nashville.

Va ser marit de Vivian Liberto y més tard de June Carter Cash. La seva història d'amor ha estat duta a la gran pantalla amb En la cuerda floja. Johnny y June: pasión y locura (Walk the Line), dirigida per James Mangold, que narra la vida del cantant. L'actor que s'encarrega de reencarnar-lo va ser Joaquin Phoenix, qui va optar a l'Oscar al Millor Actor. L'actriu Reese Witherspoon va guanyar l'Oscar a la Millor Actriu per la seva interpretació de la dona de l'Home de Negre. Ambdós actors van guanyar el Globus d'Or en la categoria de Millor Actor de Comèdia o Musical i Millor Actriu de Comèdia o Musical.

Sé que no és una cançó alegre, però està molt i molt bé.

are you still having fun?

are you still having fun?

avui és un dia en què necessito cançons alegres...per celebrar que ja tinc 3 ASSIGNATURES APROVADES de 7!!!

ja estic enmig de l'equador!!!







pd.- recomaneu-me més cançons alegres, plis, m'encanta investigar músiqueta nova! (tot sigui per no sentar-me davant dels apunts)