Sigmund Freud fou, sense dubte, una de les persones més influents dins del desenvolupament del pensament durant el segle XX. La seva teoria que les nostres ments guarden records i emocions al nostre subconscient va transformar la forma en què els humans estudiaven la ment humana.
Freud deia que al llarg de la història, hi va haver tres grans humiliacions. El descobriment de Galileu sobre que no som el centre de l'Univers; el descobriment de Darwin sobre que no som la corona de la creació; i el seu propi descobriment sobre que no controlem la nostra pròpia ment.
La tendència de teràpies que utilitzen l'existència de dificultats a la infància o emocions reprimides per a explicar problemes emocionals actuals comença amb Freud.
Un dels descobriments més importants de Freud és que les emocions enterrades a la superfície subconscient pugen a la superfície conscient durant els somnis, i que recordar fragments dels somnis poden ajudar a destapar les emocions i els records enterrats.
Freud deia que els somnis són una forma de realitzar els desigs i que molts desigs són el resultat de desigs sexuals reprimits o frustrats. En la seva opinió, l'ansietat que rodeja tals desigs fa que alguns somnis es converteixin en malsons.
Al llarg de la seva obra més coneguda, La Interpretació dels Somnis, Freud utilitza els seus propis somnis com exemples per a demostrar la seva teoria sobre la psicologia dels somnis. Freud distingeix entre el contingut del somni "manifest" o el somni experimentat al nivell de la superfície, i els "pensaments de somni latents", no conscients que s'expressen a través del llenguatge especial dels somnis.
Freud manté que tots els somnis representen la realització d'un desig per part del somniador, fins i tot els malsons. Hi ha somnis negatius de desigs, on el que apareix és el incompliment d'un desig. Per a això es donen vàries explicacions, entre les quals està la satisfacció d'una tendència masoquista. No obstant, segueix en peu la conclusió general de Freud: els somnis són realitzacions disfressades de desigs reprimits. Segons la seva teoria, la "censura" dels somnis, produeixen una distorsió del seu contingut. Així que els que poden semblar ser un conjunt d'imatges somniades sense sentit pot, a través de l'anàlisi i el mètode "desxifrador", ser demostrar ser un conjunt d'idees coherents. Freud proposa que al valor de l'anàlisi dels somnis es radica a la revelació de l'activitat subconscient de la ment.
La teoria d'interpretació dels somnis de Freud representa les primeres teories d'aquest amb relació a la naturalesa de la psicologia de somnis inconscients, la importància de les experiències de la infància, el llenguatge "hieroglífic" dels somnis i el mètode que él anomena "psicoanàlisi".
Freud considera que tot somni és interpretable, és a dir, se li pot trobar sentit. La labor d'interpretar no recau sobre tot el somni en el seu conjunt, sinó sobre les seves parts components basant-se en una espècie de llibre dels somnis, on cada cosa somniada significa tal altra cosa en forma rígida, sense considerar la peculiaritat de cada subjecte. Primer es descomposa el relat en parts, i al final sorgeix la interpretació global, en la qual se'ns revela el somni com una realització de desigs.
El somni no és merament activitat somàtica: és un acabat fenomen psíquic de realització de desigs, i per tant ha de ser inclòs al conjunt dels actes comprensibles (no incomprensibles) de la nostra vida desperta, constituent el resultat d'una activitat intel·lectual altament complicada.
El desig apareix disfressat a l'aspecte manifesta del somni, a l'efectivament somniat, procés denominat deformació onírica. Freud es pregunta perquè ha d'haver una deformació, ja que podria haver ocorregut que el somni expressés el desig en forma directa, sense deformació. Aquesta deformació és intencional i es deu a la censura que el subjecte exerceix contra la lliure expressió dels desitjos, per trobar-los censurables per algun motiu.
Entrades
