tocava dir-ho
Etiquetes:
Altres
Des de la llunyania m'agradaria parlar-vos d'unes noves persones que han entrat en la meva (nostra) vida. Suposo que el principal factor que m'empeny a escriure això és que mai ho llegiran.
Fa dos anys que estic vivint a la Vila Universitària i gairebé no hi conec ningú. És la realitat. Des del primer dia ens vam plantejar de conèixer molta gent. Perquè aquesta -això diuen- és l'època més bonica de la vida. No ho vam fer.
Hem conegut gent, està clar, perquè hi ha les amigues de classe de biologia, els amics de les amigues de classe de biologia, la gent de la classe periodística i traductora-interpretativa, etc., també hi ha els veïns pèl-rojos, delegats, calundos, etc. D'acord, al cap i a la fi, hem conegut bastanta gent però -sense ofendre ningú- a mi, personalment, no m'omplen.
Però aquest any tot ha canviat. A finals d'any la Gisela es va fer amiga de Narcís i Alba, dos veïns. I l'amistat ha continuat fins aquest any, fins al punt que s'ha expandit. Ara tots som amics de Narcís i Alba.
Però no només d'aquest dos, sinó que aquests ens han conduit al Toni, al Josep, al Minguet, a l'Oriol, al Fer, a l'Ales, a l'altra Alba, al Jorge, al Xusset, al Palau, i sento moltíssim si em descuido a algú. Però hauria d'afegir a tots els que coneixem quan surtim amb vosaltres (el valencià, el de Menarguens, el del cop de cap, etc.).
Sempre hi ha diferents graus d'amistat, està clar... no significa que algú em caigui malament (al contrari), sinó que hi ha una relació més estreta amb alguns. Fins al punt d'estar-nos tota una tarde jugant a matar guàrdies i a evitar violacions... i a tenir moltíssimes ganes de repetir-ho un dimecres a la nit fins a les dues de la matinada. Perquè aquesta és l'autèntica relació d'amistat que està indagant amb força en nosaltres, almenys per part meva.
No sé, suposo que tenia ganes d'escriure això perquè avui Toni m'ha fet patir molt amb el relat de la costella i no m'agrada que la gent que m'importa pateixi fins al punt de no poder parlar. I també perquè he estat pensant que us trobo en falta, m'heu mal acostumat en veureus cada nit. I per setmana santa? I a l'estiu? Està clar que vindrem a El Perelló amb tendes de campanya (o amb habla fluida per convencer-vos que ens deixeu algun xaletet) o que vindreu vosaltres a Lleida (us avisarem quan no hi hagi boira).
Fa dos anys que estic vivint a la Vila Universitària i gairebé no hi conec ningú. És la realitat. Des del primer dia ens vam plantejar de conèixer molta gent. Perquè aquesta -això diuen- és l'època més bonica de la vida. No ho vam fer.
Hem conegut gent, està clar, perquè hi ha les amigues de classe de biologia, els amics de les amigues de classe de biologia, la gent de la classe periodística i traductora-interpretativa, etc., també hi ha els veïns pèl-rojos, delegats, calundos, etc. D'acord, al cap i a la fi, hem conegut bastanta gent però -sense ofendre ningú- a mi, personalment, no m'omplen.
Però aquest any tot ha canviat. A finals d'any la Gisela es va fer amiga de Narcís i Alba, dos veïns. I l'amistat ha continuat fins aquest any, fins al punt que s'ha expandit. Ara tots som amics de Narcís i Alba.
Però no només d'aquest dos, sinó que aquests ens han conduit al Toni, al Josep, al Minguet, a l'Oriol, al Fer, a l'Ales, a l'altra Alba, al Jorge, al Xusset, al Palau, i sento moltíssim si em descuido a algú. Però hauria d'afegir a tots els que coneixem quan surtim amb vosaltres (el valencià, el de Menarguens, el del cop de cap, etc.).
Sempre hi ha diferents graus d'amistat, està clar... no significa que algú em caigui malament (al contrari), sinó que hi ha una relació més estreta amb alguns. Fins al punt d'estar-nos tota una tarde jugant a matar guàrdies i a evitar violacions... i a tenir moltíssimes ganes de repetir-ho un dimecres a la nit fins a les dues de la matinada. Perquè aquesta és l'autèntica relació d'amistat que està indagant amb força en nosaltres, almenys per part meva.
No sé, suposo que tenia ganes d'escriure això perquè avui Toni m'ha fet patir molt amb el relat de la costella i no m'agrada que la gent que m'importa pateixi fins al punt de no poder parlar. I també perquè he estat pensant que us trobo en falta, m'heu mal acostumat en veureus cada nit. I per setmana santa? I a l'estiu? Està clar que vindrem a El Perelló amb tendes de campanya (o amb habla fluida per convencer-vos que ens deixeu algun xaletet) o que vindreu vosaltres a Lleida (us avisarem quan no hi hagi boira).
Dir-vos també (parlo per vosaltres, els que no ho llegireu mai) que totes les festes de la vila on estem junts, acaben sent un festival. Perquè encara que el Jose ens posi música emm... impossible de definir, sempre trobarem algun motiu per riure tots junts. La festa del 006 em va encantar pel bon rollo que hi va haver tota la nit, per haver-vos conegut més a fons i perquè el rollo d'apalanque amb gent que val la pena és la millor opció.
Potser el meu problema és que m'encarinyo massa aviat amb la gent. Però quan aquesta t'ho posa tant fàcil, no hi ha res a fer.
Per fi em sento plena. Estic bé amb la gent del poble (i Lleida), amb la gent de periodisme (si acabo la carrera i no l'envio a prendre pel sac només serà per no distanciar-me de vosaltres) i, finalment, amb la gent de la Vila.
Perquè la Vila és la meva segona (primera?) casa, on m'hi sento bé, on tinc llibertat,... i ara, on us tinc a vosaltres. Gràcies.
Per fi em sento plena. Estic bé amb la gent del poble (i Lleida), amb la gent de periodisme (si acabo la carrera i no l'envio a prendre pel sac només serà per no distanciar-me de vosaltres) i, finalment, amb la gent de la Vila.
Perquè la Vila és la meva segona (primera?) casa, on m'hi sento bé, on tinc llibertat,... i ara, on us tinc a vosaltres. Gràcies.
Entrades
Publica un comentari a l'entrada