Le Fabuleux Destine d'Amélie Poulain

són les 12 i 59 de la nit del diumenge al dilluns, és pont i toca festa, descansar i, ja posats, engegar la televisió i veure AMÉLIE.

m'encanta aquesta pel·lícula, m'agradaria tenir un amor com el que té ella, m'agradaria poder ajudar a la gent com ho fa ella,... al llarg de la pel·lícula les escenes i la banda sonora que les acompanya et van emocionant més i més...

i més quan les comentes amb l'Aina i la Maria (INYU), les quals també són unes enamorades de la pel·lícula.

m'agrada l'escena del parc d'atraccions, quan està dins de l'atracció del túnel del terror i ell se li acosta pel darrere i li fa: uuuuh al clatell, i ella tanca els ulls, i ell li acarícia la cara fent-li uuuuh...

la història del nan de jardí...

les parres que es monta l'Amélie amb la televisió i amb les fotografies del costat del llit, cosa que comparteix amb el Nino...

el moviment de la pedra al ser tirada al riu i que vagi saltant i saltant...

les putades que li fa al fruiter que no té cor, al contrari que les carxofes...

les fotos i el fantasma del fotomatón...

la tenda porno i l'ensurt que li agafa a l'Amélie quan es pensa que el Nino és un depravat sexual que li pregunta si està depilada -perquè als homes els hi agrada més-...

l'escena en què al bar on treballa l'Amélie entra el Nino i s'asseu d'esquena al vidre on l'Amélie, per dissimular, hi escriu el Menú del Dia...

la por que té ella de relacionar-se amb la gent, perquè de petita jugava sola, perquè l'únic contacte que va tenir amb el seu pare durant anys van ser les revisions mèdiques, perquè la seva mare es va morir quan li va caure una suicida a sobre, perquè s'imaginava i s'imaginava un món millor,...

perquè sense tu, les emocions d'avui no serien més que la pell morta de les emocions passades...

perquè fins i tot un amor a primera vista pot ser preciós,...

perquè és important saber les dites, perquè les persones que les coneixen, són bones persones,...

perquè les cartes de després de 40 anys arriben sempre o ho aparenten,...

perquè si no es vigila, la vida és com la volta ciclista que estàs esperant-la durant molt temps, però quan passa, passa de llarg (amb cavalls inclosos)...

perquè l'escena final quan ella està a la cuina és preciosa i me l'estic casi perdent per escriure això...

perquè Amélie és la millor pel·lícula que he vist mai, la pel·lícula que no deixaria mai de veure, la pel·lícula que no m'importa repetir i repetir, la pel·lícula que més m'ha marcat, la pel·lícula que m'ha enamorat...

2 comments

maria 3 de maig del 2007, a les 23:20

és la combinació perfecta

jean pierre jeurnet+ audrey tautou+ yann tiersen

la mirada que va enamorar i va fer parar el món en un instant.

amélie també es la meva pel.lícula favorita, ho te tot.

una altra cosa que tenim en comú, inyu, amélinofones. ejejje

un petonàs inyu

Anònim 4 de maig del 2007, a les 21:47

la millor película del mon, esta clar! LE FABULEUX DESTIN D'AMÉLIE POULAIN, mai la superaran...