el se7è art

La pel·lícula Se7en és, com es diu sempre, una obra mestra. Val a dir que Fincher se la va currar.

No, no pretenc anar de sàvia i parlar de cinema. Simplement que estem fent una assignatura (la primera i, desgraciadament, la última) de cinema que es tracta de fer una crítica/valoració per ràdio, un monogràfic (repassar la vida artística d'un dels implicats) i de fer un reportatge/entrevista per televisió. I la cosa és que això va per grup i sobre una única pel·lícula i, sí, com molt bé heu endevinat, aquesta és Se7en.

Com a reportatge nosaltres hem pensat de fer un reportatge sobre els clixés del thriller, és a dir, què hi ha d'haver a una pel·lícula per poder ser classificada de thriller. Ara pensant-ho una mica per sobre, se m'acudeix una mica els carrers foscos de Brooklyn en una nit plujosa, el personatge de l'home del barret (detectiu),...

I la monografia, no podria ser de ningú més que de Morgan Freeman, un dels actors que més ha fet i que ho ha fet amb la boca tancada. Polivalent com ell sol, és un dels pocs artistes que ha personificat al propi Déu i a més a més de color! Còmic, cantant,... en definitiva, un artistàs.

us mantindré informats i, si puc, intentaré explicar-vos amb el més mínim detall i com a una mena d'assaig un altre possible reportage extret de Se7en: els psychokillers. Personatges, els quals, sabeu perfectament que m'encanten.

3 comments

Anònim 7 d’octubre del 2008, a les 21:19

Vinga va!!! Perquè no diguis que no et deixo cap comentari!!!!

Molt bé el post! Ara només faltarà anar-lo actualitzant... i quan l'acabis l'enquader-nes i l'entregues a la profe i .... treballl fet!!!

Et deixo una altra referència de Se7en que és força curiosa: apareixen menjant i bebent un munt de vegades. Ésanecdotic el detall que Pitt li serveixi el vi en got de tub a Freeman i aquest es sorprenguí?
Què me'n dius?

equilibrista 8 d’octubre del 2008, a les 21:16

ei javo, pues sí tio, no m'importaria ser una motivada que acabi el treball de cinema. tots els semestres/anys tinc una assignatura que em treu el son, l'any passat va ser laboratoris quan tot la setmana pensava en possibles idees per al dimarts següent i aquest any veig que serà cinema.

seh seh.

osti, i amb lo del got de vi m'has deixat trasbalsada perquè no ho havia pres com un fet a quedar-se'm gravat però no crec que (ST) Fincher posi RES anecdòtic, tot té alguna cosa al darrera. suposo que deu ser una manera de col·loquialitzar un fet que se suposa que és com un dictamen: beure el vi en copa. a tu no et sorprendria?

^^

Jobove - Reus 10 d’octubre del 2008, a les 18:49

llegint aquest post em ve al cap la canço del Sisa el setè cel si pots escolta-la

petons