La crisi del fotoperiodisme

En els últims temps s'ha parlat molt sobre la crisi del fotoperiodisme i el professor de Comunicació Audiovisual a la UAB, Pepe Baeza, explica les seves causes.
Segons Baeza, el periodisme, a l'igual que el documentalisme, està en crisi. Baeza exposa les seves causes, que en són 6.
  1. En primer lloc, la crisi del mode de representació. El fet que una fotografia representi la realitat, costa de creure.
  2. La pròpia crisi del periodisme. Cada vegada hi ha menys credibilitat sobre l'objectivitat del periodisme perquè gairebé tots els mitjans són propietat dels mateixos grups. Però la publicitat és l'exemple més entenedor, ja que els mitjans depenen del finançament de la publicitat per continuar existint. I ara, el màxim apogeu d'aquesta dependència és la premsa gratuïta. De veritat ens ensenyen o és que estan ensenyant-nos el millor que convé a la publicitat? Quina és la veritat vertadera?
  3. Hi ha una mena de rebuig per part dels periodistes, en gran part, cap a la imatge perquè consideren que no és fiable. Que és molt millor el text. Perquè d'una mateixa fotografia en pots extreure moltes conclusions, moltes perspectives, molts posicionaments. Sort que Le Monde ha calmat una mica els fums amb la seva primera portada del 2000, que li va fer encarregar a William Klein, a més que al 2002 va sortir Le Monde 2, que és una revista mensual amb grans reportatges gràfics.
  4. Luís Cabezas va ser assassinat al 1997 després de poder aconseguir la primera i única fotografia de l'empresari mafiós argentí, Yabrán. Davant d'aquests fets, qui no té por a la vida real o, en aquest cas, laboral? Els que sofreixen més són els free-lance, però això ha estat gràcies a la participació condecorable dels paparazzi i la seva constant violació a la intimitat.
  5. Quan va sorgir la televisió, la premsa i la ràdio es van quedar a segon lloc. Doncs, ara li passa el mateix a la fotografia, que cada vegada més li costa de trobar la foto única, ja que la televisió ofereix el vídeo únic.
  6. Per últim, hi ha el tema de la manipulació de la imatge. Les imatges que veiem, són reals o fetes?
Doncs sí, la veritat és que totes les causes fan que el públic vagi perdent credibilitat sobre les imatges, que poden ser influenciades pels mitjans o manipulades (Photoshop).
Però no només hi ha el problema de les causes esmentades, sinó que també hi ha el problema dles falsos debats. En què hi ha gent que es capfica en buscar les 11 potes al gat dient que hi ha mal rollo entre les fotos en b/n i en color, entre la càmera analògica i la digital, entre que tu fas fotografies de la quotidianietat mentre que jo vaig en situacions crítiques. Doncs, felicitats.
La veritat és que molts dels problemes que té el fotoperiodisme recau en dos grans factors, en el que només se suposa que interessa el bàndol occidental, el ric, i en el que les concentracions cada vegada abunden més i deixen menys rastre a les petites empreses.
Es busca la col·lectivitat.
Sí, sí, ja veieu que estic estudiant per l'examen de dilluns a les 18:00 (?) de FOTOPERIODISME. si voleu saber quina és la seva història,
i és que això de tenir blogs de tan en tan ajuda a aclarir les idees
nota que no és important però, què coi, a mi em fa gràcia: cap dels dos escrits han estat ajudats per alguna mena de xuletilla, consultada als apunts o inspiració divina (bé, això últim...).